Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

trabintàda , nf Definitzione orruta mala Sinònimos e contràrios arratroxa, iscartinada, iscorjada, istrampada Tradutziones Frantzesu culbute, dégringolade Ingresu big tumble Ispagnolu caída Italianu tombolóne Tedescu schwerer Sturz.

trabitólu , nm: travitolu Definitzione min. de trabu, magiolu piticu Ètimu srd.

trabitzédhu , nm Definitzione linnàmene segau apostadamente, longu e fine, de totunu andhare Sinònimos e contràrios bigarone, currente 2, traizolu, tzivina 1.

trabojàre , vrb: trepojare, trobogiare, trobojare, troboxare Definitzione nau de cosa, de chistione, betare apare, ammesturare de no si cumprèndhere prus coment’est / trepojàresi favedhandhe = fadhíresi, cufúndheresi Sinònimos e contràrios abberrisonare, aggadhionai, agghirrisonare, atrepillai, atrobutzare, imbogiare, impiligare, intrebedhai, trobodhicai, trobullai | ctr. istrepojare Frases isse troboxat cuss'ignignoria de ancas in su tavolinu e bido su vaseto ruendhe! ◊ a troboxare sa limba a tie bi ndhe cheret! Tradutziones Frantzesu embrouiller Ingresu to tangle up Ispagnolu enredar Italianu ingarbugliare, intricare Tedescu verwickeln.

trabojéri , agt, nm Definitzione chi o chie faet trobojos, cosas pagu craras e no sèmpere cun idea bona o límpia, ponendho dificurtades a s'àteru Sinònimos e contràrios imbusticheri.

tràbu , nm: trau, travu Definitzione in su bestimentu, segadedha a bisura de ogu totu cosia ororu de dhue pòdere intrare butone a dhu poderare serrau (a logos, fintzes iscórriu, segada e bastat); pl. genia de traos fatos po bellesa in is petorras de su cropete, in costúmenes de ómine; in s'iscala de su carru est s'incàsciu istampau chi si faet in is taulones de su fundhu po dhue intrare is bratzuleras de is gerdas Sinònimos e contràrios ageta, bachíglia, baga, oghedhu, traca, traocu, trauca / frincu, secada Frases est un'iscanzadura che unu trau de zacheta ◊ poniat s'orolozu in sa buzachedha de su gropete chin sa cadenedha ligada a su travu 2. s'at fatu unu bellu trau in su bratzu, comente est orrutu 3. in is taulones de su letu de su carru si faiant is traos po intrare e arrèschere is costeris Ètimu ctl. trau Tradutziones Frantzesu boutonnière Ingresu buttonhole Ispagnolu ojal Italianu occhièllo Tedescu Knopfloch.

tràbu 1 , nm: trau 1, travu 1 Definitzione boe de fedu o de mamas, su mascu bulu cogiudu de betare a is bacas in more / min. trabitolu; forte che t. (nau de ccn.) = forti meda Sinònimos e contràrios maglioru, tràilu Frases su bentu est a corróchinos che trabu ispojoladu Ètimu ltn. taurus Tradutziones Frantzesu taureau Ingresu bull Ispagnolu toro Italianu tòro Tedescu Stier.

trabúculu , nm Sinònimos e contràrios cabruncu*, trabuncu

trabulatzòne , nm Sinònimos e contràrios trabatzone Frases como vint'annos a carrascialare dae Aldedu andhaimis umpare, deo minore e tue pisedhone chi ti bestias a trabulatzone.

trabúncu , nm Sinònimos e contràrios cabruncu*

trabungàre , vrb: atrapungare Definitzione cosire a sa bona, comente essit essit Sinònimos e contràrios afioncai, apunghedhare, atrapulai, cosinzare, sartzire, tapulare Ètimu itl. trapuntare.

trabuntàna , nf: trapuntana, travuntana Definitzione bentu chi calat de su Nord (a logos t. arta, distinta de t. bàscia chi benit de Nord-Est) Sinònimos e contràrios tramuntana* Frases su bentu de trabuntana in cue pigat incanaladu muizendhe ◊ est gherrendhe contr'a su bentu fritu de travuntana ◊ sa die de carrasegare fit tirendhe un'atighedha de travuntana Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu tramontane Ingresu north wind Ispagnolu cierzo, tramontana Italianu tramontana Tedescu Tramontana.

trabuntanàrgiu , agt Definitzione nau de su logu, chi est a cara a travuntana, istat meda in umbra, palassole Sinònimos e contràrios arbàrgiu, culassoli, umbrine, umbritzu | ctr. solianu Ètimu srd.

trabútzu , nm: trafúciu, trautzu, travúciu, travurtzu, travutzu, trebussu, trebutu, trebutzu, treutu, treutzu, trevutzu, tribussu, tributu, tributzu, trigutzu, triutu, triutzu, trivutu, trivutzu, trubutzu, truputu, truvussu Definitzione genia de aina a bisura de frochita a màniga longa meda, a tres (e fintzes a bàtoro) corros longos po pigare a punghidura fenu, malesa segada, bentulare laore treulau e àteru; a logos, triutzu est sinnu de bestiàmene chi si faet in punta de s'origa (tres segadas de longu) Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. trifurcium Tradutziones Frantzesu trident Ingresu hayfork Ispagnolu horca de tres púas, bieldo Italianu tridènte Tedescu Dreizack.

tràca , nf, nm: tracu Definitzione segada in s'orrobba cun s'inghíriu orollau a filu po intrare unu butone o una limeta Sinònimos e contràrios ageta, bachíglia, baga, oghedhu, trabu, traocu Frases sos ómines si poniant unu butone niedhu in su tracu de sa giancheta, pro lutu.

tràca 1 , nf: (sa t. = satràca) Definitzione genia de sonàgia chi si ponet a su bestiàmene (brebè, baca) fatu a base retangulare, de metallu grogo (no própriu brunzu) e de diferentes mannàrias Sinònimos e contràrios tràcala Terminologia iscientìfica snl.

tràca 2 , nf: (sa traca = nr. sadràca) Definitzione su carru totu bene cuncordau e ammontau po andhare a festa Sinònimos e contràrios carragóciu Maneras de nàrrere csn: annare che t. = bene meda; pònnere a unu, una cosa in buca de t. = in primu pupa, po dha biri; pàrriri una t. (nadu de fémina)= cuncordara bèni, càrriga de oraria Frases candu s'at cumbidau a prandi at cuncordau sa mesa coment'e una traca, pariat chi nci mancaiant isceti is bòis! ◊ ruant poi catzados che silvones o che tigres in traca a ferru fertas 2. su dinari chi apo incunzadu annat che traca pro mi che chitire su dépidu! Ètimu itl. trabacca.

tràca 3 , nf Definitzione a logos, su orruo Sinònimos e contràrios arrú Terminologia iscientìfica mt, Rubus fruticosus.

tracàciu , nm Definitzione pitiolu, sonàgia.

tracàda , nf Definitzione su tracare; fintzes s'isperrada chi si faet in sa linna candho tracat Sinònimos e contràrios tzacarrada / afilada, isperrada, tzacadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crépitation Ingresu crackling Ispagnolu chasquido Italianu crepitazióne Tedescu Geknister.