A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sceberàu , pps, agt: seberadu Definitzione de sceberai; foedhandho de su frutu de is matas, chi si cumènciat a bíere comente sa mata est perdendho su frore / s. che trigu bellu = chirriadu cun incuru mannu Sinònimos e contràrios chirriatu, ischeriadu, scerau 2. sa méndhula est totu seberada e ndhe zughet meda puru Tradutziones Frantzesu séparé, choisi, noué Ingresu separated, selected, set Ispagnolu separado, elegido, transformado en fruto Italianu separato, scélto, allegato Tedescu getrennt, ausgewählt, angesetzt.

scebéru , nm, agt: iscioberu, scioberu, seberu 1, séberu, séperu, séveru Definitzione su isceberai; chi est fatu a iscéberu, isceberau, de su méngius Sinònimos e contràrios iscéberu, iscera 1, ischerta, sebelta Maneras de nàrrere csn: fai s.; avb. donai a s., andhare a s.; fressadas de séberu = cobertas de lana téssidas in manera diferente; peràulas sèberas = pesadas, bene nadas, chirriadas aposta; abba sèbera = abba bona, de sas menzus; ua sèbera = su séberu, àxina bella po papai, po fai a pabassa, po allogai; dies sèberas = diis nodias; fàghere su séberu (nadu de sas àrbures) = inzendrare, chirriare su frutu, mudare su fiore a frutu Frases custu puru ischiant e si l'ant chérfidu, fatendhe unu séberu 2. tricu séperu, ua sèbera, bitellos sèperos ◊ prepareint issios de castagna, fatos de linna sèbera ◊ sos massàgios ant batidu sas cugustas de su trigu séberu ◊ est longu che canna sèbera ◊ ses macu che loa e bucallotu a séveru! ◊ cantu prus àxina sèbera portat, su fundu, prus binu bonu essit Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu choix, sélection Ingresu choice, selection Ispagnolu elección, selección Italianu scélta, selezióne, opzióne Tedescu Wahl, Auswahl, Auslese, Option.

scecutài , vrb: escecutare*, iscicutai, scicutai, sciucutai Definitzione su chi faet sa giustítzia candho a unu ndhe ndhi pigat su chi tenet; furare totu, giare a pitzu a ccn. po che dhi furare sa cosa, po dhi fàere dannu, fintzes brigare meda / fata e scicutada! = fata (sa mancàntzia) e pagada Sinònimos e contràrios aprensionai, imbargai, issucutare, istajire, preare / irrobbare Frases su meri dh'iat fatu scicutai finas a ndi torrai totu su chi dhi depiat ◊ sa giustítzia dhu scicutit! 2. gagliotu, totu sa dí est scicutendimí sa butega! ◊ ant lassau totu su logu scicutau ◊ meda tempus fait, is terras funta scicutadas de is Turcus: torrobbànt is massajus e nce dhus portànt in Turchia Tradutziones Frantzesu confisquer, réquisitionner Ingresu to requisition Ispagnolu embargar, secuestrar Italianu sequestrare, requisire Tedescu beschlagnahmen, abnehmen.

scèda , nf: isceda*, scera 2 Definitzione cosa chi si mandhat a nàrrere o chi si benit a ischire de calecuna chistione, de unu cumandhu, arresposta a una dimandha Sinònimos e contràrios apolta, arraspusta, assunta, noa, segurtade, segurtànsia Maneras de nàrrere csn: mandai, torrai sa s., tènniri s. ca..., de...; mi ndi eis a torrai sa s.! = mi ndhe azis a torrare sos contos!, azis a bídere s'antzua!, de seguru at a andhare male ca sa chistione est comente so nendhe deo! Frases est arribbada sa sceda lègia de sa spaciada sua ◊ torraimí sceda de cudha chistioni! ◊ mi at preguntau scedas de mammai ◊ depeus torrai sceda a chini si at mandau ◊ su cantadori campidanesu prus antigu chi s'iscínt scedas seguras est Nàssiu Deplanu ◊ ndhe allegamus e tra duas cidas torrais ca bosi torramus scera ◊ at fatu sa pregunta e aspetat a dhi torrai sceda ◊ est lómpia sa scera trista de sa morti sua 3. ni cun santus, ni cun tiaus no nci brulleis meda: assinuncas oi etotu ndi eis a torrai sa sceda e si apu a biri a bacedhus, fatus a cancarroni! Tradutziones Frantzesu renseignement, nouvelle, annonce, avis Ingresu information, response, news Ispagnolu información, noticia, anuncio Italianu informazióne, notìzia, respònso, annùncio Tedescu Information, Nachricht, Antwort, Mitteilung.

