A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trepojàre trabojàre

trepojàu , pps, agt Definitzione de trepojare; chi est betau apare de no si cumprèndhere, de no iscapiare (ma fintzes chi no est lisu) Sinònimos e contràrios imbojau, impiricau Tradutziones Frantzesu embrouillé Ingresu entangled Ispagnolu enredado Italianu ingarbugliato Tedescu verwickelt.

trepóju , nm: tripozu, trobógiu, troboju Definitzione cosa betada o intrada apare, mala a iscapiare o a cumprèndhere Sinònimos e contràrios imbrabúgliu, incaíciu, trepógliu Frases cussu est sutzessu in mesu a tantu troboju ◊ intessis arcanos trobojos chi s'ómine faghent a rúere in tulas de ludu (A.Porcheddu)◊ custa chistione est totu unu troboxu!◊ dies de anneu m'istragant in su trobógiu de sentidos (S.Arru) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enchevêtrement Ingresu jumble Ispagnolu maraña Italianu intrico Tedescu Gewirr.

trepollàe , vrb Definitzione betare apare, a s'afaiu, chentza órdine Sinònimos e contràrios imbusticai, trabojare 2. cussa est limba trepollada.

trepóllu , nm Sinònimos e contràrios abbolotu, trambullu, tregollu.

treràxu telàgiu

tres , nm, agt, Definitzione coment'e nm. mascu inditat númeru chi benit intr'e duos e bàtoro (in números àrabbos 3, in números romanos III); est foedhu chi faet de agt. e che a sa bona parte de is agetivos chi inditant cantidade no càmbiat cunforma a su númene chi acumpàngiat (a/c.: nau de ora, cun s'art. plurale, est sèmpere fémina)/ no isciri cantu fait tres = èssere tontos abberu! Frases su tres in su ses bi cabet duas bortas 2. cussu pariat mortu tres dis ◊ sos tres Res sunt andhados a chircare a su Bambinu 3. si ndhe sunt pesados a sas tres de manzanu ◊ inoghe semus in tres Ètimu ltn. tres Tradutziones Frantzesu trois Ingresu three Ispagnolu tres Italianu tre Tedescu drei.

tresàtzas , nm Definitzione denti de béciu, de bècia, basoledhu atzudu, genia de erba chi faet a cambu longu e faet su granu coment'e una faighedha atzuda Sinònimos e contràrios anchíscia, faisedha, fravaria, nasedhu, pisedhu, písiri, pisuvà Terminologia iscientìfica lrs, Lathyrus sativus Ètimu srd.

tresèta , nf Definitzione in poesia, pesada de tres versos Sinònimos e contràrios tertzina Tradutziones Frantzesu tercet Ingresu tercet Ispagnolu terceto Italianu terzina Tedescu Terzine.

tresfòllas , nf Definitzione genia de erba, bella fintzes po frore Terminologia iscientìfica rba, Aquilegia vulgaris.

tresinacàsu , nm: trisinagasu Sinònimos e contràrios fratacasu, tratagasu Ètimu srd.

tresinadúra , nf Definitzione su tresinai, tratagasare casu Ètimu srd.

tresinài , vrb Definitzione passare cosa in su tratagasu, ma fintzes friga friga in terra o àteru Sinònimos e contràrios fratare, tratagasare, tratai / istrisignare, trijinare*, trazare 2. su bistiri, si dhu lassas trésina trésina, aici longu, s’incadhotzat totu! ◊ is piciochedhus chi tresinànt is peis in sa giarra pesànt pruini.

tresórgiu , nm Definitzione cosa chi serbit po acapiare Sinònimos e contràrios acàpiu, lighinzu, ligóngiu, presógliu* Frases in s'iscamedhu acultzu a su foghile - sa soga in su tresorzu - e che in bentu passaiat sa lepa e cun atentu nèndhemi sos contados de cuile (A.Liori).

trespodrè trepodrè

trèssa traèssa

tressài traessài

tressài 1 , vrb Definitzione arare sa terra a duas bortas, sa de duas bortas Sinònimos e contràrios errilare.

tressài 2 transàre

tressàre traessài