A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trabbucài , vrb Definitzione aconciare o tupare bucos, istampos.

trabbucài 1, trabbucàre , vrb: trambucare Definitzione fàere passu iscontriau, camminandho, betare su pei in buidu, pruschetotu atumbare sa punta de su pei a calecuna cosa firma, grae, chi faet orrúere o istrobbat s’andhare coment'e faendho orrúere mescamente si unu si movet lestru Sinònimos e contràrios abbruncai, atuviae, atzupare, imbronconai, imbruncai 1, intuviae, istambecare, istrambucare, trambellare, truncudhare Frases in s'andhare trambucant sempre ◊ onzi tantu trambuco, ruo e mi ndhe peso ◊ sa pitzinna fughendhe trambucat e rughet, coment'e illughinada ◊ fintzas in su paris netu a bortas si trambucat, puru dendhe tentu ◊ so antzianu e timo a trambucare 2. no li passat mancu in su carvedhu de pòdere trambucare in calchi errore Ètimu ctl. trabucar Tradutziones Frantzesu trébucher Ingresu to stumble Ispagnolu tropezar Italianu inciampare Tedescu stolpern.

trabbucósu , agt Definitzione chi faet trambucare, imbruconare o, nau de foedhu, chi est difícile a nàrrere e faet ibballiare, chi est malu a cumprèndhere Frases is fuedhus de custa cantzoni funt trabbucosus e no fait a dha cantai (S.Ulleri) Ètimu srd.

trabbúcu , nm: trambucu Definitzione su trambucare; logu malu meda inue si podet prus imbruconare Sinònimos e contràrios impeta, trambucada / trambuchete Frases atentu, no che ruas in su trambucu! ◊ isco bene cales sunt sos trambucos chi m'ispetant in sa vida, ma su coràgiu de sighire no mi mancat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trébuchement Ingresu obstacle Ispagnolu tropiezo Italianu inciampo Tedescu Stolpern.

trabbúcu 1 , nm Definitzione genia de mesura de dóighi prammos Ètimu itl.p trabuch.

trabbúcu 2 , nm Definitzione fruschedha pitica chi essit in buca a is animales, asuta de sa limba Ètimu srd.

tràbe , nf: trabi, trae Definitzione linnàmene grussu e longu de pònnere a poderare sa teulada, fàere pontes e àteru / t. pitica = traiciola, traicedha, traizolu; fai de dónnia pallisina una trai = fàere is chistiones prus mannas de su chi funt, de una musca unu boe Sinònimos e contràrios biga, petzu, traja / cdh. trai Frases tue che bides sa paza in s'oju anzenu, ma no avertis sa trae in s'oju tou! ◊ muru chi sustenet trae no est fràzigu ne sortu Ètimu ltn. trabe(m).

trabécu , agt, nm Sinònimos e contràrios achichiadore, limbicheche, limbidentu, limbitróchinu.

trabedhósu , agt: trebedhosu, trobedhosu, trobegliosu Definitzione chi faet coment'e troboire sa mente, sa limba, chi est pagu craru, difícile, malu a cumprèndhere o a nàrrere Sinònimos e contràrios abberrisonadu, imbusticau, introbicau, trobojadu, trobojosu | ctr. fàcile, ladinu, simple Frases cristionat achichiendu e s'impuntat me is fuedhus trabedhosus ◊ fatzu sonnu trumbullau e bisus trabedhosus ◊ nci pigat gustu a isciolli dogna trama trabedhosa ◊ est una chistioni trobedhosa e impirigada, epuru at cumpréndiu ◊ custu caminu est longu e trabedhosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embrouillé Ingresu entangled Ispagnolu enredado, enmarañado Italianu ingarbugliato, intricato Tedescu verwickelt.

trabentadúra , nf Definitzione su trabentare Ètimu srd.

trabentàre , vrb: atrabentare, traventare, treventare Definitzione betare o cuare o fintzes pigare e pònnere in d-unu trabentu, in d-una péntuma o gruta, in logu chi no dhu potzant o est difícile mannu a dh'agatare; fintzes solu andhare, tzucare a calecunu logu / trabentare fogu = traghedhare fogu, isparare Sinònimos e contràrios irborrocare, irrainare, ispantumare, isperrumai, issussiare, trapantare / abbuare, acuae, apatai, aprecolare, cuerrai, impertusare, intuvedhare, intuzare, istugiai, tudai / furai Frases si ch'est trabentadu in sas badhes ue teniat su bestiàmine ◊ mi mancat su poledhu: cale lampu nche l'at trabentau?! ◊ pro isse fit giómpida s’ora de si traventare e lassare sa bidha ◊ sas fórtighes a ue che las azis traventadas, chi no las agato?! ◊ a su secuestradu si l'ant traventadu aterue ◊ menzus mortu o traventadu, pro li atacare cussos! 2. si fit colau marzane si nche aiat trabentau peri sa gama! ◊ su riu che traventaiat totu candho si leaiat sas campuras 3. pone in motu sa màchina ca traventamus a Orune! 4. sos carabbineris li ant trabentau focu e li ant chimentau su bratzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jeter dans un rocher Ingresu to throw down Ispagnolu despeñar, precipitar Italianu dirupare Tedescu abstürzen.

