A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tóricu , agt: túricu, túriche Definitzione chi est grussatzu, chi est forte de carena.

torína tonnína

torinàdu , pps, agt Definitzione de torinare; chi est trebballau a tórinu Sinònimos e contràrios cdh. tulnitu.

torinadúra , nf Definitzione su torinare, trebballare a tórinu Sinònimos e contràrios torrinonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tournage Ingresu turning Ispagnolu torneado Italianu tornitura Tedescu Drehen.

torinàju , nm Definitzione operaju pràtigu a manigiare su tórinu, a trebballare a tórinu Sinònimos e contràrios torrunadore, turneri Ètimu itl. tornaio Tradutziones Frantzesu tourneur Ingresu turner Ispagnolu tornero Italianu tornitóre Tedescu Dreher.

torinàre , vrb: torrinare, torrunare, turnai Definitzione trebballare o fàere a tórinu; mòvere, fàere coment'e a tórinu, a orroda 2. su dindu pazosu altzat sa conca e tórrinat sa coda Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourner Ingresu to turn Ispagnolu tornear Italianu tornire Tedescu drehen.

torinète , nm Definitzione in is màchinas de ferrare, genia de fusu chi cun is fascas passadas asuta de is subrercos de s'animale permitit de dhu poderare artzau de terra de no pòdere fàere fortza cun is peis.

tórinu , nm: tórrinu, tornu, tronnu, turnu, túrrunu Definitzione genia de màchina chi cun is diferentes ainas (puntas) chi si dhi podent pònnere e po comente permitit de poderare mòvere su materiale de trebballare (mescamente ferru o àteros metallos o fintzes linna) serbit po fàere petzos, trebballos precisos; fintzes fusu filetau, a caragolu e sa prentza puru; genia de orroda in is cunventos; a logos est sa rodilla, sa sarreta o orrosinita Sinònimos e contràrios vite Maneras de nàrrere csn: fatu a turnu = a zisa de vite; pitzinna de tronnu = che fata a tórinu (istatuedha, pupa de linna); pàrrere una pitzinna de tronnu = èssere o istare che incantadu, frimmu a zisa de istàtua Frases su mastru de àscia chi l'at fatu si est divertidu meda tribaglièndhelu in su tórinu ◊ at fatu una bardúfula a túrrunu 3. cun su tórrinu ant segau sa pasta po fàere culurzones, pàrdulas e lisanzas Sambenados e Provèrbios smb: Turnu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tour Ingresu lathe Ispagnolu torno Italianu tórnio Tedescu Drehemaschine.

torméntu , nm: tromentu, trumentu, trummentu, turmentu Definitzione css. cosa, de su chi si faet, chi acontesset o chi costat e faet sufrire a unu, chi dhu faet istare male; unu fàere cracu, airadu, meda, a pelea: si narat fintzes de unu sentidu forte, chi faet penare, sufrire Sinònimos e contràrios addorojamentu, addoroju, piantu, teroju / matana, tríbbulu / cdh. tulmentu | ctr. assébiu, gosa, pàsiu, spréviu Maneras de nàrrere csn: niedhu chei su t. = niedhu meda, píghidu; fàgheresi a unu trummentu, bufendhe = imbriagàresi, còghere Frases responne nessi tue a cussu trumentu de telèfono! ◊ si ne fit ridenne de totu sos trumentos e anneos chi si li leghiant in sas lampitzatas de sos ocros ◊ camino chirchendhe assentu e pasu atesu de sos turmentos de sa vida 2. sas àgheras si ponent in trumentu chi at a pàrrere note sendhe die ◊ fadiat trumentu a iscapiai is nuus de sa soga ◊ cussos no ant pasu, sunt semper a trumentu 3. cudhu bete ómine fit totu imbussulatu de pintzos niedhos che su trumentu 4. si che sunt aggrodhados in calchi bendhijolu e si sunt fatos a unu trummentu Tradutziones Frantzesu tourment Ingresu torment Ispagnolu tormento Italianu torménto Tedescu Qual.

tornavòx , nm: (nr. tornavòcs) Definitzione su subracelu de sa trona Ètimu spn. tornavoz.

tornéu , nm Definitzione giru de giogos.

tórnu tórinu

torodhài , nm Definitzione ammesturu, ammesturitzu Ètimu srd.

torógiu, torógliu teróju

torojàre , vrb: turujare Definitzione nau de is canes, istare a corojos, a gúgulos, a zànitas Sinònimos e contràrios corojare.

toróju teróju

torolínu , nm Definitzione genia de bardúfola.

toronéu , nm: troneu, truneu, trunneu, udruneu Definitzione genia de codriola, fine ma forte meda, prus che àteru de cannau: a logos, fintzes sa corria de s'istrúmbulu Sinònimos e contràrios balentinu, cannabitu, cordigliola, filadissa, grosseru, reste, restiga 1, tropeu, trunniedha, tzunghedhu / cdh. spaghinita / foete Frases po sa cosidura de su pannu impreat trunneu marinu Ètimu ctl. trunyella, tronyella Tradutziones Frantzesu fil Ingresu yarn Ispagnolu hilo Italianu réfe Tedescu Zwirn.

toronígliu, toroníllu , nm: turnígliu Definitzione su fusu filetau de una prentza; genia de crae o piredhu chi girandho istirat is cordas de sa chitarra (e ue funt acapiadas) Sinònimos e contràrios turnitu / cdh. trunígliu / trasidhu Ètimu spn. tornillo Tradutziones Frantzesu cheville Ingresu tuning peg Ispagnolu clavija Italianu bìschero Tedescu Wirbel.

toróu, torózu teróju