A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tovanía tavanía

tovecàre tavacàre

tovécu tavàcu

tovèdhas tivèdhas

tovédhu , nm, nf: tuvedha 1, tuvedhu, tuedha 1, tuedhu Definitzione tuva, tuvu minore, buidu, aperta, istampu, logu buidu (o fintzes prenu de calecuna cosa, es. abba, comente si ndhe agatat in is errios), fintzes su cofedhu tundhu chi faent is piciochedhos in terra po giogare a birillas o cun àteru; is murros / sos tuvedhos de su nasu = is càrigas, sas nàstulas o tivas Sinònimos e contràrios gari / gurgu 1, trógliu / tuva Frases dae su truncu bóidu, a tuvedhu, no bi at pótidu essire unu giuale (A.Dettori)◊ sas ranas intro de sas tuedhas de su ribu sont pesandhe unu teju ◊ mi cuesi e abbaidaia in su tuvedhu 2. sartai no bollas asuba de unu pei sinuncas ci ponis su tovedhu in terra! Ètimu srd.

toviadórju , nm Definitzione logu de atóbiu, chi dhue atóbiat gente o cosa Sinònimos e contràrios assortidorzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu point de rencontre, de convergence Ingresu meeting point Ispagnolu lugar de encuentro Italianu punto, luògo di convergènza, di incóntro Tedescu Punkt, Treffpunkt.

toviàre , vrb Sinònimos e contràrios abbogiare, addopare, adobiai*, coviare, obiai, zobiare Frases a Zuvanna li tóviat s'isposu ◊ su ventu forte ch'est trazandhe totu su chi tóviat in camminu.

tovocàre tavacàre

tovórriu , agt Sinònimos e contràrios testarrudu, tórriu.

tòza tògia

tozína , nf: dusina, giugina, tuzina, zozina* Definitzione dóighi, su tanti de dóighi (foedhandho de cosas de matessi genia) Frases sa cartzofa la daent a tuzina ◊ amos una tozina de pudhas.

tozíu , agt Sinònimos e contràrios tozosu.

tozósu , agt Definitzione chi portat atoza, atiza Sinònimos e contràrios toziu Ètimu srd.

tpru! , iscl Definitzione genia de boghe chi si betat a is animales de trebballu po dhos trubbare: si narat ponendho sa limba cun is dentes sidhias coment'e po nàrrere sa /t/ ma a lavras tancadas coment'e po nàrrere sa /p/: sa 'r' arresurtat comente si faent ballare is lavras naendho /u/; si narat sèmpere cun númene postu de artículu (tpru su cadhu!, tpru su ’oe!, tpru s'àinu!) e si narat fintzes a gente candho a unu de mal'intesa tocat a dhi nàrrere sa cosa a tantas bortas o est deasi craru chi tocat a fàere una cosa chi dh'iat a cumprèndhere fintzes… e però no dha faet / mancu tpru! = no dh'ant carculau nudha, dh'ant carculau prus pagu de unu molente Frases - Cantu sa linna, su sardu? - Missignora, chimbe sodhos! - A la das pro bator sodhos? - Nossignora! Tpru su cadhu! ◊ tpru su ’oe Montadu! ◊ tpru, como chi so a cadhu, tpru listrone! 2. so andhadu a domo sua… mancu tpru!

tra , prep Definitzione in mesu: prep. chi faet a cumprèndhere comente una cosa est in mesu de duas (foedhandho de unu: aintru), acapiada cun àteru, in relatzione, o fintzes chi ndhe pigat duas coment'e una suma. A/c. custa prep. no lassat cambiare sonu a is cuns. mudòngias (tra cantus diis torrat? nr. = tracàntus; tra contos e cosas nr. = tracòntos; ses benedita tra totus is féminas nr. = tratótus)/ tra insoru = apare, inter issos, inter issas Sinònimos e contràrios infrau, inter Frases apo fatu tra me: Como bi so! ◊ in tra sèi suu, naràt… ◊ tra oe e cras che agabbamus custa faina ◊ is duas sorris iant arrísiu, castiendusí tra insoru (I.Lecca) 2. tra contos e cosas, noch'est coladu su tempus ◊ tra custu e cudhu, tra una cosa e àtera, za nos bastat! Ètimu itl. tra.

