A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sàtzu 1 , nm Definitzione lau o àpiu de arriu o de cuadhus, o fintzes martutzu de cuadhus, genia de erba chi faet in mesu de s'abba, bona a papare, fintzes a insalada Sinònimos e contràrios cugusa 1, giúguru 1, giuru 1, tirgusa Terminologia iscientìfica rbz, Apium nodiflorum.

sàtzula sàciula

sàu , nm Definitzione pannu grussu de lana po ammontu; sacu de furesu de pònnere a cugudhu is pastores / tàralu de sau = su babbautzu (tega) chi ponet a sa lana Sinònimos e contràrios burra Maneras de nàrrere csn: pistare a unu, una cosa chei su s. = mazare a unu, una cosa comente s'iscàrchiat su furesi, a meda; filu s. = filu de lana 2. sas ancas che cabu de filu sau! ◊ sos giobos ti los paro a filu sau e, si no bastat, de filu cadhinu! Sambenados e Provèrbios smb: Sau Ètimu ltn. sagum.

saúca sabòca

saucàrzu , nm Definitzione logu de samucu, chi dhue at samucu meda Ètimu srd.

saucèdhos , nm pl Definitzione fascas po pipiedhos, saigiones Terminologia iscientìfica bst.

saúciu , nm: sautzu Definitzione deventale de furesu orrúbiu, segundhu su costúmene de sa fémina: faet a si dhu betare in conca puru; in àteros, est sa gunnedha de furesu Sinònimos e contràrios antaledha, àntela, davantabi, fadreta, falda, fantallicu, fascadòrgia, frandha, panneananti / munnedha Terminologia iscientìfica bst Ètimu srd.

saúcu sabúcu

sàui sàbi

saulàda , nf Sinònimos e contràrios apedhada, apedhamentu Ètimu srd.

saulài , vrb: (de saulai = nr. dessaulài) aciaulai* ciaulai, tzabai Sinònimos e contràrios apedhae, atocare, baulai, imbauai, inciauai Frases cani sàulat e procu pascit.

sàulu , nm Definitzione su saulai, apédhidu, bàulu de cane Sinònimos e contràrios apedha, apédhigu, atocu, bàulu, inciau, tzàulu*

saúrra , nf Definitzione selentu mascinu, isciustura de su serenu de su note chi si podet fàere a istídhigos mannos, a meda, in s'erba, in sa sida Sinònimos e contràrios arrosada, arrosu Frases custu manzanu bi aiat saurra e colendhe in mesu de sas matas mi so fatu tirchiatírchia Sambenados e Provèrbios smb: Saurra Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu rosée Ingresu dew Ispagnolu rocío Italianu guazza Tedescu reichlicher Tau.

saúrra 1 , nf: siurra Definitzione cosa grae o àteru chi si ponet in prus po fàere pesu (pruschetotu in is bastimentos), cosa po prènnere (si narat fintzes in su sensu de meda, cantitade manna); cosa chi istrobbat, malesa Sinònimos e contràrios malesa, mateda 2. ant abbaidadu e ant vistu sa saurra chi fughiat a goi e a gai (N.Rubanu) 3. cussa tanca est totu piena de saurra ca est chentza triballada ◊ su sèmene si l'assacarrat sa saurra no bi faghet Ètimu spn. zahorra Tradutziones Frantzesu lest Ingresu ballast Ispagnolu lastre Italianu zavòrra Tedescu Ballast.

saúrra 2 , nf Definitzione (de "s'aurra") genia de aprigu piticu a pònnere su mannale Sinònimos e contràrios àrula*, boidedhu.

saurràdu , pps, agt Definitzione de saurrare; chi est totu isciustu de orrosu, nau de su logu, de s'erba Sinònimos e contràrios issaghinau Tradutziones Frantzesu humide ou mouillé de rosée Ingresu dewy Ispagnolu rociado Italianu guazzóso Tedescu sehr tauig.

saurràlzu , nm Definitzione logu totu saurradu, saurradu meda, prus suzetu a saurrare Ètimu srd.

saurràre , vrb Definitzione betare o fàere saurra, orrosu, isciúndhere de orrosu Sinònimos e contràrios abbuerare, orrosare, lentorare Ètimu srd.

sàuru sàbadu

saútu , agt Definitzione nau de unos cantu animales, chi paret chi iscant cosa de su chi depet acontèssere Frases s'animale prus sautu est su cane ◊ is animales furint sautos e si acatànt de su cambiamentu de su tempus e de àteros fatos de importu.