toscànu , agt, nm Definitzione chi o chie est de sa Toscana, sa regione de s'Itàlia pagu prus in pitzu de mesania / mesu t. = genia de gigarru.
toscàre , vrb: atoscai Definitzione pònnere o fàere pigare velenu o cosa chi faet male che a su velenu etotu; prènnere su logu, cundhire s'aera de velenos o cosas deasi Sinònimos e contràrios abbelenare, alluae, atosicai Frases sont mortos toscatos pustis de àere mannicatu cosa ◊ su venenu li fit toscanne sas intragnas ◊ cussos tzigarros putinne ti sont toscanne 2. sas paporatas de s'àghera toscata de sa mina li aiant supujatu sos chervedhos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empoisonner, intoxiquer, polluer Ingresu to poison, to pollute Ispagnolu envenenar Italianu avvelenare, intossicare, inquinare Tedescu vergiften.
toscomósu , agt Sinònimos e contràrios toscosu Frases su titímbalu e totu sas runtzas vocant unu late toscomosu (I.Camarda).
tosconadúra , nf Definitzione su tosconare Sinònimos e contràrios toscadura Ètimu srd.
tosconàre , vrb Definitzione essire tosconosu, de sabore e fragu malu, coment'e guastandhosi (nau mescamente de su lardu, de s'ógiu porchinu candho si faet grogo); pònnere o pigare toscu Sinònimos e contràrios asseai / abbelenare, alluae, atosicai Frases su lardu si tosconat ◊ s'ozu de s'olia si tramudat de isterzu pro lu chirriare de sa fundhana ca sinono si tosconat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rancir Ingresu to go rancid Ispagnolu ranciar Italianu irrancidire Tedescu ranzig werden.
toscòne, tòscono , nm Sinònimos e contràrios toscu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu toxine Ingresu toxin Ispagnolu toxina Italianu tossina Tedescu Toxin.
tosconósu , agt: toscunosu, tusconosu, tuscunosu Definitzione chi tenet sabore légiu, de toscu, de guastu; chi faet a gana lègia (nau de cosas de papare candho funt passadas, pruschetotu de lardu, de ógiu porchinu); chi atóssicat Sinònimos e contràrios asseadu, contomosu, cosconosu, istantissu, istantufu, tastosu, tufosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ranci Ingresu stale Ispagnolu ranciar Italianu irrancidito, vièto Tedescu ranzig.
toscónu , nm Definitzione sabore légiu chi faet a caciare; fintzes su velenu Frases ti ratristat su tosconu lassadu in sas carreras! 2. bois no abbrandhades su tosconu de sa lua de sas disamistades! (P.Pillonca) Terminologia iscientìfica sbr Ètimu srd.
toscósu , agt Definitzione chi portat toscu, chi atoscat Sinònimos e contràrios luosu, toscomosu Frases ndhe at revessadu totu, piús toscosu de candho che l'at manigadu ◊ intro de conca ant solu calchi nue de fumenta toscosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu toxique Ingresu toxic Ispagnolu tóxico Italianu tòssico Tedescu giftig.
tóscu , nm Definitzione sustàntzia mala, contrària a s'organísimu de dhu pòdere fintzes fàere mòrrere Sinònimos e contràrios belenu, faneu, tosche, toscone, tóssicu Frases tzertos ndh'apo bidu chi, pro chi siat toscu mísciu a fele, che lu betant che mossu saboridu (G.Sini)◊ su binu bufadu a tropu danníficat piús de su toscu piús perigulosu ◊ sos àteros mànnicos lis pariant ràndicos che su toscu Ètimu itl.t tosco Tradutziones Frantzesu toxique, toxine Ingresu poisonous, toxin Ispagnolu tóxico, toxina Italianu tòssico, tossina Tedescu Giftstoff.
tóscu 1 , agt Definitzione si narat de una genia de pedra, essia de is vulcanos, lébia, totu a buidedhos, bona po fàere molas de mòlere, po arrasigare e àteru Sinònimos e contràrios fúmigu Frases custus montis funt de perda tosca Ètimu ctl., spn. tosca.
toscuài , vrb Definitzione tussire chentza pòdere ispudare po fastídiu chi si portat in su gúturu po ramadinu o àteru male.
toscunósu tosconósu
tósigu, tóssicu, tóssigu , nm Definitzione css. cosa chi atoscat Sinònimos e contràrios belenu, faneu, toscu Ètimu spn. tósigo.
tostàda , nf Definitzione su tostare, cropu a tiradura Sinònimos e contràrios tirada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saccade Ingresu tug Ispagnolu tirón, tirada Italianu tirata, stratta Tedescu Ruck.
tostadàssu , agt Definitzione chi est unu pagu tostau Sinònimos e contràrios durànciu, tostaióngiu, tostichinu | ctr. modhe, modhiatu Ètimu srd.
tostadòre , nm Definitzione fuste chi s'intrat in s'insulu o ixubru de asegus po poderare su tessíngiu istirau Sinònimos e contràrios achirradorzu, serradógiu Ètimu srd.
tostadòri , agt Definitzione nau de ccn., chi acostumat a abbetiare, a fàere su tostau Sinònimos e contràrios abbetiosu.