A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tontonàe, tontonài, tontonàre , vrb Definitzione andhare a tòntonos, a su tàmbula tàmbula, coment'e orruendho candho a una parte candho a s'àtera, chentza arrennèscere a istare prantaos, comente faet un'imbriagu o unu pigau a illuinamentu, a sonnu (e si narat fintzes de sa possibbilidade de ibballiare, de fàere fartas, po farta de seguresa in su fàere); nau de apertura, serrare unu pagu, o de trastu a incrubau, pèndhere unu pagu a una parte / tontonare un'àrbure = saidare, sachedhare, tzantzigare Sinònimos e contràrios bambulai, istantonai, istontorrinare, stombi, tambulare, tòmbere / ingalenare / imbarare Frases cussu est grai, antzianu meda, si bit ca at tontonau e arrutu est ◊ a tie ti tòntonat su pede! ◊ mi soe tontonadu ca tenio sonnu 2. tontonanci sa porta, no passit cussa carroga mala! ◊ tontonancedha cussa fentana, ca nc'est currenti! 3. sa mesa tòntonat Sambenados e Provèrbios prb: sa mata prus arta ist sa primu a tontonae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chanceler Ingresu to totter Ispagnolu tambalearse Italianu barcollare, vacillare, traballare Tedescu schwanken, taumeln.

tontòne, tontòni , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi est de pagu cumprendhóniu, pagu abbistu, chi si lassat cullonare: si narat fintzes in cunfiantza a ccn. tanti po fàere pagu aprétziu de su chi narat o chi faet (ma nau fintzes po no giare tropu importu a cosas de pagu contu) Sinònimos e contràrios bambóchinu, fabbiocu, innóchidu, listrone, tontarrone / machisóngiu | ctr. abbistu, intelizente Frases tontoni, chi no dh'íasta pigau su fítziu de fumai!…◊ tontoni, aici naraus a is piciochedhus po ndi dhus iscrei de bolli benni a Castedhu! ◊ tontonis, medas pillochedhus si faint aciapai in su lobu bichendu! ◊ si fist istadu sàbiu no l'aias tratadu de tontone! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bête, sot, fade Ingresu dim, dolt Ispagnolu tontón Italianu scioccherèllo Tedescu dümmlich.

tontonníu , nm, nf: tuntunna, tuntunnina, tuntunniu, tuntunnu Definitzione pane de corra, genia de erba chi no portat clorofilla: dhue at calidades, de is chi faent mannas, chi funt bonas a papare, àteras funt toscosas fintzes de fàere mòrrere; faet po su prus unu cambu grussu e curtzu (tanaxi) cun sa conca cucurúcia a bisura de paracu apertu o de campana, a prupa grussa, lisa in pitzu, coment'e a lamas fines asuta, e in tempus de abbas faet prus che àteru in sa linna morta: segundhu sa calidade dha sèmenant po ndhe fàere a bèndhere Sinònimos e contràrios antunna*, bulí, cardolinu, corrorinu, cucumedhu, tugnu, tunnunnu, túvara 1 Frases at atzapatu un'istérrita de feruledha casari e una mola de tuntunnu fríghidu ◊ cussos duos frates sont mortos ca aiant mannicatu tuntunnina Terminologia iscientìfica rba, rbzc Tradutziones Frantzesu champignon Ingresu mushroom Ispagnolu hongo, seta Italianu fungo Tedescu Pilz.

tontónu, tóntonu , nm Definitzione su tontonare, genia de móvia chi faet chie no abbarrat bene prantau (po sonnu, imbriaghera o àteru) Sinònimos e contràrios stóntonu, tóntinu 1, tontonada Maneras de nàrrere csn: andhare a tòntonos = a su tàmbula tàmbula; no s'intendit ni sonu e ni tontonu = nudha, perunu sinnale Frases mancai a tòntonus nc'est essiu, citiu puru! ◊ su bumbu fachet malas gheleas: a chie lu bàjulat e a chie lu picat a conca, a pedes e a tòntonos 2. bai e cica candu at a benni su predi nou: no s'intendit ni sonu e ni tontonu! Ètimu srd.

