A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

toràrzu telàgiu

torbàdu, torbàu , nm: turbadu Definitzione calidade de bide e de àghina bianca, su binu chi si ndhe faet Terminologia iscientìfica frt Ètimu ctl. turbat.

tòrchere tòlchere

tórchidu , pps, agt: tórchiu, tórciu, tróchidu, tróciu [tró-ci-u] Definitzione de tòrchere, tòrciri Sinònimos e contràrios dórchidu / frantu, transiu.

torchiète , nm Definitzione genia de cricu, de cosa tundha, cosa chi si movet coment'e faendho unu cricu Frases cudha tzia fachiat annare su bachedhu canno a tzirollos e canno a torchietes, peri sas àgheras e terra terra ◊ canno ghirat imbreacu fachet su caminu a torchietes ◊ sas alasdepedhe volant a torchietes.

tórchita , nf: dórchida, tróchia, tróchida, trócida, trótzida Definitzione su tòrchere; móvia forte a cropu e a betu malu de un'arremu isfortzandho s'annoigadórgiu; fintzes borta o furriada chi faet unu camminu, un'istrada Sinònimos e contràrios isgúbberu, recracadura, trochidura, trunchinada / carronada, furriada Frases bio su prefeto a un'ala, a murrunzu, a tróchias de conca e a irmúrridos (A.G. Solinas)◊ si at fatu una tróchia a un'anca ◊ s'ègua si at fatu una trócida e no podit cúrriri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entorse Ingresu sprain Ispagnolu esguince Italianu stòrta, distorsióne Tedescu Verstauchung.

tórchiu tórchidu

tórcia , nf: (tór-ci-a) Definitzione dolore a is annoigadòrgios prus che àteru po tróchia Sinònimos e contràrios tórchita Frases dhi ant fatu sa meigina de sa tórcia.

tòrcia , nf: tortza Definitzione àcia, candhela manna chi faet fràmula e lughe meda Sinònimos e contràrios àcia 1, intortza Ètimu itl. torcia.

torcidòri , agt Definitzione chi torcit, chi serbit a tròchere Ètimu srd.

torcidróxu , nm Definitzione aina po tròchere, atrotigare filu o àteru Ètimu srd.

torcidúra , nf: trocidura Definitzione su tròchere; fintzes su pònnere o trantzire a una parte o in assentu cosa chi istrobbat Sinònimos e contràrios atrotoxadura, profizadura, retrocidura, retrocimentu Ètimu srd.

torcighíglia , nf: tucighilla Definitzione genia de tzughitu artu in sa camisa de s'ómine, in su costúmene Sinònimos e contràrios rucighilla Ètimu spn. lechuguilla/tòrciri.

tòrciri tòlchere

torcisàrgiu , nm Definitzione una mata de ogiastu chi no arrennescet a crèschere ca (mescamente is crabas) che dhi papant is puntas modhes e faet a crispione Sinònimos e contràrios crisioni.

tòrco , nm: troco, tròcu Definitzione genia de terra lugiana grassa, picigosa meda, e logu de terramíngiu deasi, fintzes arenatzu tostau, terra de granitu ancora tostada meda Sinònimos e contràrios agridha, elvinu, gliurminu, lassedu, lozana, luzanitu, maremundhu, terrasanta Frases innòi asuta agatas su troco si calas unu mesu metru: sa terra bona est in pitzus ◊ is murus de su mangasinu furint de troco e preda ◊ dhu narànt Terra Orrúbia poite igui dhue teniat troco meda Ètimu srdn.

torculéri , nm Definitzione tipògrafu chi aprontat s'istampa, chi istampat is provas.

tórdinu , agt: túrdinu Definitzione chi no est deretu o, nau de ccn., chi andhat a iscutuladura, unu pagu a tzopu, pagu seguru, ma fintzes chi est alligru meda, totu prexau; chi s'istat citiu faendho finta de nudha 3. Elias fit intrau a cuchina tórdinu tórdinu: su babbu e sos frades fint semper dormios (S.Spiggia).

toréri , nm Definitzione chie gherrat cun su magiolu, po fàere ispetàculu Frases su toreri fiat in cumbata cun d-unu malloru arrui Tradutziones Frantzesu toréro Ingresu toreador Ispagnolu torero Italianu torèro Tedescu Stierkämpfer.

tória , nf Definitzione cosa chi si narat a ifadu / istare a t. = a mémula, pedindho, a toroju, giaendho ifadu.