A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tostàdu , pps, agt: tostau Definitzione de tostare; chi si est intostau, fatu tostau (fintzes mortu), chi no si lassat púnghere e ne segare cun facilidade, chi a dhu incracare no cedet; nau de gente, chi perricat, abbétiat / min. tostaxinu / tostau che perda = tostu che balla, tostu meda Sinònimos e contràrios istirau, tiradu / intostadu, tostu / abbetiosu | ctr. abbàmbiu, lenu / gevi, modhe 2. bai ca in su brodu su cocòi tostau gei s'est ammodhiau! ◊ a Luisu in fàbbrica dhu poniant cun su picu a iscrostai tzúcuru chi si fiat callau e sidhau, prus tostau de su cimentu ◊ mi fatzu un'ou a tostau po cenai ◊ Pepe su pane tostau dhu bolet sèmpere a supas 3. babbu tuu parit tostaxinu ma… su coru no dhu portat de pedra! Tradutziones Frantzesu tendu, ferme, dur Ingresu strained, hard Ispagnolu tenso, duro Italianu téso, consistènte, sòdo Tedescu straff, fest.

tostadúra , nf Definitzione su tostare, tirare; su pigare ccn. cosa cun fortza po dha tragare, po dha fàere bènnere avatu Sinònimos e contràrios tira 1, tiradura. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tension Ingresu strain Ispagnolu tensión Italianu tensióne Tedescu Spannung.

tostài , vrb: tostare Definitzione fàere o essire tostau, de prus duresa; tirare, poderare tirada calecuna cosa de pàrrere tètera; nau de ccn., fàere su tostau, s'abbetiosu Sinònimos e contràrios abbadherigare / assare / istirai, tirai, tragai / aperrare, incalliri, ostinai | ctr. ammodhiae / abbambiai 1 Frases su límpidu si torrat a su furru a lu tostare ◊ chi bit isceti atziendi sa manu po dha iscudi si tostat illuegus ◊ si dhoi tostat de s'arrisu 2. su ferru chi at in tuju pro collana candho tostat li ch'intrat in sa vena ◊ candho bideint sos meres arrivendhe, sos canes tosteint sa cadena ◊ tiu Barore aiat ingaitzadu sa dente cun sa tenatza e si fit postu a tostare Ètimu srd.

tostaióngiu , agt Definitzione chi est tostau, unu pagu tostau Sinònimos e contràrios durànciu, tostadassu, tostianu, tostichinu | ctr. modhiatu, modhincu Frases at postu in sa bértula una tachixedha de pani tostaióngiu e un'arroghedhu de casu Ètimu srd.

tostàre tostài

tostàu tostàdu

tostaxínu , agt Definitzione min. de tostau, chi est unu pagu tostau Sinònimos e contràrios tostichinu Ètimu srd.

tostiànu , agt Sinònimos e contràrios durànciu, tostichinu | ctr. modhiatu, modhincu Ètimu srd.

tostichínu , agt: tostighinu Definitzione chi est unu pagu tostau, firmu; nau de gente, chi no si lassat cumbínchere cun tropu facilidade Sinònimos e contràrios durànciu, durianu, tostadassu, tostaióngiu, tostianu | ctr. modhiatu, modhincu 2. Zuanne est tostichinu: candho li zirat non bi at diàulu chi l'ammódhicat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ferme, dur Ingresu solid Ispagnolu consistente, sólido Italianu consistènte, sòdo Tedescu fest.

tostíghine , nm Definitzione su èssere tostau, nau de unu materiale, de is cosas, ma fintzes de sa manera de fàere o de cumprèndhere o arrexonare, po is sentidos chi unu tenet Sinònimos e contràrios incodinamentu, duresa, tostore Frases connosco su tostíghine tuo! Ètimu srd.

tostighínu tostichínu

tostoína testaínu

tostoinàre , vrb Definitzione fàere su tostorrudu Sinònimos e contràrios abbecorinare, acorrochinare, aperrighinare, inchimerai Tradutziones Frantzesu s'entêter Ingresu to persist, to insist Ispagnolu empeñarse Italianu intestardirsi Tedescu sich versteifen.

tostoíne , agt, nm Definitzione chi o chie faet su tostorrudu Sinònimos e contràrios testarrudu.

tostoíne 1, tostóine, tostoíni, tostóinu, tostoínu, tostónu testaínu

tostónzu , agt Definitzione chi est unu bellu pagu tostau (nau de frutu, chi no est fatu, chentza lómpiu, cruo, crefu) Sinònimos e contràrios durànciu, tostadassu | ctr. modhe, modhiatu / chélviu, cruatzinu Ètimu srd.

tostoràre , vrb Definitzione inteterare, cancarare de su fritu Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, ateterigare, atortorare, cancarai, ingortigai, inteterighedhare, tostorichedhare Frases no sediant a cabadhu ca su fritu los tostorabat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to harden, to stiffen Ispagnolu endurecer, envarar Italianu indurire, irrigidire Tedescu verhärten.

tostoràu , pps, agt: tusturatu Definitzione de tostorare; chi est coment'e tostau, chídrinu de su fritu Sinònimos e contràrios afriturigadu, aggruncidu, ammarmurau, allintugliadu, ateterighedhadu, illibriniu, intinirau, sfrigiorau 2. fit una die de iberru mala e frita, fit bentu, fit frocandhe a froca lada e Mariedha, totu tostorada, bufàndhesi sas ungras! (P.Dessanay) Tradutziones Frantzesu transi Ingresu stiffened, frozen to death Ispagnolu envarado, entumecerse Italianu intirizzito, assiderato Tedescu erstarrt.

tostòre , nm Definitzione su èssere tostau, pruschetotu de su fritu; nau po cumportamentu, manera de fàere abbetiosa, tostorruda; fintzes su aguantare o padire meda Sinònimos e contràrios cidrinori, duresa, tetericore, titirigu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de froid, rigidité, obstination Ingresu frostbite, tenacity, rigidity Ispagnolu aterimiento, tenacidad Italianu assideraménto, rigidità, pertinàcia Tedescu Erfrierung, Starrsinn.

tostoredhàre , vrb Sinònimos e contràrios tostorare, tostorichedhare Ètimu srd.