A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tostorichedhàre , vrb Definitzione su essire tostau de su fritu Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, ateterigare, cancarai, inteterighedhare, tostorare 2. l'ant acatau ancaronau, fritu che nibe, tostorichedhau Ètimu srd.

tostoródhu , agt, nm Sinònimos e contràrios abbetiosu, aperradu, coteu, perrónchinu, rebbéchinu, redossu, serréntile, testarrudu, turrau Ètimu srd.

tostorrímine , nm Definitzione su èssere tostorrudos, malos a cumbínchere, malos a portare a s'arrexone Sinònimos e contràrios abbétia, aputa, arrepedhu, bicàcara, cotilesa, incrudinonzu, malintesa, perra 1, perronia, rochella, tostorrudéntzia, tusturrunia / ttrs. ridortumu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu obstination Ingresu obstinacy Ispagnolu testarudez Italianu caparbietà, ostinazióne Tedescu Starrköpfigkeit.

tostórru , agt Sinònimos e contràrios testarrudu.

tostorrudéntzia , nf Definitzione su èssere tostorrudos Sinònimos e contràrios arrevesciori, dortidúdine, intestu 1, revessura, tostorrímine, tusturrunia Frases fut connotu po sa bellesa e po sa tostorrudéntzia: no dhi andaiat sèmpere a fàere a géniu de is àteros! ◊ ma càstia ita totu tocat a fai po sa tostorrudéntzia tua! Ètimu srd.

tostorrúdu testarrúdu

tóstu , nm Definitzione nau de cosa, chi no si lassat púnghere, segare, trebballare, istrecare, incrubare; nau de gente, chi no si lassat cumbínchere, fintzes chi si credet meda e no s'indruchet a s'àteru, chi portat face manna, chi no sentit bregúngia Sinònimos e contràrios abbadherigadu, tostadu / mannósigu, superbiosu / sfaciu | ctr. gevi, modhe Maneras de nàrrere csn: t. che balla = tostau che pedra; rispòndhere o faedhare a tostu, a sa tosta = azummai chentza chèrrere faedhare, coment'e chi sas peràulas li costent, coment'e unu chi si cret meda; ou cotu a t. = chi zughet cazados arbu e oidedhu; fàghere a tostu (nadu de su andhare de su corpus) = fai ladàmini tostau, a trabballu Frases sa terra, coment'est tempus meda chentza pròere, est tosta ◊ tosta est sa pedra! 2. a su ricu l'agatas sempre tostu ◊ at imbucadu a ríere… fit tostu de su risu! 3. si ndhe riet a tostu a tostu poi tzinnit de oju a sa comare ◊ custu no l'at pótiu bajulare e rispondhet a tostu a s'ifachílliu de su maridu Ètimu ltn. tostus Tradutziones Frantzesu dur Ingresu hard Ispagnolu duro, firme Italianu duro, sòdo Tedescu fest.

tostuíni testaínu

tosturrúdu testarrúdu

totalàre , vrb Definitzione fàere sa suma aciunghendho unu tanti a un'àteru Sinònimos e contràrios additzionare, agiànghere, annatare, assumai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu totaliser Ingresu to totalize Ispagnolu totalizar, sumar Italianu totalizzare Tedescu insgesamt erreichen.

totàle, totàli , nm Sinònimos e contràrios suma Ètimu itl. totale.

totanàra , nf Definitzione genia de unchinu, gànciu, cancarrone a tantas puntas po piscare calamaru Terminologia iscientìfica ans.

totanàre , vrb Definitzione piscare calamaros.

tòtanu tòntanu

totavía , avb Sinònimos e contràrios forcis, incàpada Frases addite est pranghendhe su pisedhu: totavia l'ant mazadu! ◊ so duas oras chirchendhe a mamma e no la seberto in logu: totavia ch'est in aterue! ◊ totavia mi creias unu malandhadu che a tie! (G.Ruju)

totindúna, totindúnu , avb: totuinunu Definitzione de un'improntu, a s'ingrundha, de repente Sinònimos e contràrios desucunas, induninduna Frases pagu s'ora sos campos fint che mare acuiladu, ma totinduna si at pesadu bentu ◊ est una cosa chi ti benit chene mancu ti ne abbitzare, totindunu ◊ totinduna chi est andhendhe, custa màchina, si frimmat e no andhat prus ◊ totindunu chi est arriendi dhu bis prangendi! ◊ totindunu sa pitzinna l'at preguntadu: Tue a mi crees? Tradutziones Frantzesu soudainement Ingresu suddenly Ispagnolu de repente Italianu improvvisaménte Tedescu plötzlich.

totò , nm Definitzione in su foedhóngiu de is pipios, cropu, dobbe, surra Sinònimos e contràrios tatà.

totocàlciu , nm Definitzione genia de giogu de fortuna apitzu de is partidas a bòcia: binchet chie intzertat unu tanti de arresurtaos giustos Terminologia iscientìfica ggs.

totòra , avb: otora Definitzione dónnia tanti, a pag'ora de una borta a s'àtera, dónnia iscuta Sinònimos e contràrios arreu, atoratora, continu, fatuvatu Frases "Fróbbidi su mutzighile!" l'imponzo a boghes totora ◊ bisionandhe totora a ocru apertu, pompiandhe sos istedhos, penso a cantu esistit (L.Loi)◊ tue faedhas bene dae fora, ca ses in cue e gosas a totora Ètimu ltn. totta hora Tradutziones Frantzesu continuellement Ingresu repeatedly Ispagnolu continuamente Italianu continuaménte Tedescu dauernd.

totórgiu , nm: tratoxu, trotoxu Definitzione su totorgiai, móvia a iscutuladura, a furriadura (in su sensu chi girant is vites); in cobertantza, manera de fàere, genia de trassa, de murigu, de murigu malu a cumprèndhere / andai a totòrgius = coment'e saidendhe sa carena, zirèndhela pagu pagu de un'ala a s'àtera Sinònimos e contràrios foscighinzu, tortígiu, tortóigu Frases totu custus tratoxus, depint èssi daboris peus de is daboris de iscendiai ◊ avelenau, ses istau totu unu mesu dí a trotoxus ◊ s'argiau, comenti mi bit, tra totòrgius e agèmenus lébius, mi fait unu murrúngiu ◊ mancai su pilloni si ndi pesit a tratoxus, chi dh'isparu dèu dhu pigu! ◊ mamma cun d-una castiada mi faiat cúrriri su sànguni a trotoxu de conca a peis 2. gei nci nd'est de trotoxus in cussu dibbatimentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contorsion Ingresu twisting Ispagnolu retorcimiento Italianu contorciménto Tedescu Winden.