trabéntu , nm: traventu Definitzione logu artu, perigulosu de che pòdere orrúere / èssere de t. = de su corru de sa furca, de unu logu chi no s'ischit (nau cun afuta) Sinònimos e contràrios ispéntimu, ispérruma, scabiossu, sgarropu Frases in d-una note mala de iscuria ndhe boltat dae s'oru de su trabentu cudhu tristu chi andhendhe a perdimentu andhendhe si pariat in sa bia! (A.Serra)◊ ahi, si tandho abbertu su terrinu mi aiat suta de pes unu trabentu!…◊ andhat ruendhe de trabentu in trabentu 2. za l'ischimus inuve est su banzu, no semus de traventu! Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipice Ingresu precipice Ispagnolu precipicio Italianu precipìzio Tedescu Absturz.

trabétu , nm Definitzione genia de fílighe: creschet in is truncos de is matas, bonu a curare maladias de s'isprene Terminologia iscientìfica rba.

tràbi tràbe

trabiànu , agt: travianu Definitzione nau de mascu, de ómine, chi tenet pecu a butones: chi ndhe dhi ammancat unu, o ndhe portat unu chentza calau a sa bussa Sinònimos e contràrios renicozu Tradutziones Frantzesu cryptorchide Ingresu monorchides, cryptorchides Ispagnolu monórquidos, criptórquidos Italianu monòrchide, criptòrchide Tedescu einhodig.

trabicàre , vrb: atravigare, traficai, trafigare, trapicai, trapicare, travicare, travigai, travigare, traviscai Definitzione passare in calecunu logu, essire a o istare in giru; fàere abbitu a unu logu de dhue andhare meda / trapicadi! = fàghedi a bídere, essi a fora! Sinònimos e contràrios atraessare / abbitai, afitianae, trassigiai, travinare Frases su giassu chi si tràvigat in terra cilindradu de perlas lughet che ispiju (A.Spano)◊ in sa cussorja nostra no bi ndhe trabicabat de mustrencheris ◊ acantu de si perdi fut su fillu, travischendi in foresu bixinau! (M.Pani) 2. isse tràvicat in bidha sua a cara arta ◊ isse est trabicandhe chin zente bona ◊ a s'ala de su Campidanu lu connoschiant ca bi travigaiat meda ◊ babbu no boliat a traviscai tropu in monti 3. su logu fiat totu trapicau, cassadoris, canis e crabas iant fatu moris e morixedhus Ètimu spn. trafagar Tradutziones Frantzesu parcourir, fréquenter Ingresu to go along, to frequent Ispagnolu recorrer, frecuentar Italianu percórrere, frequentare Tedescu verkehren.

tràbicu , nm: atràvigu, tràvigu Definitzione su trabicare; su passare in is logos, su istare andhandho, viagiandho, movimentu de gente e fintzes s'arrastu o ormina chi abbarrat in terra de comente dhue at passau gente o bestiàmene / èssere o istare a t. = andhendhe, fiazendhe Sinònimos e contràrios andhetorra, orminamentu, trassígiu / tràficu, trapicu 2. fit a tràbicu in sa carrela ◊ ite bi faghides in cue a tràvigu? a colare in mesu de su trigu no cherzo! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trafic, circulation Ingresu traffic Ispagnolu tráfico Italianu tràffico Tedescu Verkehr.

tràbila , nf: tràela, tràila, tràira, tràvila, tràvile Definitzione vitella de duos o tres annos ma chi no at ancora angiau; pértiga de bide chi portat duos o prus gurdones / min. trainedha; leare una cosa a fasches tràilas = betada in su codhu una parte a denanti e una a daesegus, in duas partes acapiadas impare Sinònimos e contràrios magiola / tràica Frases aviat duas tràvilas purpurinas, sa vinza, s'íscia e s'olivarju ◊ sa tràila ispana si l'ant inghiriada e furada! 2. in binza bi at bellas bides cun tràilas una meraviza Ètimu ltn. *taurula Tradutziones Frantzesu génisse Ingresu heifer Ispagnolu novilla Italianu giovènca Tedescu Färse.

trabilótu , nm Definitzione magiolu piticu, giòvono Ètimu srd.

tràbine , nm Definitzione logu prenu de matas Sinònimos e contràrios catza 1, padente Frases s'ómine luat s'abba e s'aera, brujat sos tràbines, petigat s'erva (G.Addis)◊ lu prendheint peri su tuju a un'àrvure de custu tràbine.