A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tònca , nf: (sa t. = satònca) cionca, sonca, tzonca* Definitzione genia de pigione chi essit a denote: in Sardigna che abbitat in passera, che faet s'ierru e nidat puru Sinònimos e contràrios antzonca, assogi Frases intellu su cíulu de sa tonca: paret unu lamentu saludendhe sa die mori mori! (B.Marceddu)◊ sa tonca cantat a túnchios lascos ◊ ciuat sa tonca, créculat sa rana ◊ sa tonca faghet túnchiu pibiosu Terminologia iscientìfica pzn, otus scops.

tonchinàda , nf Definitzione cambiamentu, cambiada de idea / fàghere una t. = fàghere una furriada, cambiare deunudotu idea Sinònimos e contràrios istorru, storradura Ètimu srd.

tonchinadúra , nf Definitzione su tonchinare, cambiamentu de idea Sinònimos e contràrios tonchinada Ètimu srd.

tonchinàre , vrb Definitzione coment'e atrotigare, fàere tónchinu, furriare; istorrare, fàere cambiare idea Sinònimos e contràrios ancrucare, atrotiai, dòrchere, girai, intonchinare, ispintare / incruai | ctr. indritare Frases apenas tonchinendhe est su trainu ◊ at tonchinadu s'ischina a iscuadra Ètimu srd.

tónchine, tónchinu , nm: túnchinu, tzónchinu Definitzione vena de abba chi essit candho in is temporadas proet a meda, ma chi si che sicat comente càmbiat su tempus e si ponet in bonu; fintzes fossu o logu a fossu ue si apaulat o dhue sumit abba meda Sinònimos e contràrios lacuedha, lacuina, lazu, paule, peschina / abbadinu, abbenadórgiu Frases in giuncarzos, paules e tónchinos de buda bi faghet sa tzíntzula ◊ sos tónchinos chi calant cantu un'agu no tenent ispera ne isetu de fàghere lagu ◊ fit rutu in s'oru de unu tónchinu fangosu ◊ si est asciutu su tónchine in custa bidha ◊ sas ranas cantant in tónchinos e rios Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

tónchinu 1 , agt: tzónchinu 1 Definitzione chi no est deretu, chi est atrotiau, trotu, acancarronau, fintzes chi andat a trotu Sinònimos e contràrios doltu / ganciudu, ingobbedhadu, unchinadu Frases su maridu no l'aiat antziau mancu ocros e si fit sapia deretu chi giuchiat sa luna a tónchinu ◊ tónchinos de betzesa addajant s'andhera ◊ bonannu, sentza sos dispiagheres, pro lassare su tónchinu momentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crochu, voûté Ingresu hooked, crooked Ispagnolu adunco, curvo Italianu adunco, ricurvo Tedescu krumm.

tonconàdu , agt Definitzione nau de animale, chi portat badhinzu, tocau a conca Sinònimos e contràrios badhinosu Ètimu srd.

tóncu , agt, nm Sinònimos e contràrios macu, tontu Frases rafiendhe che toncu sos saltos a Roma intreghei su laore (F.Dedola)◊ no bi at oro chi pagat sos dannos chi ant fatu sos toncos brujadores ◊ sos toncos ebbia podent revudare sas codumàntzias de oe! Sambenados e Provèrbios smb: Toncu Ètimu srd.

tonellàda , nf Definitzione mesura, pesu de milli chilos.

tonellàgiu, tonellàzu , nm Definitzione capacidade de unu mezu de portare o de pòdere càrrigos, mesura in tonelladas.

tonéri, tóneri , nm: tónneri Definitzione genia de orrocas artas totu a inghíriu, cun is fiancos chi calant a prumu, prantadas, prus che àteru in puntas de monte Sinònimos e contràrios taca, téxili Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn.

tonforànu tafarànu

tónica , nf: tóniga Definitzione sa parte de sa mola chi si ponet a covecu in pitzu de su coro, sa pedra fémina, istampada in mesu, in sa punta ue passat su laore chi calat de su majolu: portat duas origas o ghínghibas po s'atacu de sa nae o giuale (laristru) chi serbit a dha girare a molinadura; in pitzu de is origas, in duos istampos s'intrat su triàrgiu o gruxeri Sinònimos e contràrios subrana Ètimu ltn. tunica.

