A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

traèssa , nf: traversa, travessa, tressa, truessa Definitzione css. cosa posta o fata de traessu, a istúturu (in su sensu destra/manca in raportu a ananti/apalas): orrugu de linna, ferru, muru o àteru; fintzes tretu in mesu de duas puntas de monte po passare de una bandha a s'àtera; cosa in contràriu Sinònimos e contràrios istanca, taulone, travedha / murallone Frases in su palinzu bi amus fatu traessas pro fàghere iscra a ortu ◊ su fundhu de su carru est a traessas ◊ sa sedha, pro muntènnere sos duos arcos, zughet traessas ◊ sa truessa de su stàuli, is truessas de sa ferrada 3. si ti bollit cussa, po nosu non ci funt travessas! Ètimu ltn. tra(n)sversa Tradutziones Frantzesu entretoise, barrage Ingresu crossbar, blockage Ispagnolu travesaño, barrera Italianu travèrsa, sbarra, sbarraménto Tedescu Querbalken, Absperrung.

traessàda , nf Definitzione su traessare, su passare de una bandha a s'àtera de unu logu Sinònimos e contràrios rucrada, zampada Frases una bolta, in d-una traessada in sa nae Ólbia-Civitavécchia, li fit capitadu de dividire sa cabbina cun àtere Ètimu srd.

traessài , vrb: atraessare, traessare, traversai, traversare, travessai, travessare, tressai, tressare Definitzione passare a istúturu, passare in d-unu logu o in d-una cosa andhandho de una bandha a s'àtera, passare in mesu, istare in giru, pònnere in mesu fintzes a istrobbu, a intzegu; acapiare, passare lobos de cosa po acapiare Sinònimos e contràrios aggrucare, atravigare, atreminare, atruessai, ruciare, tressiri / atrociai, liai, prèndhere Frases un'istella che coa de fogu traessat s'aera ◊ traessendhe unu frúmene ch'est rutu su ponte ◊ fustei no si tressit in mesu! ◊ de candu ses tressendudí in mesu de peis!…◊ candu si dhui tressat su diàulu isciúsciat totu ◊ acanta de s'arriu si est tressau unu e si ndi est atzicada 2. portat truncus tressaus cun funis e filu de ferru ◊ po guvernai nci bolit fortza e coru firmu ca est genti mala a tressai ◊ ti bollu tressai in su tzugu una cannaca Ètimu ltn. tra(n)sversare Tradutziones Frantzesu traverser, parcourir Ingresu to run through Ispagnolu cruzar, recurrir Italianu attraversare, percórrere Tedescu durchlaufen.

traessàle , nm Definitzione bentu isolocu, chi benit intr'e levante e mesudie Sinònimos e contràrios isolocu 1, solopu Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu sirocco Ingresu sirocco Ispagnolu siroco Italianu sciròcco Tedescu Schirokko.

traessàlza , nf Definitzione pígiu de carre, músculu, postu a istúturu a mesania de sa carena chi, tra sa càscia e sa bentre, aintru, ispartzit su coro e is prumones apitzu (o a sa parte de sa conca in animales a bàtoro peis) de totu s'àteru asuta (o a sa parte de is cúmburos); in logu de monte, in terrenu trebballau (es. bogau a bíngia), birada, tretu de terrenu unu pagu prus ciciu comente arresurtat faendho muru in paris a istúturu Sinònimos e contràrios parasàmbene 2. tiu Zusepe fuit in sa traessalza prus alta de su campusantu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu diaphragme Ingresu diaphragm Ispagnolu diafragma Italianu diaframma Tedescu Diaphragma.

traessàre traessài

traessàrzu , agt, nm Definitzione chi faet trevessuras, dannos, chi est malu; bentu fridu Sinònimos e contràrios traessu Frases su mese de santandria est unu mese traessarzu cun bentos e traschias Ètimu ltn. tra(n)sversarius.

traessíle , nm: travessile, tressili Definitzione travedha de su banchitu, posta de traessu a grughe cun àtera; travedha de rinfortzu in is peis de una mesa; in s'arau, s'arredrau, orrugu de linna chi poderat is origas allobadas a daesegus / min. traessiledhu: orrugu de linna bullonau acostau, a sa parte de fora, a s'istampu ue, in is taulones de su carru, intrant is cannelas de is gerdas Ètimu srd.

