scatuléri , nm Definitzione maistu o mercante de iscàtulas Ètimu srd.
scatusciài scantusciài
scatuscinài , vrb Sinònimos e contràrios acamufai, atafiai, iscatasciai, mangiufai Ètimu srd.
scatúsciu , nm Definitzione su scatusciai, su papare Sinònimos e contràrios pastu Ètimu srd.
scatzedhài , vrb: iscatedhare* Definitzione istesiare a ccn. chi benit aifatu, bogare o lassare a un'ala che catzedhu; illascare cosa prantada tirandhochendhe una parte Sinònimos e contràrios agegherai, bocare, caciare, salargiare, stratagliai / sderriai Frases bastat a ndi scatzedhai cancunu ca dha bis, sa bidha, torrada assébiu! ◊ is delincuentis bolint scatzedhaus.
scàu , nm: scrau 1 Definitzione logu abbruxau e mescamente sa linna abbruxada, molas e cotzighina, matas truncadas chi lassat su fogu (candhelatzus abbruxaus) Sinònimos e contràrios brusiadu, usciadu Frases candu si bit apretau nci calat mancai a arrúmbulus peri is scarafossus e fintzas puru in su scrau ◊ mi at portau totu linn'e scrau.
scaúciu , agt: iscaúciu* Definitzione nau de ccn., chi est chentza impícios, chentza fàere, chentza càrrigu Sinònimos e contràrios bacadibu, ibbàidu, irgaitzu Maneras de nàrrere csn: pràngiu s. = de pane a s'assuta, chentza aunzu; andhare a sa scaúcia = andhare a manos iscutas, chentza su chi serbit a fàghere una faina Frases Billoi, apusti cena, andàt a moli, scaúciu (B.Lobina)◊ una borta scaúciu de custu incadedhu, mi ndi andu!
scaudalài , vrb Sinònimos e contràrios scabbalai*.
scavadòri , nm: irgavadore*, sgavaroi Definitzione chie iscavat, màchina manna po fàere fossu, fàere iscavos mannos e fundhudos movendho terra meda.
scavadúra , nf: iscavadura* Sinònimos e contràrios iscavamentu.
scavài , vrb: iscavai* Definitzione fàere iscavu, mescamente fossu mannu fundhudu, movendho terra meda Sinònimos e contràrios ifossare.
scavaméntu , nm: iscavamentu* Definitzione su scavai.
scavanàta , nf: iscavanada* Definitzione cropu giau cun sa manu aperta a càvanos, a trempas Sinònimos e contràrios bofetada, bussinada, cabbessu, ciafu, iscantargiara, iscaputzone, istuturrone.
scavannài , vrb Definitzione bogare su cavannu, trantzire s'ammontu Sinònimos e contràrios iscucuzare, iscugudhai, isfianzare | ctr. acavannai, ammantai, carragliare Ètimu srd.
scàvia , nf Definitzione sa dente prus longa de sa barra de fundhu furriada conc'a pitzu chi ndh'essit de buca a su sirbone Sinònimos e contràrios iscàglia, sagna, sannarzu.
scaviài , vrb: iscabiare*, scavitai Definitzione mòvere a iscutuladura a una parte e a in artu is corros (nau de is boes) o is sannas (nau de is sirbones, de is porcos); nau de ccn., iscutulare sa conca po si ndhe tròchere is pilos pendhendho in cara; sedatzandho cosa, mòvere sa canistedha a cropu, a molinadura e unu pagu a inartadura Sinònimos e contràrios incorrare, isconchinare, scemiai / scedassai 3. sa símbula benit passada in su palini scavitendidedhu e ispalinendi po nd'iscerai su podhinedhu.
scaviài 1 , vrb Definitzione sonare is campanas a iscàviu, a ora meda, fintzes po dannu Sinònimos e contràrios arrempicai, strichillonai Ètimu srd.
scaviàra , nf: iscaviada Definitzione móvia a cropu Sinònimos e contràrios iscàviu, sconchiada 2. cussu passat in s'arruga a scaviaras de conca! 3. su trigu, seminendi a manu, si ghetat a scaviaras (S.D'Arco).
scavidadúra , nf Sinònimos e contràrios ispicadura, scabidhadura Ètimu srd.