A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tonortàre , vrb Definitzione avolotare, pònnere o fàere avolotu, burdellu Sinònimos e contràrios agiolotare, trumbugliai | ctr. asseliai Frases timiat de víere carchi calichedhu de calesisiat cosa ca lu tonortaiat solu su sutzu chi zuchiat in costas su tzilleraju (M.Dui).

tòntanu , nm: tóntinu, tòtanu Definitzione genia de calamaru Sinònimos e contràrios toru 1 Terminologia iscientìfica anb, ommatostrephes sagittatus Ètimu itl. totano.

tontarròne , nm, agt: tontorrone Definitzione chi o chie est de pagu cumprendhóniu, pagu abbistu, chi si lassat cullonare: si narat fintzes in cunfiantza a unu tanti po fàere pagu aprétziu su chi narat o chi faet Sinònimos e contràrios fabbiocu, innóchidu, listrone, scimpri, tontone | ctr. abbistu, filone 2, intelizente Frases caru tontarrone, ti deves dimmítere de síndhigu! ◊ apo bidu tzertos tontorrones figurendhe che tantos Salomones ◊ a chie furat milliones lu lassant andhare, a su tontorrone chi furat carchi cosighedha li daent annos de galera 2. ma ses tontorrone, mih, a crere a totu su chi ti narant! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu crétin Ingresu clot Ispagnolu tontarrón Italianu fessacchiòtto Tedescu kleiner Dummkopf.

tontàssu, tontàtzu , agt Definitzione chi est unu pagu tontu, chi pecat a crebedhera Sinònimos e contràrios allampanadu, bambioco, bambu, biondu, biorru, biscioncu, braballu, dhidhoi, tzullu | ctr. abbistu, intelizente Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

tònte , nm Definitzione genia de istrégiu de terra, bàsciu, chentz'asa, tundhu, chi ponent a còere cosa e fintzes solu a pònnere braxa Sinònimos e contràrios brageri, copa Frases los faghes còghere in tontes ◊ bae ch'in tonte segadu no cogo cótzula mia!

tontedàde , nf: tontidade, tontidadi Definitzione su èssere tontos, pagu abbistos; cosa o fata de tontos, fintzes cosighedha de pagu contu, de perunu importu, fata chentza pentzare Sinònimos e contràrios abborrigada, molentada, tontesa, tontímine | ctr. abbistesa, inteligéntzia Frases galu como m'irfríghino sa tontedade mia chi mi at illuinau che sole de tríulas 2. at fatu una tontidadi aici manna chi nc'istrumpat un'ómini a cuadhu! ◊ s'ómini prus sàbiu ndi fait assumancu una a sa dí, de tontidadi 3. a fai cussu trabballu est una tontidadi Ètimu spn. tontedad Tradutziones Frantzesu stupidité, bêtise Ingresu dullness, joke Ispagnolu torpeza, tontería Italianu ottusità, cretinata Tedescu Stumpfheit.

tontéri , nm Definitzione unu chi est pagu abbistu Sinònimos e contràrios ballalloe, gingiorre, scimpri, tontu | ctr. abbistu, àbbile 1.

tontería , nf Sinònimos e contràrios tontedade, tontesa Ètimu spn. tontería.

tontèsa , nf Definitzione su èssere tontos; cosa o fata de tontos, cosighedha de pagu importu Sinònimos e contràrios balossímini, mincioneria, tontedade, tontímine / abborrigada, balossada, molentada | ctr. abbistesa, inteligéntzia Frases seus prenus de sordi, de tontesa e mabiori 2. at fatu sa tontesa de andai a comporai unu matzu de pedrusèmini cun d-unu assegnu ◊ solu a dhu pentzai est una tontesa chi unu bremi de terra cambit su destinu (Lai) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stupidité, bêtise Ingresu stupidity Ispagnolu tontería Italianu stupidità, cretinerìa, baggianata, fesserìa Tedescu Dummheit.

tontesamènti , avb Definitzione de una manera tonta, chentza atuare, chentza pentzare e ne cumprèndhere, che is tontos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stupidement Ingresu stupidly Ispagnolu estúpidamente Italianu stupidaménte Tedescu dummerweise.

tontidàde, tontidàdi tontedàde

tontidúdine, tontidúghine , nf Definitzione su pecu, sa farta de is tontos Sinònimos e contràrios balossímini, tontesa | ctr. abbistesa, inteligéntzia.

tontíghine , nf Sinònimos e contràrios tontedade, tontesa, tontímine | ctr. abbistesa Frases arrebbentau, maleighiat su tontíghine suo ◊ no voches tontíghines! ◊ chirca de èssere sàpiu, no fatzas tontíghines! Ètimu srd.

tontímine, tontímini , nm Definitzione su èssere tontos, farta de abbistesa, de inteligéntzia Sinònimos e contràrios balossímini, mincioneria, tontedade, tontíghine | ctr. abbistesa, inteligéntzia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sottise Ingresu slowness Ispagnolu torpeza Italianu ottusità Tedescu Stumpfheit.

tontinadóntina , avb Definitzione istontonandho, chentza si pòdere abbarrare bene prantaos, che imbriagos Sinònimos e contràrios tontudóntua Frases de cantu bufaiat no reziat, caminaiat tontinadóntina Ètimu srd.

tóntinu tòntanu

tóntinu 1 , avb Definitzione andai a tóntinus = a s'apàrpidu, a s'iscuru Sinònimos e contràrios tóntonu.

tontirgiài , vrb: tortixae Sinònimos e contràrios folfigiare, profizare, tortigiai* Frases is maullas e is matas si tontirgiànt asuta de su bentu 2. prus a tardu, un'àturu atacu de su mali dh'iat tontirgiau.

tontírgiu , nm Definitzione su tontirgiai Sinònimos e contràrios fortzicada, profizada, trofigiada, trotoxadura | ctr. isprofizada Ètimu srd.

tontonàda , nf Definitzione su tontonare Sinònimos e contràrios istontonada, tambulada, tóntonu Frases issu, imitandhe chin gràssia un'imbriachera, chin d-una tontonada lis brincabat a supra e si che andhabat (A.Mura)◊ a sa vista de Gesús s’ispíridu at iscutu chin tontonadas a su pitzinnu e custu, rutu a terra, si rodhulaiat isprumedhandhe (N.Rubanu) Ètimu srd.