trabagliàdu , pps, agt Definitzione
de trabagliare
2.
in cue curpa manna ndh'at s'Istadu ca dat dinari sentza trabagliadu!
Tradutziones
Frantzesu
travaillé
Ingresu
worked
Ispagnolu
trabajado
Italianu
lavorato
Tedescu
bearbeitet.
trabagliànte , agt, nm: traballante,
traballanti,
trabballanti,
travallante,
tribagliante,
triballante,
trivagliante Definitzione
chi o chie trebballat: si narat mescamente de chie trebballat meda, a bonu coro, chi est giau a su trebballu, si ponet a trebballare
Sinònimos e contràrios
faineri,
marasadore,
trancuineri,
travallajolu,
trivallosu
/
cdh. trabadhanti,
trabadhoni
| ctr.
mandronatzu,
praitzosu
Frases
est traballante che iscravu, onestu e sàpiu che abba ◊ arratza de trabballanti, su manorba miu: fiat cun sa gaveta posta a una parti e fendi is ogus de mindrisca a sa picioca! ◊ su chi contat est chi sias ómine travallante e de paràula ◊ in domo sua est una fémina trivagliante
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
travailleur,
laborieux
Ingresu
worker,
hard-working
Ispagnolu
trabajador,
laborioso
Italianu
lavoratóre,
laborióso
Tedescu
arbeitsamer Mensch.
trabagliàre trabagiàre
trabagliósu trabagiósu
trabàgliu trabàgiu
trabàgliu 1 , nm Definitzione màchina o bancu de ferrare Sinònimos e contràrios acollu, ferrajola Ètimu itl. travaglio.
trabài , vrb: atarvai, trabare, travai, travare Definitzione pònnere is travas (o fintzes is ferros a ccn.); intrare calecuna cosa a unu muru o àteru po dhu poderare de no che orrúere e fintzes pònnere cotza a is orrodas de unu mezu mescamente in logu in calada Sinònimos e contràrios travanare, trebeire, trobeare / achilandrare, ammilandrare, apegonai, archilare / prèndhere, frenae | ctr. istravare Frases a babbu sos fascistas l'ant travadu che furone malu picandhechelu a su cunfinu pro sas ideas suas!◊ ti ant isentadu e fatu l’ant cun arte sos opressores chi nos ant travadu! Ètimu ctl., spn. trabar.
trabajòni , nm: trafajoni,
trapajoni,
travajoni,
trovajoni Definitzione
bobboi, genia de musca chi punghet a is boes e sa puntura e s'ufradura chi faet in sa pedhe; àteru bobboi niedhu chi trebballat e tragat su ladamíngiu a birillas po dhue pònnere sa cria
Sinònimos e contràrios
saliscone
/
babajone,
caigioni,
papajone,
tajone
/
carrammelda,
scarfajoni,
tragammerda
Frases
is bòis currint a travajoni ◊ coment'e ballas niedhas chi zúmmiant frusiosas cabant is travajonis
2.
aici seus, arrúmbua arrúmbua a us'e travajoni! ◊ m'ispantada ca no si nc'istichiat in mesu, sa dama de is trovajonis!…
Terminologia iscientìfica
crp, Tabanus intermedius, T. bovinus, T. autumnalis, T. pluvialis, Chrysops italicus
Tradutziones
Frantzesu
taon
Ingresu
gadfly
Ispagnolu
tábano
Italianu
tafano
Tedescu
Bremsfliege.
traballadòri trabagliadòre
traballadórju , nm Definitzione logu inue si trebballat.
traballài trabagiàre
traballànte, traballànti trabagliànte
traballàre trabagiàre
trabàlliu, trabàllu trabàgiu
trabàre trabài
trabàre 1 , vrb Definitzione pentzare, agatare o ischire su de fàere Sinònimos e contràrios penciai, meledai Frases no isco comente la trabare Ètimu spn. trabar.
trabàre 2 , vrb Definitzione pònnere in sarbu Sinònimos e contràrios salvai Frases depiant trabare sa pedhe po si ne torrare bios! ◊ Nostasia si fut trabada po meràculu ◊ biadu cudhu chi faet bene a biu ca at a èssere a mortu trabau.
trabàssu trapàssu
trabatzínu , nm Definitzione sonàgia pitichedha Sinònimos e contràrios tentinu.
trabatzòne , nm Definitzione nau de unu, chi est míseru meda; chi no si est cojuau Sinònimos e contràrios batigone, fadigosu, famicosu, istratzolau, pedhitzoni.