tràba , nf: trava Definitzione genia de trobea chi si ponet a is peis de ananti (in cambúcios) de un'animale mannu: est fata cun pagas lórigas de cadena in mesu e duas lórigas mannas (genia de grigliones, una a cada cambúciu) chi si serrant e aperint a crae (gardu, materatzu): po su prus si narat pl.; in cobertantza, impedimentu mannu chi no lassat camminare o fàere comente si bolet Sinònimos e contràrios atravu, iférias Frases mòvedi tandho, chi arrivada est s'ora de truncare sa trava! ◊ già chi no cheres gropera e ne trava e ne trobea, cherzo ischire it'est s'idea chi ti portat custa sera! (G.Budroni) Ètimu ctl., spn. traba Tradutziones Frantzesu entrave Ingresu iron hobble Ispagnolu traba Italianu pastóia di fèrro Tedescu eiserne Fessel.

trabagiàre , vrb: trabagliare, trabballae, traballai, traballare, trabbagliare, trabbajare, trabbalgiai, trabballai, trabballare, trabbaxàre, travagliare, travallare, trebballare, trebballari, trebbaxari, tribagliare, triballare, triballiare, trivagliare, trobagliare Definitzione fàere faina, totu su chi serbit a sa vida, po campare, cambiare de istare o andhare méngius, bínchere su bisóngiu, prodúere sa cosa, fàere un'atividade onesta chi portat badàngiu; fàere sa faina de su sartu contivigiandho e atendhendho sa cosa semenada o prantada / triballàresi su dinari = guadangiai su dinai trabballendu, in manera onesta Sinònimos e contràrios fainare, lavorare Maneras de nàrrere csn: trabballai a…(+ nòmini de aina: es. iscrafedhu) = cun…, serbíndhesi de…; trabballai a… (+ nòmini de mustras, pinturas)= faghindhebbei, in s'òpera, mustras, pinturas e gai; trabballai suta manu = a s'acua, chentza chi s'iscat; trabballai in dannu = perdindhebbei, chentza lúcuru; trabballai in s'arti = fàghere su triballu de s'arte chi si tenet Frases is féminas trabballant in domu ◊ non seu trabballendu ca ant serrau sa fàbbrica ◊ sa genti iscít a pràngiri e erriri comenti iscít a trabbalgiai ◊ su mandrone est in disizu de siendha sentza tribagliare ◊ cherjo trabballare, no pèrdere tempus! ◊ si aia trivagliadu no aia bisonzu de pane anzenu ◊ po bivi depiat trabballai che un'iscrau ◊ dèu no ndi bollu dinai aici: bollu trabballai! 2. chini dha trabballat custa bíngia? ◊ cussas sunt terras chentza triballadas ◊ sa cosa prantada cheret triballada pro dare resa 3. su dinari, cussu, si lu triballat! Sambenados e Provèrbios prb: s'ómine a tribagliare, su puzone a bolare Tradutziones Frantzesu travailler Ingresu to work Ispagnolu trabajar Italianu lavorare, coltivare Tedescu arbeiten.

trabagiósu , agt: trabagliosu, trabballosu, travagliosu, travallossu, tribagliosu Definitzione nau de faina, chi est a pelea, chi dhue bolet pelea meda po dha fàere Sinònimos e contràrios dificurtosu, fadigosu 1, inzotosu, matanosu, mendhecosu, peleosu, pistosu, trumentosu / cdh. trabadhosu | ctr. discanciosu, lébiu Frases sa pinna est ispantosa che tenteu ca est de linna tropu tribagliosa ◊ est trabballosu a bivi sempri aici ◊ custu tempus est trabballosu ◊ fit tribagliosu a sa mia pessone a fàghere cuss'iscala ’e su calvàriu (A.Puddu)◊ custu est unu logu tribagliosu ◊ cust'òpera est tantu manna e travagliosa chi no la potiat fàchere àtere Ètimu ctl. traballós Tradutziones Frantzesu fatigant, difficile Ingresu fatiguing, difficult Ispagnolu trabajoso Italianu faticóso, difficoltóso, defatigante, àrduo Tedescu schwer, schwierig.

