scasumaméntu , nm Definitzione su si scasumai, su chi si narat scasumendisí cun ccn. Sinònimos e contràrios scasumadura Ètimu srd.
scasumíri , vrb rfl Definitzione
bocaresindhe, si ndhe foedhare cun àtere, de una cosa, de unu segretu, de su chi unu sentit
Sinònimos e contràrios
assaborire,
indennentai,
scasumai*
Tradutziones
Frantzesu
se confier
Ingresu
to open one's heart
Ispagnolu
abrirse,
confiarse
Italianu
confidarsi,
esternare
Tedescu
sich anvertrauen,
sich aussprechen.
scàta , nf: iscata* Definitzione genia de àstula, mescamente su pígiu a bículos tostaos che unga (fintzes de forma) de sa pedhe de su pische; su pigighedhu mortu chi che andhat a sa pedhe in conca Sinònimos e contràrios àstua, atiza, solla / cdh. sgata Frases portat su bestimentu totu scatas de madriperla Sambenados e Provèrbios smb: Scatta.
scatacumbài , vrb Definitzione su cracamentu chi faet sa giustítzia Sinònimos e contràrios catacumbare* Frases anchi dhu scatacumbit sa giustítzia!
scatadúra , nf: iscatadura* Definitzione su scatai Sinònimos e contràrios scatamentu.
scatài , vrb: iscatai* Definitzione arrasigare su pische po ndhe istacare s'iscata, illimpiandhodhu; foedhandho de pilos, bogare s'iscata de conca.
scataméntu , nm Sinònimos e contràrios iscatadura Ètimu srd.
scatarràda , nf Definitzione su scatarrai; isprugadura de is prumones Sinònimos e contràrios arrema, carràlciu, iscaràsciu, istarràsciu, salchedha, scupidura Ètimu srd.
scatarrài , vrb: iscatarrare* Definitzione bogare o fuliare catarru.
scataxài , vrb: iscatasciai* Definitzione papare cun allurpimentu, a s'airada, impresse Sinònimos e contràrios acamufai, atafiai, bentugare, iscatasciai*, mangiufai, scantusciai Frases arregortus duus panis e curtu a s'aposentu, in patinefillu si dhus at scataxaus!
scatí , nm: iscatili*, scatile, scatili Definitzione iscratza, arratza de ue unu dipendhet o est dipéndhiu Sinònimos e contràrios arrampile, arrépula, eréscia, iscratza, istripile, scatígliu / sambenadu Frases mi nerit su nòmini e su scatili! ◊ su scatili miu no ses mancu dínnia de dh'arremonai!
scatibài scallitài
scatilài scallitài
scatíle, scatíli scatí
scatíu , nm Definitzione umore o temperamentu de s'ànimu segundhu su momentu, de comente si agatat, unu, segundhu sa mota / èssiri de malu s. = de mala ispétzia, annicadu, ammalimorau Sinònimos e contràrios antena, gana, mota, spécia.
scatósu , agt: iscatosu* Definitzione chi portat iscata (fintzes foedhandho de sa pedhe de conca).
scàtu , nm: iscatu* Definitzione móvia a cropu, cun pagu pagu de tzàcurru; segundhu de ite si foedhat, avantzamentu de calecunu gradu o passu o cosas deasi Sinònimos e contràrios sàdhidu, sédhidu Frases at fatu unu scatu de suncuna, assicau de s'arrexonamentu chi at inténdiu Sambenados e Provèrbios smb: Scattu.
scàtua, scàtula , nf: iscàtula* Definitzione genia de cascita, pruschetotu de cartone / furriaisí sa s. = ammachiare Frases una scàtua de allumavogus.
scatulài, scatullài , vrb rfl: iscatulare Definitzione furriare is crebedhos, girare s'iscàtula, su si ammachiare Sinònimos e contràrios ammachiae, iscasciuletare Frases dèu nau ca frai tuu fiat giai scatulau a fai totu custus testamentus! ◊ nara, cussu no fetzast, lah: scatullendidí ses?! Ètimu srd.