A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scerbedhàu , pps, agt: ischerbedhadu, sciorbedhau Definitzione de scerbedhai; nau de ccn., chi est aconcaditu, tropu atreviu Sinònimos e contràrios conchedha, sconcau / cdh. scialbidhatu.

scerbèdhus , nm pl Sinònimos e contràrios carbedhu, cerbedhu.

scerbigài , vrb: scervigai Definitzione segare sa mola de su tzugu, fèrrere is crebedhos de asegus (su gatzile) a terra, orrúere de mala manera, andhare male Sinònimos e contràrios ischerbicare* Tradutziones Frantzesu se casser le cou Ingresu to break one's neck Ispagnolu romperse la crisma Italianu rómpersi il còllo Tedescu den Hals brechen.

scèrfa scèfa

scerfàbi scefàbi

scerfadúra , nf Definitzione su scerfai, istrecadura ma fintzes su si apèrrere de is ogos o butones de is linnas isparandho po bogare linna noa Ètimu srd.

scerfài , vrb: iscelfare, cerfai Definitzione pistare a crepadura, faendho fortza a incracadura, cun su pesu, istrecandho Sinònimos e contràrios ischerfare*, ischitzare Frases ti scerfu che unu pistilloni, oi, chi no ti tupas cussa buca! ◊ chi dhi poneis su pei apitzus scerfais sa pira!

scerfàui scefàbi

scérfu , nm Definitzione su scerfai, degollu Sinònimos e contràrios degógliu, sagrastu, salina 2 Frases de is guerras nc'est solu de si abetai unu bellu scerfu! Ètimu srd.

scerfulàu , agt Definitzione chi est totu pistau, orrugau, crepau Sinònimos e contràrios spampaniau Ètimu srd.

scerínga , nf: scingra, cilinga, iscilinga, sciringa, silingra, siringa Definitzione genia de aina longhita, coment’e unu tubbighedhu, ue intrat un’istantufu a istrintu a un’ala e cun d-un'agu istampada a s’àtera po pòdere suspire meighina de intrare in sa carre o in is venas, o bogare sàmbene de sa carena; nau in cobertantza, cosa chi giaet ifadu / pasta sciringa = genia de druche a cannedhu prenu de crema, itl. cannòlo; circari sciringas = cricare iscusas, iscóticos; ispinnu de silingra = its, su fusu? Sinònimos e contràrios cdh. scilinga, ttrs. sciringa / gena, ifadu, nischitzu, pibinca 3. cussu piciochedhu est andendi scioncascionca provochendi sceringa! Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu seringue Ingresu syringe Ispagnolu jeringa Italianu siringa Tedescu Spritze.

sceropài , vrb Definitzione fàere s'isciropu.

sceròpu , nm: isciropu*, sirupu Definitzione abba druche cun súciu de calecunu frutu; meighina.

scèrpa , nf: iscelpa* Definitzione genia de pinzos prus che àteru de lana o orrobba grussa chi si ponet betau o fatu a imbodhigadura in su tzugu Sinònimos e contràrios cerpa.

scerràu , agt Definitzione nau de brebè, chi est cun sa tita a unu tzimingione ebbia, coment'e scirrada Frases de brebreis dhoi ndi fut una murrugada, una a tita de frascu, una fodhudedha, una scerrada, una a memmus grussus (P.Caredda).

scerrítus , nm pl: ferritus Definitzione serritos, fórtighes piticas Sinònimos e contràrios ferros, fóltighe.

scèrrus , nm pl.: serros Definitzione aina a duas perras intradas apare in s'assaedhu (puntu de arrimu), cun atzas segantes in mesu, a punta a una bandha (puntu de agguantu), a s'àtera (puntu de fortza) est fata o de intrare is pódhighes o de aferrare a manu prena, prus che àteru po segare orrobba, paperi e cosighedhas fines, ma segundhu sa genia fintzes àteru (làuna, linna) Sinònimos e contràrios ferritus, ferros*, fóltighe Frases su tziu giughet a bèndhere filu, serros e lipedhos ◊ ti che ispunto sas ungras a serros de pudare!◊ fiat in crica de che dhi segare un'orrugu a serrighedhos ◊ is scerrus furint in pissu de sa muredha ◊ lea is serros de pudae! Terminologia iscientìfica ans.

scérti , avb: isceti*, sceti, seti Definitzione foedhu chi si narat po fàere a cumprèndhere chi una cosa est deasi, cussa, o cussu tanti, e nudh'àteru; si narat fintzes in su sensu de foras/forassiat / sceti no… = tandho deretu…, petzi…; sceti e feti… = própiu petzi… Sinònimos e contràrios betzi, ebbia, feti, segi 1 Frases no ant biu atru, sceti una pudha ◊ sceti unu nd'at abarrau ◊ sceti tui scis custa cosa ◊ custas istórias fuant iscumparendi seti puita seus modernus!◊ no dhi cherzu chistionai seti de sa bidha mia ◊ contit su chi scit e at biu e scerti cussu! 2. cussu bandiu chi no pedronat a nemus, sceti su martis e sa cenàbara, mi at nau de fai su prexei a mi ammostai su logu suu! 3. torrant a camminai, sceti no bint unu maistu de muru! ◊ fui ingunis abetendi, sceti mi biu arrutu a terra!

scéru , nm Definitzione su scerai / de s. = isceberau, fatu a séberu Sinònimos e contràrios sceberu, sceradura Maneras de nàrrere csn: trigu de sceru = scioberau, chirriadu pro sèmene; a s. = a séberu, a scioberu Ètimu srd.

scervigài scerbigài