A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

torrinónzu , nm Definitzione su trebballare a tórinu Sinònimos e contràrios torinadura Ètimu srd.

tórrinu tórinu

tórriu , agt, nm Definitzione chi o chie faet su tostau, su duritosu, chi si faet pregare Sinònimos e contràrios impregadu, rempellu, screnciosu Frases no sias tantu tórriu cun megus! ◊ cussu no bi afilat meda a crésia, est tórriu fintzas a sa missa Ètimu ltn. torridus Tradutziones Frantzesu rétif Ingresu unwilling Ispagnolu reacio, renuente Italianu restìo Tedescu wiederwillig.

torrobbài , vrb Definitzione furare, pigare s'orrobba, sa cosa, a un'àteru a prepoténtzia Sinònimos e contràrios acrassare, afufai, arpiai, arrapagnare, aungrare, craspuare, furai, idorrobbai*, irrobbare, isorrobbare Frases si su meri de sa domu isciat a it'ora de sa noti benit su ladroni iat a aturai iscidu e no s'iat a lassai torrobbai sa domu (Ev)◊ funt torrobbendu su logu! ◊ torrobbànt is massajus.

torrobbatóriu , nm Definitzione fura manna fata cun sa fortza e cun armas Sinònimos e contràrios aciapa, acrassamentu, bardana, fura, irrobbatóriu, ladratzonia, ladroneria Ètimu srd.

torróbbu , nm Sinònimos e contràrios acrassamentu, bardana, fura, irrobbatóriu, torrobbatóriu Ètimu srd.

torrobonàda , nf Definitzione traghidada, tzàcurru de tronu Sinònimos e contràrios torrocaxa, tronamentu, tronu Frases totinduna intendu un'isciumbullu forti pariant torrobonadas.

torrocài , vrb Definitzione betare a terra, isconciare totu; iscúdere a unu muru giaendho cropos a manera de si fàere a intèndhere a s'àtera parte Sinònimos e contràrios destrui, idarrocai*, ifàghere, isciarrocai, isciasciai, isconciare Frases no at a abarrai una perda asuba de s'àtera: ndi ant a torrocai totu ◊ apu a torrocai is magasinus bècius e ndi apu a fraigai atrus prus mannus ◊ e ita tiau dhoi at, ingui, torrochendu?!

torrocaméntu , nm Definitzione su torrocai, fintzes genia de avisu chi si faet giaendho cropos a su muru Sinònimos e contràrios torrocu Ètimu srd.

torrocàxa , nf Sinònimos e contràrios irdorrocu, mamudinu, sciarrocu, torrocu Ètimu srd.

torrócu , nm Definitzione sonu, tzàcurru chi si faet betandho cosa a terra, isconciandho cosa, iscudendho Sinònimos e contràrios irdorrocu*, mamudinu, sciarrocu, sciumbullu, stragambullu, torrocaxa Frases s'intendiat su torrocu de sa marra de tziu Sisinni marrendi ◊ nci fiant arrutas tot'is duas a cúmburu a susu fadendi torrocu mannu ◊ s'intendint torrocus de tronu e luxis asulas de lampus atesu ◊ no potzu arrespundi ma provu a assachitai e pistai is peis a terra po fai torrocu (P.Pisu).

tórronu , nm Definitzione genia de lobos a biraorba chi si parent a sa parte de fora de su crebedhu: su crebedhu etotu / zirare sos tòrronos, pèrderenche sos tòrronos = ammachiaisí, furriare sos cherbedhos Sinònimos e contràrios gaja Frases pómpia a ube andhas, acontza sos tòrronos! ◊ sos tòrronos meos sunt mesu pupughinaos dae sos pistichinzos ◊ oje sos tòrronos e su cracu de meda zente sunt malos a curare! ◊ si est trémidu, pessendhe a su chi li est bénnidu a tòrronos ◊ si compare at pediu cosa gai nche at pérdiu sos tòrronos! Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lobe cérébrale, encéphale Ingresu convolution, brain Ispagnolu lóbulo cerebral, encéfalo Italianu circonvoluzióne, lòbo cerebrale, encèfalo Tedescu Windung, Gehirnlappen, Gehirn.

tórru , nm Definitzione su torrare, su menguare o miminare de pesu o de cantidade e mannària de una cosa; fintzes torracontu Maneras de nàrrere csn: èssiri chen'e t. = tostorrudu, de mal'intesa; tènniri t. = pessare innantis de fàghere sa cosa; su biazu ’e t. = càrrigu chi si portat a sa torrada puru; ampudha chen'e t. = itl. vuoto a pèrdere, chi no si depet torrare a chie l'at béndhida; macu chen'e t. = macu de manicómiu, chi no currezet; su t. de su fusili = incóida, torrada a corpu addaisegus po efetu de s'isparu Frases cussa fit una dispedida chena torru Ètimu srd.

torruàna , nf Sinònimos e contràrios acucadita, atapadita, piatarita Terminologia iscientìfica pzn.

torrulàre , vrb: torulare Definitzione andhare o mòvere a orrumbuladura, orrumbulandho, a imbuscinadura e fintzes a carradura; furriare, orrúere a terra / torrulare sos ojos = furriare sos ogros Sinònimos e contràrios arrembulai, arrodulare, codulare, istirigare, lodhurare, lumburare, rodhulare, trodhulare / carrare / boltulare Frases sas noderas parent isetandhe a che torulare a sa badhe ◊ no solu de pònnere passu, cantu ses tundhu, pares pallone torrulandhe ◊ sa roda est torulendhe ◊ ch'est toruladu in sas rainas finas a s'istradone ◊ su gatulinu si torulaiat in terra a sos carinnos de su pitzinnu 2. aperint vadhes e campos chin istradones pro torulare cosas produias in aterue 3. sos rudes zovanedhos girandhe in sos contones tórulant carros, secant lantiones (V.Zichi)◊ est brulleri e fachet su macu e torulau ch'est dae su lacu, no isco a chie cheriat istròchere! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rouler Ingresu to roll Ispagnolu rodar Italianu rotolare Tedescu rollen.

tórrulu , nm Definitzione su primu pígiu de corgiolu chi faet su suérgiu Sinònimos e contràrios bardone, gardone, túvulu Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.

torrunadòre , nm Definitzione operaju chi manígiat su tórrinu Sinònimos e contràrios torinaju.

torrunàre torinàre

torrunzàre , vrb: torunzare, turrunzare, turunzare Definitzione giare a bíere is dentes comente faent is canes ammeletzandho de de mossigare Sinònimos e contràrios corojare, orulare, torojare, tunchiare / chensare, morrugnare 2. bi at carcunu chi turunzat e narat de no àere sorte ◊ bi at carcunu chi si turunzat e narat de no àere sorte Tradutziones Frantzesu geindre, glapir Ingresu to howl Ispagnolu gañir, gruñir Italianu mugolare Tedescu winseln.

torteíne , nm: dortine Sinònimos e contràrios dortidúdine, tortíghine, trotímene | ctr. sabiesa.