trabàgiu , nm: trabàgliu, trabbàlgiu, trabàlliu, traballu, trabballu, trabbaxu, travàgliu, travallu, trebballu, tribàgliu triballu, tribbàgliu, tribballu, trivàgliu, trobàgliu Definitzione dónnia e css. faina, su fàere mescamente coment'e atividade contivigiosa, abbista, istudiada po buscare totu su chi serbit a sa vida, po campare, cambiare de istare, èssere o andhare méngius, bínchere su bisóngiu, bistu coment'e impreu no sèmpere discantzosu (e in custu est ctr. de giogu, de divertera); faina o òpera de fàere, su chi su fàere produet, bogat a pígiu, òpera fata; fintzes postu, impreu a contu de ccn. Sinònimos e contràrios faina, fatorzu, impreu, lavoru / òpera / , trivallu cdh. trabàgiu | ctr. divertera, giogu, spàssiu Maneras de nàrrere csn: a trabballu = a inzotu, cun pelea, azigu; betàresi a su traballu chei s'abe = èssere triballantes meda; t. de giustítzia = faina mala, de fàghere male, dannu, furas e gai; èssiri o arrúiri in t. de giustítzia = fàghere carchi faina mala (es. fura, morte e gai); rebbentai de trabballu = triballare a s'airada, a tropu, crebare a triballu; dí de trabballu = die de fatoriu, chi si triballat (ma fintzas zoronada); a logos, "trabàgliu" est sa màchina de ferrare o ferrajola Frases su triballu chi mi essit mi collo ◊ su trabballu est unu dovere e una fortuna ◊ isse no fritit prus s'ischina a su trivàgliu ◊ fizu meu, istúdia ca su travallu a contu anzenu est pesu mannu! ◊ li andhaiat su trabàgliu che su fumu in ojos ◊ cussu si betat a su traballu che a s'abe de sos casidhos ◊ custus no ndi bollint intendi sa nomanada de trabballu! ◊ su trobàgliu de su pastore est unu bantu pro nois nulvesos ◊ bi ndh'essit de triballu faghindhe cuss'istrada!… 2. fit mirendhe su trivàgliu de s'aradore ◊ in bidha ant abbertu triballos ◊ Minnia s'iscaringiàt a arriri sentza ndi artziai sa conca de su trabballu 3. funt un'esércitu is chi ant pérdiu o non tenint traballu ◊ biviat sa família sena de unu trabballu beru, oi fadendi su manorba, cras marrendi ortus allenus 4. a trabballu pòciu abarrai in pei! ◊ ingunis nci capis a trabballu ◊ chistionat a trabballu ◊ paret chi li costet travallu peri a rispòndhere! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu travail Ingresu work Ispagnolu trabajo Italianu lavóro, trattaménto Tedescu Arbeit, Behandlung.

trabagliadòre , agt, nm: traballadori, trabballadore, trabballadori, travagliatore, travalladore, travallatore, triballiadore, trivagliadore, trobagliadore Definitzione (f. –a) chi o chie trebballat, est trebballandho; chi o chie est donau a su trebballu, trebballat meda Sinònimos e contràrios lavorante, marasadore / cdh. trabadhanti, trabadhoni | ctr. mandrone Frases chini bisat trabballadoris a istracu baratu e masedus, chini trabballadoris cun sa tèssera de su sindacau o de su partidu (F.Carlini) 2. fiza de zente travallatora, at imparatu dae criatura sos secretos de una bona mere de domo ◊ si no fumis istados tribagliadores bonos, in s'alzola bi fumis istados una chida e no tres dies!◊ babbu meu est onestu e trobagliadore fentomadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu industrieux, travailleur Ingresu industrious Ispagnolu trabajador Italianu industre, lavoratóre Tedescu arbeitsam.