A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tressàrgia , nf Definitzione camminu chi si faet o logu ue si passat a incurtzadura, po arrisparmiare tempus e tretu andhandho a unu logu Sinònimos e contràrios curtzadroxu, incultzatóriu, istrissiada, rugadolzu Tradutziones Frantzesu raccourci Ingresu short cut Ispagnolu atajo Italianu scorciatóia Tedescu Abkürzungsweg.

tressàu , pps, agt Definitzione de tressai 2. lébiu lébiu iat pigau a nci artziai in cudhus rajus de luxi tressaus me is paravundus iscurus de su celu.

tressemàre , vrb Definitzione tremesare, fàere sa móvia coment'e po iscúdere, púnghere o àteru, coment'e ammeletzandho e faendho su chi si ammeletzat Sinònimos e contràrios dissinnare, meledai, penciai, tramesare* Frases passadu su primmu momentu de allegria, ant comintzadu a tressemare comente si godire su bene (M.Gattu Soddu)◊ li at tressemadu sa lepa.

tressète, tressèti, tressétu , nm Definitzione genia de giogu a cartas Terminologia iscientìfica ggs.

tressigiàu , agt Definitzione nau de logu, chi est traficau, chi si dhue passat meda Frases si agatant foras de is moris prus tressigiaus (P.Pisu).

tressígiu trassígiu

tressíli traessíle

tressíri , vrb Definitzione passare de parte a parte, essire Sinònimos e contràrios traessai Frases allodha, sa luna: at tressiu e a longu ispainat s'argentu.

tréssu traéssu

trestamméngiu trastamèngia

tresúa trasúra

tresúna, tresúnu , nf, nm Definitzione de una cantidade ispartzia in tres, una / trabagliare a sa tresuna = ispartzire su ndh'essit in tres partes po ndhe pigare una Sinònimos e contràrios tertzeri Ètimu srd.

trèta , nf Definitzione brulla, funtzione mala, fata chi ofendhet, dannu, unu pagu coment'e traitoria chi s'àteru no si podet ibertare Sinònimos e contràrios estremagiogu, ingànniu, trampa, trastamèngia / abborrigada Frases su santu est istrammancau po treta de cussus ◊ sa treta de s'incasada pitzigada si dh'iat una fémmia chi dhui aiat me in cussa cambarada ◊ cumandendimí a dedí e a denoti sentza de mi giai mancu unu giantésimu, própiu a imi depiat fai custa treta?! ◊ bollu connosci sa treta cuada chi ndi furat su pani a is fradis mius ◊ mischina, ge no nd'at a fai calincuna treta maba?! ◊ arratza de treta de dhi fai, tui puru, agiummai no torrat in trassa de s'atzíchidu! 2. cun totu custu chi apo tentu de fàghere no apo àpidu sa treta de essire mancu a sa gianna! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu embûche, plaisanterie de mauvais goût Ingresu ambush, bad joke Ispagnolu treta Italianu insìdia, brutto schérzo Tedescu Hinterlist.

tretegàre , vrb Sinònimos e contràrios fratare, tratagasare, tratai 2. a su màndhigu dhi at azuntu una pitzigada de casu betzu tretegau Ètimu srd.

tretichédhu, tretighédhu , nm Definitzione min. de tretu, tretu pagu, curtzu Frases at fatu unu tretighedhu e frimmadu s'est e no si est móidu prus.

trétu , nm Definitzione su logu (cunsiderau de largaria, de longària) in cantu distintu de un'àteru logu, ma pentzadu prus che àteru coment'e pagu, parte, distàntzia (logu e tempus) inter duos puntos diferentes Sinònimos e contràrios ciassu, locu 1, puntu 1 Maneras de nàrrere csn: èssere a malu t. = istai mali, èssiri a puntu légiu; t. malu = logu chi andat mali po ccn. cosa (es. passai, trabballai, àteru); a tretos de… (+ vrb) = in arriscos de…; in t. in t., de t. in t. = donzi tantu, fatuvatu, onzi tantu de caminu; colare o passare a t. = atesu, aillargu (ma a bortas pentzau fintzas coment'e pagu, acanta: "mamma tua est passada a tretu de sa morte candho at dadu sa vida a tie"); bènnere a t., in tretos, lòmpiri a t., portai a t. = acanta, aprobe; a tretus = a bortas; a t. de… (+ númene chi inditat tempus)= apustis de…; a tretos = a magras, a bàllios; t. po t… = cufromma a su tretu, pro su tretu chi est; istare o abbarrare onzunu in tretos suos = istare o abbarrare onzunu in su sou, in càncaros suos, chentza istrobbare àtere Frases apo agatadu unu tretu malu de istrada, totu fossos ◊ apoi de unu tretu bonu de caminu mi pariat chi calchi cosa no cumbinaiat ◊ dh'apu curtu unu tretu ma no dh'apu sorigau ◊ su tretu uve si curriat su palu de pede fit unu cucuredhu de pretichina ◊ pònedi inoghe a fàghere cussu triballu, ca est tretu in paris ◊ de innòi a ingunis nc'est unu tretu mannu ◊ currit, currit ma no fait tretu 2. no li regales una cosighedha de nudha a sa cojada noa, za no semus a cussu tretu! ◊ ses a malu tretu de abberu, si mancu arritzas! ◊ mi so ammaculiadu in sa cadrea a tretos de ndhe rúere ◊ in tretu in tretu arruiat, currendu ◊ in tretu in tretu atobiamus is fascinajus udesus benendi a bidha ◊ sas bacas de Bodale fint in tale zassu, ma sa chirca ch'est passada a tretu ◊ si mi benis a tretu ti naro una cosa ◊ funt lómpius a tretu de s'iscólliu ◊ neune li est passadu a tretu de che li pòdere furare carchi cosa ◊ est piciochedhu bravu, a tretus! ◊ Frantziscu fiat sabbateri, ma a tretus trabballàt in su sartu puru ◊ resultat a che los dispatzare, ma cudhos a tretu de calchi chida sunt torrados ◊ mi at illatadu sa domo e mi l'at fata a tretos Ètimu ctl. tret Tradutziones Frantzesu lieu, place, espacement Ingresu place, space, interval, stretch Ispagnolu trecho, rato Italianu pósto, spàzio, intervallo, tratto Tedescu Ort, Zwischenraum, Abstand.

trétu 1 , pps Definitzione de trèghere Sinònimos e contràrios frobbidu, strégiu 1 Frases apo postu sos fiores supra de una gruche de linna e mi apo tretu sas làcrimas ◊ nonna fit pianghendhe a apenas mi at bidu si at tretu sas làcrimas (D.Murru).

tretzèna , nf Definitzione tempus, pausada de tréighi dies Ètimu ctl. tretzena.

tretzénu , agt Definitzione su de tréighi.

tretzèta , nf Definitzione genia de arma Frases unu fit sa tretzeta garrighendhe pro chèrrere isparare sa crabola Terminologia iscientìfica rms.