scéscia , nf Definitzione sa lítera /x/, ma fintzes síngia chi andhat de un'ala a s'àtera / andai a scéscias, fendu scéscias = a egas e a ogas, a biraorba, a s'istòntona istòntona, che imbriagos; cadira a s. (chi serrat po dh'arretirare e chistire in pagu tretu) Sinònimos e contràrios ghirigori Frases bola a scéscias, bola, columba, chen'e timoria! Ètimu ctl. xex.
scesciàu , agt Definitzione portai coru s. = èssere de bonugoro.
scèsta , nf: felta* Definitzione die feriada, nodia, chi no si trebballat; divertimentu mannu, alligria po calecuna cosa o ccn.
scèta scèlta
scetàda , nf Definitzione impastu de iscete cun aghedu po un'arremu tróchiu.
scetadòrgia , nf Definitzione istrégiu de fenu, genia de crobe ma a costaos prus bàscios.
scetadòri , nm Definitzione tàula de scetai, po sedatzare sa farra Sinònimos e contràrios cherridorja, scedatzadori, scetadroxa, sedatadorja, tedatajola Ètimu srd.
scetadròxa , nf Sinònimos e contràrios scedatzadori, sedatadorja, sedatagiola, steretzadori Ètimu srd.
scète scèlta
scète 1, scèti , nm: iscete* Definitzione
sa parte bianca càndhida e prus fine de sa farra; sa farra chi bolat sedatzandho o molendho; pane de cocòi / s. lecu = podha
Sinònimos e contràrios
boledu,
podha 1,
pódhine
Frases
su trigu mentanu est totu scèti ◊ s'órgiu móliu dhu passànt in su sedatzu po nd'isceberari su scete ◊ no ammescures su scete cun su pódhini!
2.
cussa no cretas chi fiat scèti de fai óstias!
3.
custa at fatu su pani e dh’est iscarésciu unu scèti in su forru
Tradutziones
Frantzesu
fleur de farine
Ingresu
superfine flour
Ispagnolu
espuma de harina
Italianu
fiór di farina
Tedescu
Auszugmehl.
scetixèdha , nf Definitzione sceta, isseta minore, grifone piticu.
scetósu , agt Definitzione
chi portat scèti, coment'e farra, nau de is laores o de àteras cosas de papare
Sinònimos e contràrios
farrosu
Frases
cussu trigu pitichedhedhu fut prus scetosu e no essiat mancu su pani bellu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
farineux
Ingresu
floury
Ispagnolu
farináceo
Italianu
farinàceo
Tedescu
mehlartig,
mehlig.
scetuàu , agt Definitzione chi est ciciu, o crocau in terra coment'e a fuliadura, de longu Sinònimos e contràrios isterrigolzadu, isterrinau Frases scerau, su gatu, sa scutulada chi at pigau…, no papat, no si movit, est scetuau aintru de una scàtula.
sceurrài , vrb: sfeullae, sfeurrai Definitzione bogare feurra, illimpiare de sa feurra Sinònimos e contràrios irferulare*
sceurraméntu , nm Definitzione illimpiamentu de su logu de sa feurra, mescamente candhu est a tropu Sinònimos e contràrios irferuladura Ètimu srd.
scexiadúra , nf Definitzione su scexiai / s. de su forru = ifridadura, ifridamentu Sinònimos e contràrios sfexiamentu Ètimu srd.
scexiài , vrb: scixiai Definitzione
lassare o istare fora a irbentiare, a pèrdere s'efetu de s'àrculu, a isturdire s'imbriaghera: nau de su furru allutu inchesu, pèrdere calore, ifridare; fàere o lassare passare s'arrennegu
Sinònimos e contràrios
ibentiare,
ifegare*,
ilbarulire,
iscoturare,
ismarmire
/
irfriargiare
Frases
candu s'imbriagu at scixiau si ndi est pesau ◊ si torrat imbriagu, bogancedhu a foras a scixiai! ◊ a is tres de merí funt ancora a scexiai, imbriagus ◊ su forru candu si ponit su civraxu a coi benit tupau po no scexiai
2.
sa sorga dha lassat scixiai, a sa nura, ca gei torrat sola sola!
Tradutziones
Frantzesu
cuver son vin
Ingresu
to get over one's drunkenness
Ispagnolu
dormir el vinola mona
Italianu
smaltire la sbòrnia
Tedescu
den Rausch ausschlafen.
scexiaméntu , nf Definitzione su scexiai Sinònimos e contràrios sfexiamentu*
scéxiu , agt: iscíxiu Definitzione nau de ccn., chi at isturdiu s'imbriaghera Sinònimos e contràrios sentzígliu, síncaru Frases ti dhu nau mancai sia pagu scéxiu.
schéciu , agt: ischéciu Definitzione chi est a solu, chi no tenet pasa po allobare (e in custu sensu fintzes bonu, chi no si ndhe agatat àteru)/ a disi schècias = una emmo s'àtera nono, a dies vicànicas, a dintedí Sinònimos e contràrios iscàbulu / cucu 5, faisinu Frases boliat bendi unu cuadhu schéciu ma friau ◊ is piciochedhus fiant a númeru schéciu e no podenta giogai 2. pagus nuis, asulas e scuras, si stendiànt in s'orizonti a pillus schécius (R.Spissu).