A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tracadítu , agt Definitzione nau de linna, chi tzacat, si aperit e si segat po dh'atrotigare, chi no indruchet Sinònimos e contràrios stochinu | ctr. lentu Ètimu srd.

tracadúra , nf Definitzione su tracare Sinònimos e contràrios tracada, tzacadura Ètimu srd.

tracagiòla , nf, nm: tracatzolu, tracazolu Definitzione sonàgia pitica de brunzu, brunzitu (o fintzes de àteru materiale, ma a oru de fundhu unu pagu a retàngulu cun is àngulos atundhaos) Frases arratza de cuncordu de tracazolos, custas gamas paschendhe! Terminologia iscientìfica snl Ètimu srd.

tracaglída, tracaglídu taculída

tracagnàdu , agt Definitzione chi est totu malandhau, idorrutu, fintzes malesanu Frases cun calchi poesia cunfortamis massajos tracagnados (A.M.Pinna).

tràcala , nf: tràcula Definitzione aina fata de tàula, po sonare in chida santa; genia de sonàgia chi si ponet a su bestiàmene Sinònimos e contràrios mastràcula, matràcadha / forriarjola, straciarana, tzacaredha, tzirriajolu / traca 1, picarola Frases sonae sas tràculas e zacarae astores e marzanes! ◊ su sàpadu santu sos pitzinnos zubilandhe "Bibu est Deus!" tzocant sas tràculas Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd.

tracàle , nm Definitzione sa mata de sa figumorisca pigada totu pínniga: arraighinas, truncu, ispina e frutu, e is cresuras puru de figumorisca; a logos, cambu de linna segada a isperradura Ètimu srd.

tracanàca, tracanàcara, tracanànca , nf Sinònimos e contràrios cadanca* Terminologia iscientìfica crp.

tracanzéri , agt, nm Sinònimos e contràrios fraitzu, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, tramperi.

tracanzería , nf Sinònimos e contràrios ingànniu, trampa Ètimu srd.

tracànzu , agt, nm Sinònimos e contràrios fraitzu, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, tracanzeri, tramperi.

tracaratzàre , vrb Definitzione pònnere sa faciola, sa màscara, nau fintzes po passare o fàere crèdere una cosa po un'àtera, mudare una cosa a un'àtera cun iscopu Sinònimos e contràrios carotare, mascarare, trusare Frases si sunt tracaratzaos che bandhios ◊ si sunt tracaratzaos pro no los connòschere ◊ sos mermos de sa limba de nàschida no andhat bene a los tracaratzare, mancari tentent de los abburdare cun misturos e innestos (B.Columbu) Ètimu srd.

tracàre , vrb: atracare 1 Definitzione su chi faet sa linna candho s'isperrat, s'iscratzat, si aperit a isperradura (mescamente in is frochidhaduras): faet una genia de sonu de cosa àrrida isperradho, faet unu tzàcurru (tracada)/ t. focu = tzacare, apuntai fogu Sinònimos e contràrios sacai Frases faladindhe impresse de cussa nae ca l'intendho trachendhe! 2. dae meda chena piòere, sa terra est intostada e tracada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crépiter, fendre Ingresu to crack (apart) Ispagnolu chascar Italianu crepitare, fèndere Tedescu knistern, spalten.

tracàre 1 , vrb Sinònimos e contràrios sulcai.

tracatía tacatía

tracatíta, tracatítza , nf: atracatita*, tragadita Definitzione genia de pigione chi faet su niu in terra Sinònimos e contràrios acucadita, alàuda, alimannu, arenarza, atacaterra, atrapadita, cucullia, iscrianissa, piatarita, ungallonga Frases impare aiant chircatu nidos de tracatitzas Terminologia iscientìfica pzn, alauda arvensis.

tracàtu , nm Definitzione sa moida, fragassu Sinònimos e contràrios trechessu Frases candho tzelat su tracatu de su bentu paret un'àteru mundhu! (S.Gomez)

tracatzólu tracagiòla

tracaúste , nm Definitzione sa tocadorza, su pigione chi istampat is truncos buidos a bicadas po si dhue fàere su niu Sinònimos e contràrios atacadolza, bicalinna, pertungheustes, picabica, tocafuste, tochedhadòrgia Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

tracàza , nf Definitzione chistionu a isciolóriu, chentza contu e chentza cabu Sinònimos e contràrios iscantarúmene Tradutziones Frantzesu propos dénués de fondement Ingresu long and idle talk Ispagnolu parrafada, discurso vano Italianu discórso lungo, inùtile e sènza fondaménto Tedescu lange, unnütze Rede.