A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trinchítu trincète

trinchítu 1 trinchète

trinchizàre , vrb Definitzione allegrutzare, mòvere, su si trèmere totu de sa cuntentesa Sinònimos e contràrios trinchitare Frases forsis ti crees brinchendhe o trinchizèndhedi in su ballu? Ètimu srd.

tríncia , nf: trintza Definitzione tira de cosa, mescamente de pedhe, cun sa tíbbia, de pònnere in chintzu; su tretu de chintzu de unu bestimentu (pantalone, gunnedha o àteru); genia de camisa de is féminas a pònnere asuta de sa gunnedha / min. trintzedha, trintzedhu (bestimentu) Sinònimos e contràrios chinghedhu, chintòglia, chíntula, lorita / chítula / cànsciu Frases su giàganu majore tuchendhe a sa festa fit cun su pè de sa rughe abbudhadu in sa trintza de sas ragas 2. is cracionis funt asciutus, ma no in sa tríncia Ètimu ctl., spn. trinxa, trincha.

tríncia 1 trícia

trinciàda , nf Definitzione su trinciai Sinònimos e contràrios trinciadura.

trinciàdu , nm: trinciatu, trinciau, trintzadu, trintzau Definitzione tebbacu àrridu fatu a farinos, a orrughedhos fines e longhitos Frases iap'èssi bófiu trochillai su trinciau cun is didus Tradutziones Frantzesu tabac râpé Ingresu cut tobacco Ispagnolu picadura Italianu trinciato Tedescu zerschnitten.

trinciadúra , nf: trintzadura Definitzione su trinciare Sinònimos e contràrios trinciada / secadura / festadura.

trinciaghélvia , nm Definitzione genia de tragu de ferru a punciones o a discos po istrecare is leas in sa terra arada Sinònimos e contràrios ingranzadorza, iscatadorza.

trinciài, trinciàre , vrb: trintzare Definitzione segare, pistare a piticu, a fine (nau mescamente de cosa àrrida); segare, amminudare cosa de papare (es. sa petza orrostia, cota), segare s'orrobba de cosire Sinònimos e contràrios amminudare, apimpirinai, irfarfaruzare, scirfinai, spamparinai, spimpiridai / secare Frases pro si fàghere pipadas de tebbacu trinciaiat sa foza de su mudeju.

trinciàtu, trinciàu trinciàdu

trincòne, trincòni , agt, nm Definitzione chi o chie bufat binu a meda Sinònimos e contràrios bibidore, bufadore, inciumidore, trincadore Ètimu itl. trincone Tradutziones Frantzesu gros buveur Ingresu boozer Ispagnolu cuba, aficionado al vino Italianu beóne Tedescu Säufer.

tríncu , nm arresorzada, frincu, ischingiada, secada, sinnolu, trínchisi / tzulumbone Definitzione segada a lepedha, gurtedhu, trintzete, o àteru, fintzes pistadura ufrada de cropu a conca, giúmburu Frases portàt unu trincu ca su babbu dh'iat donau una surra a pompa ◊ custu mangallu de piciochedhu si at fatu unu trincu in conca ◊ Bachisedhu est rutu in terra, chin d-unu trincu in conca Ètimu ctl. trenc Tradutziones Frantzesu coup de rasoir Ingresu razor slash, wound Ispagnolu navajada, herida, golpe Italianu rasoiata, ferita da tàglio o da còrpo contundènte, tràuma Tedescu Schnittwunde.

trinèdha , nf Definitzione tres genias de pigiones: orgiali, crunculleu, murinata Sinònimos e contràrios olzale / afuràrgiu, craculeu, fruferarzu, frufurinu, tziria / morinata Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

trinellàre , vrb Definitzione istare a boghes, faendho bacanu, trinellu, sonos a cropu Sinònimos e contràrios ataviare, intrigliare, tambedhare Frases sos telarzos no sunt cosa de como: trinellant e imbràstagant sa domo e ponent tríulu…

trinéllu , nm Sinònimos e contràrios carralzu, chichígliu, chimentu.

trinetàre , vrb Sinònimos e contràrios arrandai, irrandhare Ètimu srd.

tringhillàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est alligru a binu / t. de sentidu = machillotu Sinònimos e contràrios inciadiu, muschitau, piciuau, trischillau.

tringhítu , nm Definitzione sa sonàgia prus pitica chi si ponet a su bestiàmene (prus che àteru a is angiones), una genia de picarola pitichedhedha Sinònimos e contràrios chícula, trinnedhu, trinnitu Terminologia iscientìfica snl.

trinicàre , vrb: trinigare, trinnigare Definitzione trèmere, su si trèmere totu, mòvere, su si mòvere a iscutuladura, a tremidura Sinònimos e contràrios busigare, sachedhare, saidare, tidhiricare, trèmere, tremuai Frases mi trinnigaia che foza, de su fritu ◊ mi paret chi mi pungant a puntorzu e mi ndhe trínnigo in totu sa carena ◊ ti trínnigas in s'íntimu ammentendhe sos basos, sas promissas ◊ s'ischideit atriciatrícia de suore, trinnighèndhesi che canna pro unu sónniu feu 2. sos furfurajos afainaos, trinicandhe sas alas, pariant chene pache ◊ no mi trínnighes! ◊ susuja, rocu e loros asseguras, a unu a unu dogni arminzu aparas e trínnigas s'aradu e totu esploras (P.Casu)◊ su bentu no trínnigat mancu sas fozas 3. si est trinnighendhe, s'aera est minetendhe tempesta 4. acumpanzat sos movimentos de sas pedaladas trinnighendhe pagu pagu sa conca a manca e a dresta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trembler, frissonner, secouer Ingresu to tremble, to shiver, to shake Ispagnolu temblar, estremecerse, sacudir Italianu tremare, rabbrividire, scrollare Tedescu zittern, schaudern, schütteln.