A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trachíle , nm Definitzione cresura de traca, de orruo; a logos, tretu de orrocas iscàbulas, istacadas, atesu de pare Ètimu srd.

trachisínu , nm Definitzione genia de sonàgia, traca pitica Frases sos pisedhos a carrasegare annant in ziru cun marratzos e trachisinos betzos pro fàghere chimentu ◊ custu est unu trachisinu pro su cane.

tràchita tràchida

trachitàre trachidàre

trachíte , nf Definitzione genia de pedra vulcànica, prus che àteru orrubiasta ma fintzes birde, in colore de orrosa o àteru, a calidades tostada meda, a calidades modhe, connota e impreada meda fintzes ca segat a contones aderetzaos Frases sa funtana est de granitu trabballau, decorada chin bàtoro caras de leone de trachite ruja ◊ b'aiat pedra de trachite rosa e sa domo fata cun cussa bi est ancora ◊ iscavadas in rocas de basaltu e de trachite s'ant fatu domos, non s'ischit cun ite (Piras) Tradutziones Frantzesu trachyte Ingresu trachyte Ispagnolu traquita Italianu trachite Tedescu Trachyt.

tràcina , nf: tràgina, tràscina, tràsina, tràxina Definitzione aragna o lupu de mare; àteru pische Sinònimos e contràrios ispirrita / aragna Terminologia iscientìfica psc Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu vive Ingresu weeverfish Ispagnolu pez víbora Italianu tràcina Tedescu Queise.

tracoglída taculída

tracóina, tracóinu , nf, nm Definitzione iscutulada manna de abba / pròere a t. = a tragonaja Sinònimos e contràrios abbísciu, bírrida, istrasura Terminologia iscientìfica tpm.

tracòma , nf Definitzione maladia grave a ogos Frases cussu no bit prus ca portat sa tracoma Terminologia iscientìfica mld.

traconàrja, traconàrza , nf: tragonàgia, tragonàglia, tragonaja, tragonaza, tregonaja, trogonaja Definitzione erriu de abba chi curret asuta de terra, próina manna, istrasura de abba; nuu de bentus, temporada de bentu forte meda chi faet arrores: trogonaja est fintzes su surcu chi faet s'abba in is logos de monte e tregonaja dhu narant fintzes a sa mància chi faet s'abba in is muros de is domos calandho a trísinu Sinònimos e contràrios dragonera, frusa 1, furione, tragonada, turbiana / abbísciu, istrasura / iscarafossu / ttrs. tragunaja Frases chimentat in sa cabertura s'abba chi est proindhe a tragonaza ◊ carros e tragonajas de abba ant isforradu su caminu 2. candho ischintiridhat sa linna fachet traconarja ◊ est betendhe sentza pasu dogni nue tragonàgias de nie a frocos lentos ◊ sa tragonaja mi at fatu dannu meda in binza: sa bide fit presa epuru che ndh'at betadu meda ◊ custu bentu est una traconarza chi astrat sas funtanas ◊ fateit abba a trechetu: iscurigheit e, a sa tragonaja, tota sa bidha si tremeit 3. in su golfu portàt magras cant’e sa tregonaia chi ndi calàt in su muru de sa cannitzada in sa domu de ajaja Tradutziones Frantzesu courant d'eau souterrain, tempête Ingresu groundwater stream Ispagnolu agua subterránea, borrasca Italianu corrènte d'àcqua sotterrànea, fortunale Tedescu Grundwasserstrom, Sturm.

traconèta , nf Definitzione genia de tela finedhedha, po bestimentu de fundhu Terminologia iscientìfica ts.

tracoràre , vrb Definitzione mòrrere de antrecoru; crepare de tzacu o de dispraxere Sinònimos e contràrios cherpai, mòrrere Frases lassa istare, si est pro ti tracorare! (G.Chironi)

tracoràu , pps, agt Definitzione de tracorare; chi est mortu a crebagoro: in cobertantza, dispràxiu meda Sinònimos e contràrios intrecorau Frases si ndhe fit acatau frundhiu in d-unu mundhu chi no bi lu cheriat e tracorau in d-una famíllia iscontza.

tràcu tràca

tracuglída taculída

tracujósu , agt Definitzione nau de su tempus, chi no est firmu, chi no est assentau, chi est in cambiamentu Sinònimos e contràrios móidu Frases custu tempus est tracujosu: est acanta a pròiri Tradutziones Frantzesu variable Ingresu changeable Ispagnolu variable Italianu variàbile Tedescu unbeständig.

tracúju , agt Sinònimos e contràrios tracujosu.

tràcula tràcala

traculàre , vrb Definitzione èssere pagu seguru, pagu firmu Sinònimos e contràrios tzillicare, tzucurare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tituber, branler Ingresu to stagger Ispagnolu tambalearse Italianu traballare, tentennare Tedescu wackeln.

tràddu tàldu