traéssu , agt, nm: traversu, travessu, tressu, trevessu, truessu Definitzione chi est postu a istúturu, fintzes cosa chi si ponet inue si passat, a istrobbu; nau mescamente de unu po su fàere, sa manera de pentzare o àteru, chi o chie afilat a trotu, no iscurtat cossígiu perunu, no faet cunforma a s'arrexone, a su giustu, a comente andhat méngius Sinònimos e contràrios arrevésciu, bizarrosu, rebelde, rebessu, solàsticu / doltu, tostorrudu, traessarzu | ctr. daretu / achistiadu, arrejonadu, giudisciosu Maneras de nàrrere csn: andai o èssiri a trevessu = andhare perilloi perillai, istare in ziru, tràstama tràstama; fai fillus a trevessu = cun s'una e cun s'àtera, cun àteras féminas (o cun àter’ómine); trebiri a pei trevessu = a pes fadhidos (betendhe sa trobea a unu pè de nanti e a unu de segus ma de s'ala contrària); fai camminu travessu = iscassiare e cambiare caminu; a truessu, de truessu, de traessinu = de rugadis; segai de tressu a unu = faedhare male, irbrunchiare a unu; a trotu e a traessu = a dortu e a rugadis, de donzi manera; a tressu = a un'imboe, a corru, andhendhe e miminendhe; trevessu che sa linna mala, che un'arroda = chi andhat a dortu meda, chi no afilat nudha; fai a su travessu de… = a su contràriu, a su revessu de…; pònnere una cosa a travessu = a s'imbesse; muru traessu = traessa Frases at pigau una bia truessa 2. s'animale traessu no tzucat, abbarrat prantau arregoglindhe sos cropos ◊ nemos ti perdonat, de cantu ses travessa! ◊ s'ómini trevessu no dhu ponit in carrera ni Deus e ni santus ◊ est zente travessa at su coro duru ◊ sa dessisione furiosa naschet travessa ◊ cussos arregionant a traessu! 3. temporadas a trotu e a traessu fint gioghitos pro me ◊ sa tendina fut ghetara a longu e a tressu ◊ si dhi fut postu de truessu in su gúturu e no dh'iat ingurtiu ◊ prima de andai a un'abbogau fiat sempri a trevessu, timendi ◊ fusteti est fadendu a su travessu de su chi depit ◊ custu andhandho poniat a su cuadhu sa ferradura a travessu e faiat finta de èssere benindho Ètimu ltn. tra(n)versus Tradutziones Frantzesu transversal, idiot Ingresu crosswise, fool (ish) Ispagnolu transversal, necio Italianu travèrso, stólto Tedescu querliegend, Quere, dumm.

trafajòni trabajòni

trafanàre , vrb Sinònimos e contràrios tramassai.

trafanéri , agt, nm Definitzione chi o chie ordimíngiat calecuna cosa a dannu de s'àteru, a trampa, a iscúsiu Sinònimos e contràrios imbodhicheri, inzomadore, trampaneri, trancamallosu.

traficài trabicàre

tràficu , nm: tràfigu Definitzione movimentu mannu de gente e mescamente de mezos de trasportu, màchinas, trenos e àteru.

tràficu 1 , nm: tràvigu 1 Sinònimos e contràrios calàbriche*, calàbriu, calarígiu, coàrviu Terminologia iscientìfica mt, Crataegus monogyna.

trafigàre trabicàre

tràfigu tràficu

trafúciu trabútzu

tràga , nf, nm: tragu Definitzione dispraxere mannu Sinònimos e contràrios amalgura, amargori / cadha Frases dae su càlighe de su mudímine chi ndhe birat disisperu li conto làgrimas de tragos cundhidos cun fele (L.Brozzu)◊ sufrit finas a morte dies de tragu e de dolu ◊ olvida sos tragos de sa malasorte! ◊ ahi, mi das tragos: mi acusas chi ti apo s'amore afaltzadu! ◊ li do tragos e malu passare ◊ pro tenner fizos medas, mezus pagos: ma mezus nudha, pro no tenner tragos! (Moretti)◊ proesit tragu mannu ca fit vint'annos chi no lu bidiat 2. aite a li ammentare cussas cosas chi piús de tragas de fele no li podent dare? Ètimu spn. trago Tradutziones Frantzesu amertume, chagrin Ingresu sadness Ispagnolu amargura Italianu amarézza, dispiacére Tedescu Traurigkeit, Bedauern.

tràga 1 , nf Definitzione pedra de argiola, sa chi si ponet a tragu a is animales treulandho laore Sinònimos e contràrios tragu 1, tràngulu.