tontorròne tontarròne

tóntu , agt, nm Definitzione chi o chie no tenet s'abbilesa, sa capacidade de cumprèndhere o chi cumprendhet tropu pagu Sinònimos e contràrios càdumu | ctr. abbistu, inteligenti Maneras de nàrrere csn: t. che napu, che s'orbada, che sa bia, che una sépia, che unu prupu, che sa perda, che orroda de carru = tontu meda; t. ispaciau de crèsciri = tontu de natura, abarrau tontu apustis chi est créscidu puru, tontu e mutu!; tontixedhu!… = tontu meda; betàresi a t. = fai su tontu, fai fintas de no cumprèndiri; tontu tontu, … = belle e chi est/paret tontu…, mancai tontu siat… Frases sos míseros de benes e de pannos, pro chi sient astutos, parent tontos (M.Murenu)◊ ita ti creis, chi a cussu, poita est tontu, dh'imbovas cumenti bolis?! ◊ dannu de medas consolu de tontos 2. adiu, Nanne, tènedi contu: faghe su surdu, bètadi a tontu! ◊ tontu tontu, si che at leadu una rica a muzere, mih! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu spn. tonto Tradutziones Frantzesu sot, sotte, bête Ingresu dense, simpleton Ispagnolu tonto Italianu tónto Tedescu dumm.

tontudóntua , avb Definitzione a tòntonos, tontonandho, chi istòntonat de una parte a s'àtera Sinònimos e contràrios istontonistòntona, leulaléula Frases si ndi est andau tontudóntua Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chancelant Ingresu tottering Ispagnolu tambaleante Italianu barcollante Tedescu schwankend.

tontúra , nf Sinònimos e contràrios tontedade, tontesa, tontímine Ètimu spn. tontura.

tónu tóniu

tòpa , nf: tope 1, tupa 1 Definitzione sa serradura de una porta, fintzes solu s'istampu o àidu o nasedhu inue si faet intrare sa crae de unu craedhu Sinònimos e contràrios craedhu, creàmini, fríschiu, tancadura Frases est ponzendhe sa giae in sa tupa pro abbèrrere sa gianna ◊ est sa crae in sa tupa: sa mere depet èssere inoghe acurtzu ◊ in su Regnu de Deus, solu giae de fide intrat in tupa! Ètimu itl. toppa.

tòpara , nf Definitzione sa nàdiga (nau mescamente pl., sas tòparas) Sinònimos e contràrios cossile Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu fesse Ingresu gluteus Ispagnolu glúteo Italianu glùteo Tedescu Gesäßmuskel.

topàre , vrb: addopare*, topiare Definitzione bènnere apare, su si agatare impare benindho de logos diferentes Sinònimos e contràrios abbogiare, adobiai, assortí, azobiare, coviare, intopai, obiai Frases essimus, gai vidimus si topiamus a issos.

toparédhu , nm Definitzione min. de tòparu, tòparu etotu.

tòparu , nm: dòbbaru, tròbbaru Definitzione busellàmine, matzàmene, ma mescamente s'istentina grussa, sos budhales, e fintzes su grassu de sa bentre Sinònimos e contràrios budhales, cordule, erca, fodhale, stròpalu.

topàssu, topàtziu , nm Definitzione genia de pedra pretziada Tradutziones Frantzesu topaze Ingresu topaz Ispagnolu topacio Italianu topàzio Tedescu Topas.

tòpe , nm: topi Definitzione prus che àteru, genias de sórighes piticos chi faent po su prus ue abbitat gente; in cobertantza, sa natura de sa fémina / min. topixedhu, topedhu Sinònimos e contràrios sóriche Maneras de nàrrere csn: topi nuscau = zenia de sorighitu minudu (crocidura suaveolens); topi de mata, de àrvure, de padente = mardona (ma "t. de mata" fintzas diferentes zenias de puzone); t. de muru = pisiculu, pisinache; top'e arriu = catzoledhu; tope de nasu = biculedhu de mucu tostu, sicu; coa de topi = zenias de erba chi no sicant mai deunudotu (alopecurus bulbosus, a. pratensis, cynosurus cristatus, phleum pratense); a murus bècius no mancant topis = zente betza, malàida e gai tenet de seguru fintzas àteros males; fai topi (nadu de su fusile) = negare; bati su coru che topi in casidhu = che porchedhu in sacu, a tochedhos lestros lestros, che candho unu est timindhe meda; si nci podint cassai is topis a berrita = no bi at neune, bi at tropu paga zente, est su logu líchidu; incumandai su casu a is topis = chircare cosa a chie si la mànigat isse etotu, a chie no ndhe daet Terminologia iscientìfica anar, mus musculus, apodemus sylvaticus dichrurus Ètimu itl. topo Tradutziones Frantzesu souris Ingresu mouse Ispagnolu ratón Italianu sórcio Tedescu Maus.

tòpe 1 tòpa

topédhu , nm: tupedhu Definitzione iscannedhu de linna; fintzes mutzigone, trunchedhu curtzu Sinònimos e contràrios banchitu, tzimpedhu.

topéri , agt, nm Definitzione chi o chie furat in is domos, dhas aperit po ndhe furare sa cosa Ètimu srd.

topétu , nm Definitzione pubusone, matzu de pilos Sinònimos e contràrios cherrione.