scedassài , vrb: scedatzai, sciadatzai, sedatare, sedatzai, sedetare, seratare, setatzare, sedetare Definitzione trebballare a sedatzu; mòvere de un'ala a s'àtera in lestresa e a tanti bortas che unu sedatzu faendho sa farra; pigare a ispintas e a tiradas fortes a unu, o fintzes pigare a boghes, a briga Sinònimos e contràrios cerri, cherrintzonare, farinare, iscerai, issedatzare, spalinai, stedetzai, tedatare / saidare Frases ant marrau, iscraminau, purgau, cérriu, scedatzau (F.Onnis)◊ sa farra scedassada bolit crobis de òru… ◊ sont setatzanne sa símula ◊ fiza mia, lassa su sedatu za sedetat solu!…◊ bois bazi, za la sedeto deo sa farina! 3. chi dhui fui istétia dèu gei mi dh'iu sciadatzada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tamiser Ingresu to sift Ispagnolu cribar Italianu setacciare Tedescu sieben.

scedassàu , pps, agt: sedatau, sedatzau Definitzione de scedassai; chi est fatu, passau o illimpiau in sedatzu. Sinònimos e contràrios cdh. siatzatu

scedatzadòri , nm: sciadetzedori, sedatzadore, sedatzadori, sedetzadori, seraciaroi, sereciaroi Definitzione chie sedatzat; trastu po sedatzare, genia de iscannu longu e bascitedhu fatu cun duos currentes allisaos allobaos cun is peis po dhue pònnere e mòvere su sedatzu faendho sa farra, aintru de su canistedhu Sinònimos e contràrios cangiadòrgia, issedatzadòrgia, sedatadorja, sedatagiola, steretzadori, tatajola, tedatajola 2. su sciadetzedori est de linna e si ponit aintru de su canistedhu ◊ pigàt su sedetzadori e su sedatzu e si poniat a fai sa farra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trieur Ingresu sorter Ispagnolu criba Italianu cernitóio Tedescu kleine Bank zum Sieben.

scedatzài scedassài

scedàtzu sadàtzu

scedàu , agt: iscedau, scerau 1, sciadau, sciadrau, sciodau Definitzione foedhu chi si narat mescamente po lastimare a unu po calecunu dannu, male (ma fintzes cun istima a unu pipiu), o fintzes cun ironia po cosas de bonu Sinònimos e contràrios deldiciadu, dirgrassiadu, mabassortau, malafadau, malafortunau, míseru / feritzedhu!, scurixedhu!, siscuru! Frases sciadau, pobidhu miu bellu: as a èssi fadiau, puru! 2. prenit e isbuidat corus scedaus 3. scerau, epuru dhi praxit sa cosa bella! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu le pauvre! Ingresu poor (thing) Ispagnolu ¡pobrecillo! Italianu poverino! Tedescu der Arme!

scedhài, scedhàri , vrb: iscedhai, schedhai Definitzione isceberare e fintzes cricare; essire, istesiare, bogare de sa chedha, pònnere a una bandha coment'e cosa mala / s. is nonnus = scioberai is pardinus; scedhaisí de su tallu = (nau de gente) essíreche a s'oru, fàere diferente de is àteros Sinònimos e contràrios chirrare, isceberai / arrefudai, stagiai Frases s'interrogu si fait cun passiéntzia, scedhendi is iscedas giustas ◊ tui ti scedhas àteru dannu puru, fendi aici! ◊ custa est sa filla chi ant scedhau po mulleri ◊ est papendu e portat is ogus in su talleri po biri s'arrogu de scedhai! 2. chini mi schedhat e no arrespetat is fuedhus mius, tenit su chi dhu cundennat (Ev)◊ chini no dh'at a ascurtai at a èssi schedhau de totu sa genti ◊ no ses dispràxia de mi biri a solu e schedhau de totus? ◊ is duus pastoris oi scedhant donniunu is brebeis suas Ètimu srd.

