teologàle, teologàli , agt Definitzione nau de unas cantu virtudes, chi portant a Deus in cantu isperaus e cunfidaus in Issu, dh'amaus e in Issu e po Issu amaus a totus Frases sas virtudes teologales sunt fide, ispera e caridade.
teología , nf Definitzione s'istúdiu de totugantu su chi pertocat a Deus, de su chi foedhat de sa divinidade.
teológicu , agt Definitzione de sa teologia, chi pertocat sa teologia.
teòlogu , agt Definitzione istudiosu o professore de teologia Frases su pecatu de Adamu, comente l’ant cumproatu sos teòlogos nostros? ◊ sa cuncetzioni immaculada de Maria is teòlogus dh'ant ispiegada coment'e predestinatzioni ispeciali.
teorèma , nf Definitzione veridade chi si narat e genia de arrexonamentu chi dh'avérguat o iscumbatat Frases su teorema de Pitàgora narat chi su cuadratu fatu in s'ipotenusa de unu triàngulu retàngulu faghet de istérrida su matessi tantu de sa suma de sos duos cuadratos de sos àteros latos.
teoría , nf Definitzione su ischire e s'istúdiu de un'isciéntzia espressau in sa forma prus generale.
teóricu , agt Definitzione chi est cunforma a sa teoria, chi est solu teoria.
teorizàre , vrb Definitzione de su ischire, de totu su chi s'ischit, fàere una teoria.
tepenàre , vrb Definitzione passare su pètene in pilos po dhos aderetzare, po ndhe bogare si dhue at malesa e pilu chi s'istacat; giare it'e fàere e múngia, trebballare, peleare / t. lana (in cobertantza) = chircare fémina Sinònimos e contràrios ispertare 1, ispizare, pantonai*, scabitai Frases a chie fut tepenandhe lana o pipidedhu, calicuna allatandhe, candho no fut isciapunandhe (A.Marceddu) 2. disizavas unu zòvanu a ti tepenare sa lana! ◊ sa batorina volet tepenada!
tèpene , nm Definitzione genia de aina fata a un'ala totu a dentes paríviles de grussària e de longària, piticas e cracas o/e matucas e prus largas, e a s'àtera de dhu pòdere pigare a una manu po dhu passare in is pilos Sinònimos e contràrios ipiglioni, ispítziga, pètene* Frases as colau sa vida graminandhe lana chin tèpenes e tepenedhos.
tepenónzu , nm Sinònimos e contràrios petenóngiu*, petonadura.
teperàrgiu , nm Definitzione logu tibbiu de malesa, prenu de tupas e linnas a cracu Sinònimos e contràrios crachi, frascarzu, lita, stovina, tèpere 1, tupedu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.
tèpere , vrb: dèpere*, tèpiri, tèvere Definitzione tènnere o àere s'óbbrigu, o su bisóngiu, sa presse de calecuna cosa: s'impreat meda po cambiare unu pagu su significau de is àteros verbos; èssere in dépidu Frases no bastat chi mi tríbbulant sos mios tepo iscurtare puru sos anzenos (G.Ruju)◊ cras mi tepis portai su frutu de custus sèminis ◊ ti dhu nau dèu su chi tepis fai!
tèpere 1 , nm Definitzione logu tupau de matedu tibbu, cracu Sinònimos e contràrios crachi, frascarzu, lita, stovina, teperàrgiu 1, tupedu Terminologia iscientìfica slg.
tepiàre tebiài
tepídu , agt: tepiu Definitzione chi est cracu meda, tibbu Sinònimos e contràrios incalchidu, intipidu, tipiu Frases su ventu che vatit abbentadas de fumu tepiu tepiu chi si podet secare a fitas (N.Rubanu) Ètimu srd.
tepièsa tebidèsa
tepiòre tebidòri
tèpiri tèpere