tónicu , agt Definitzione nau de vocale e de acentu, chi marcat su foedhu a manera chi, inue orruet (vocale), sa boghe s'intendhet de prus e iscóviat su significau distintu de su foedhu ca dhu distinghet de totu is àteros: in su foedhu peràula sa vocale tónica est sa segundha /a/ (o vocale 3 contandho de dereta a manca, a bandha contrària a comente iscrieus), in cumpàngia puru est sa /a/ voc. 3, in manera sa vocale tónica est sa /e/ (voc. 2), in iscriendho sa vocale tónica est sa /e/ (voc. 2), in boghe est sa /o/ (voc. 2), in segundhu est sa segundha /u/ (voc. 2), in orrú sa vocale tónica est sa /u/ (voc. 1). A/c. candho s’acentu tónicu est iscritu puru (acentu gràficu) in sa voc. tónica podet èssere largu/apertu / `/ po voc. tónica aperta, bàscia, o istrintu/serrau /´/ po voc. tónica serrada o arta. In DitzLcs. sa vocale tónica est sinnalada cun acentu gràficu in totu is lemmas in s'órdine alfabbéticu e sèmpere giustu comente si pronúnciat sa vocale – aperta o serrada –; ma in foedhos a destra de sa categoria grammaticale (de is variantes a s'ispiegatzione, sinónimos, contràrios, fraseologia) s’acentu gràficu est postu solu in is foedhos po inditare sa voc. tónica cunforma a sa régula mai in vocale 2 (contandho de dereta a manca, in sensu contràriu a s'iscritura); po cussu s'acentu gràficu est sèmpere postu a sinnalare sa voc. tónica candho custa est sa voc. 1, sa 3 o – rara – sa 4: arrú/orrú, cumò, cafè, peràula, làcana, càvana, èssi/èssere, téteru, bófiu, abbàtigalu!, abbóghinalu! In is foedhos chi s'iant a cunfúndhere cun àteru tanti de arresurtare omògrafos ma chentza èssere omòfonos si no si marcat sa diferente pronúncia cun acentu gràficu, sa voc. tónica est marcada cun acentu gràficu mancari in voc. 2, es. in scèti – parte de sa farra – diferente de sceti avérbiu, o òru – metallu – diferente de oru, tretu, logu, inue s'acentu gràficu precisandho fintzes s’apertura de sa tónica precisat fintzes su significau de su foedhu e deosi fintzes si su foedhu est fora de logu, manigiau a solu, si liget distintu e bene po su significau Sinònimos e contràrios | ctr. àtonu.

tóniga tónica

tónigu , nm Definitzione a logos, sórighe / tonighedhu = sorighitu Sinònimos e contràrios sóriche, topi Frases in su sobàriu dhoi depit èssi cuncu tonighedhu: duus sacus de trigu fiant fuliendu a terra (M.L.Serpi).

tóniu , nm: tonu Definitzione genia de marca de sa boghe e de is sonos, genia de gradu de artària; manera de nàrrere sa cosa faendho a cumprèndhere un'idea (es. arrennegu, ifadu, àrchidu, pore, cuntentesa) chi no si iat a pòdere cumprèndhere po su solu nàrrere is foedhos Sinònimos e contràrios tonada, tonalidade Maneras de nàrrere csn: nàrrere, rispòndhere, fàghere cosa a tonu = comente depet èssere, cufromma a su chi est zustu de si aspetare, a deghile Frases sos voes arreghiant o torraiant a annare sicunnu su tonu e sa longària de su frúschiu 2. custa cantone cheret cantada in tóniu de atitu 3. bi cheret chi s'iscríere andhet a tonu cun su lèzere Tradutziones Frantzesu ton Ingresu tone Ispagnolu tono Italianu tòno Tedescu Ton.

tonnàra, tonnària tonària

tónneri tonéri

tonnína , nf: tunina, tunnina, turina Definitzione genia de pische mannu de mare chi si piscat fintzes in su mare de Sardigna / partes de sa t.: sa surra (petza de sa bentre), surra bianca (su súmene), su callu (sa petza acanta a sa coa), tarantellu (parte de sa bentre atacada a sa surra), businàglia (sa petza metzana, de prus pagu contu)/ fàulas de turina = cosas isazeradas, ispantosas meda, totu fàulas Frases tonnina bella e barata, oi! ◊ in tonària gei si papat turina bella, lah! Terminologia iscientìfica psc, thunnus thynnus Ètimu spn. tonina Tradutziones Frantzesu thon Ingresu tunna Ispagnolu atún Italianu tónno Tedescu Thunfisch.