scédhu , nm: ischedhu, oschedhu* Definitzione su grassu chi abbarrat in is pingiadas a parte de fora.

scédhu 1 , nm Definitzione su scedhai Sinònimos e contràrios iscéberu, iscera 1, sceberu Frases ant fatu su scedhu de is nonnus de su bàtiu Ètimu srd.

scédu , nm Definitzione su fígiu chentza naschire de un'animale, o fintzes candho est piticu Sinònimos e contràrios fedu.

scèfa , nf: cerfa, scerfa Definitzione sa pagighedha fine chi abbarrat a muntone in s'argiola de comente ant treulau su laore; su fundhurúgiu chi faet s'ógiu Sinònimos e contràrios coale, coana, cugudhau, cuguzone, mucra, scefabi 2. ciai no eis a nai ca soi ponendu ollu arràncidu, comenti fait cancunu chi nci ponit peri sa scerfa! 3. dhoi nd'at una scerfa manna! Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.

scefàbi , nm: scerfabi, scerfàui Definitzione sa pàgia chi si sèberat in s'argiola treulandho, sa camisa o càscia de su trigu ancora in s'ispiga candho no est ancora bene pistada Sinònimos e contràrios aunna, cugudhau, scefa Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.

scèlta , nf: isceta*, sceta, scete Definitzione cannone crutzu acancarronau conc'a bàsciu de pòdere apèrrere e serrare po fàere calare abba o àteru de s'istrégiu inue est intrau / min. scetixedha, scetigedha Sinònimos e contràrios grifone 1 Frases furint andaus a mangasinu, abertu sa scete de sa cuba e cumenciau a bufai.

scemiài , vrb: sciamiai, sciumiai, sciumiari Definitzione mòvere coment'e iscutulandho, a cropos; su si mòvere a iscutuladas lestru lestru, fintzes po arrennegu; betare cosa a ispergiadura, coment'e betandho abbasanta (o fintzes cun móvias a iscutuladura, bogandho o istirandho su bratzu)/ sciumiai musca = catzare o issuliare musca Sinònimos e contràrios fruschinare, iscabiare, ischirchinare, sachedhare, scontziai / cadredhai, fruschinare / ispàlghere, isparcinare / isciuliai Frases si sciàmiant is bratzus, sa coa, is corrus, sa conca ◊ andat cun is bratzus sciàmia sciàmia ◊ su malloru, sulendi che píbera, si nci dh'iscudit asuba sciamiendu is corrus acutzus 2. no dh'est aggradau su dhi pediri su dépidu e po cussu si nd'est andau sciumiendi (G.Mura)◊ si bit su muschitu sciàmia sciàmia allutau de su druciori de su mustu 3. Nàssiu ndi essit cun sa pingiada de su brodu budhiu e intonat "Asperges me hysopo et mundabor!" scemiendi brodu a sa spentimadura! ◊ su massaju sciàmiat su lori in sa terra arada Ètimu ltn. *ex-minare Tradutziones Frantzesu agiter Ingresu to waggle Ispagnolu menear, agitar Italianu dimenare Tedescu schlenkern, schütteln.

scempiadúra , nf: isempiadura* Sinònimos e contràrios isempiúmene.

scempiài , vrb: iscempiai*, scempriai Definitzione pònnere istrúpiu, fàere dannu mannu a personas, animales, a matas Sinònimos e contràrios bisastrare, irfrezare, iselmorare, iseniare, istropiare / ifasciare, iscalabrare, istrossare Frases s'est scempiau de manu sua etotu ◊ at donau unu brínchidu e de campanibi si nc'est ghetau a una mata, pirígulu de si scempriai!