A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tortúra , nf Definitzione su èssere trotos, su dha pentzare a trotu, chentza bíere ite est giustu o andhat bene, chentza critériu o sensu, su abbetiare chentza arrexone; cosa pentzada o fata a trotu Sinònimos e contràrios tortesa, tortiorja Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déformation (d'esprit) Ingresu deformity Ispagnolu deformación Italianu stortura Tedescu Krümmung.

tortúra 1 toltúra

tòrtza tòrcia

tortzinàda , nf Definitzione su tortzinare; imbiada chi si giaet cun sa manu a su fusu, a orrumbuladura in sa còscia, filandho, po dhu fàere girare Sinònimos e contràrios foscigada, molisica, trofigiada, trotoxadura Ètimu srd.

tortzinàre , vrb Definitzione filare a atrotigadura, fàere girare calecuna cosa a molinadura (che unu fusu) Sinònimos e contràrios atrotixai, profizare, tòlchere, trofigare.

tóru , nm Definitzione sa parte de mesu de is corros, in punta Frases addaghi sos corros sunt bene istajonados, chin sa serra si ndhe segat sa parte de supra, su toru, chi est sa palte chi s'impitat pro fàghere sa màniga de sas lepas.

tóru 1 , nm Definitzione genia de calamaru mannu (podet fàere fintzes de deghe chilos) Sinònimos e contràrios tòntanu Terminologia iscientìfica anb Ètimu itl.s tòdaru Tradutziones Frantzesu calmar Ingresu tattler Ispagnolu jibia Italianu tòtano Tedescu Pfeilkalmar.

torúdha terúdha

torulàre torrulàre

torulía tiloría

torulónzu , nm Definitzione su torulare, andhare orrumbulandho Sinònimos e contràrios arrúmbiu, lúdhuru, ródhule, rúmbulu, tróulu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu roulement Ingresu rolling Ispagnolu rodamiento Italianu rotolìo Tedescu Gerolle.

tórulu , nm: túrrulu, túrulu 1 Definitzione boghighedha a tzúnchiu, a lamentu Sinònimos e contràrios coroju, murrunzu, órulu, toroju, túnchiu / acra, pilisca 1, póleu, randha 1, sarragu, sórriga Frases su malàidu at fatu s'úrtimu tórulu.

tórulu 1 , nm: turullu, túrulu Definitzione sa parte orrúbia o groga de s'ou Sinònimos e contràrios aminedha, arravígliu, oidedhu, ollanu Frases s'ou est prenu de arvu e de turullu ◊ su pudhighinu si format in su túrulu Ètimu itl. tuorlo.

tórulu 2 , nm Definitzione cosa tundha, fintzes orruta a orrumbuladura / zúchere su màndhicu a tórulos = matzigandho e chentza ingurtire Sinònimos e contràrios rótulu.

torunzàre torrunzàre

torúnzu , nm: turrunzu, turunzu Definitzione cosa chi si narat a lamentu, candho unu no si cuntentat e tenet it'e nàrrere, fintzes sonu, torrocu Sinònimos e contràrios coroju, murrunzu, órulu, teroju, túnchiu Frases fit a turunzu e a maledissiones chin su tempus ◊ sos elementos fint a turunzu in sas intrannas de mama Natura (G.Piga)◊ in cussorja no bi at ferru nen brunzu chi no connosca, funtana o conchedha, de cada cane apédhidu o turunzu Ètimu srd.

torvellínu , nm Definitzione bentu maimoni, nue forte de bentu Sinònimos e contràrios bruxajolu, mobinada, momonissa, mummugione, tramúghine, tremizolu, tremuine Terminologia iscientìfica tpm Ètimu spn. torbellino.

toscàdu , pps, agt: atoscau Definitzione de toscare; chi portat toscu Sinònimos e contràrios abbelenadu, tosconau Tradutziones Frantzesu empoisonné Ingresu poisoned Ispagnolu envenenado Italianu avvelenato Tedescu vergiftet.

toscadúra , nf Definitzione su toscare, avelenare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empoisonnement, intoxication Ingresu poisoning Ispagnolu envenenamiento Italianu avvelenaménto, intossicazióne Tedescu Vergiftung.

tòscanos , nm pl Definitzione gremes de is cuadhos Terminologia iscientìfica crp.