A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tragambúliu, tragambúllu , nm Sinònimos e contràrios abbolotu, burdellu, chimentu, stragatzu Frases apu inténdiru unu grandu tragambúliu de gatus iscramiendi e a ciúnchius.

tragammèrda , nm Definitzione bobboi niedhu chi arrumbullonat su ladamíngiu de is animales po dhue pònnere sa cria Sinònimos e contràrios carrammelda Frases su tragammerda fait su ladàmini a ballotas Terminologia iscientìfica crp, scarabaeus sacer, s. laticollis; geotrupes sardous; copris hispanus, c. lunaris; ceratophyus hiostius e gai Ètimu srd.

traganàdu, traganàu , agt Sinònimos e contràrios fraganau, travanatu.

tragànza , nf Sinònimos e contràrios crítica, isbúvulu, murrúngiu, tragàgiu Frases Pilatu timet mascamente sa traganza de sa piata comente l'ant mariolada sos inimigos de Gesús Tradutziones Frantzesu bougonnement Ingresu grumble Ispagnolu murmureo Italianu mormorío, bofonchiaménto Tedescu Murren.

traganzàre , vrb Definitzione tènnere ite de nàrrere, istare a murrúngiu, a crítiga, foedhare agiummai a iscúsiu Sinònimos e contràrios ammusciare, arraunzare, grujai, imprabastulare, morrugnare, musci, raganzare, ranzidare, smusciai Frases traganzesi guvardu una peràula e coidadosu su caminu lesi (G.Ruju) Tradutziones Frantzesu grogner, bougonner Ingresu to mumble Ispagnolu refunfuñar Italianu brontolare, biascicare Tedescu murren, murmeln.

traganzósu , agt Definitzione chi acostumat a traganzare, a murrungiare Sinònimos e contràrios barbata, murrungeri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grognon Ingresu mumbler Ispagnolu gruñón Italianu brontolóne Tedescu Brummbär.

tragàre tragài

tragàre 1 tragài 1

tragaròi tragadòre

tragavénu , nm: traivenu Definitzione aina totu a dentes a bisura de pètene, posta a istúturu cun màniga longa, impreada prus che àteru po arregòllere o ammuntonare cosa passandhodha a arrasigadura in terra (fintzes po limpiare) Sinònimos e contràrios arrastellu, gristellu, tiravenu Frases piga su tragavenu e aparígia s'anea! Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

tragavénu 1 , nm Sinònimos e contràrios fuisèssini, lantzinavenu, liscierba, lissialissiaebra, saltiavenu, schiligavenu, signurica Terminologia iscientìfica anra, chalcides chalcides.

tragèa , nf: tragera, trazea, tregea Definitzione genia de druche minudedhedhu a granos (o coment'e pàgia curtza) de dónnia colore chi si betat a pitzu de sa capa modhe in àteros druches, po bellesa, fatu de matafalua e de símbua candia Sinònimos e contràrios fragia Frases sa trazea si ponet a sa capa de sos pabassinos ◊ comporamí trageras ammisturadas po pintai su pani de saba! ◊ no ti apu a biri prus fendi bianchedhus infroriaus a istedhus de tragera imprateada…(T.Piredda)◊ fachendhe su papassinu, mannai furavat papassa, gapa e tragea e lias colavat a sa pitzinna e issa lu fachiat semper piús bellu… Ètimu itl. treggea.

tragédia , nf: trazédia Definitzione cumponimentu, arrapresentatzione de dannu mannu, chistione trista, grave, sufria, de gente.

tragèra tragèa

tragerài , vrb Definitzione pònnere sa tragea (fragia) a is druches Sinònimos e contràrios intragerai.

traghedhadúra trachedhadúra

traghedhàre trachedhàre

traghédhu trachédhu

tràghere tràere

traghèto, traghètu , nm Definitzione mezu de trasportu in mare po portare gente Sinònimos e contràrios bastimentu, nabiu, nae 1.