A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

teríe tería

terighínu , nm: tirighinu, utirighinu Definitzione genia de camminedhu istrintu Sinònimos e contràrios aterighinu*, botorinu, izola, strintu Frases nos la lemis fatu sos terighinos coment'e andhendhe a pirastrare ◊ peri su tirighinu iscarenidu tra pedra e lazu, fossu e cresura, tra multas altas e rú imbuschidu cantat cantones de sa gioventura (S.Casu)◊ sas rodas de sa moto tichirriaiant che lamentu in sa pedrighina de sos tirighinos Tradutziones Frantzesu sentier Ingresu path Ispagnolu callejuela, vereda Italianu vïòttolo Tedescu Feldweg.

teríma, térima , nf Definitzione genia de retàulu bàsciu a pònnere calecuna cosa pagu prus in artu de terra (es. sa càtedra de iscola) Frases su mastru istat semper a s'artiefala dae sa térima Ètimu spn. tarima Tradutziones Frantzesu estrade Ingresu platform Ispagnolu estrado Italianu predèlla Tedescu Podest.

terinàgos , nm pl: tirinagos Definitzione is funes betadas a corros e a s'origa de is boes po dhos guvernare candho funt giuntos Sinònimos e contràrios odriangus, redinàgios* Frases dhi dant unu cropighedhu, comente a sos tirinagos a boes de carru ◊ su boinarzu, terinagos a dresta e puntorzu a manca, fit truvendhe sos boitos.

termàle, termàli , agt Definitzione nau de abbas chi essint budhias de asuta de terra (che a Fordongianus, Benetuti, Sàrdara e àteros logos) e de is bagnos chi si dhue faent po cura.

terminàxi , nm: tremenarzu, treminaxu, triminaxu Definitzione sa pedra de sa genna, s'intrada, s'oru de una genna / sartai su treminaxu = no istare a sa régula, no pònnere mente (ma fintzes solu essire de domo) Sinònimos e contràrios briminaxu, cumenarzu, gennile, lemenalzu, nemenaxu / cdh. triminili Frases no ti ses prus iscotzara de su treminaxu de sa porta! ◊ comenti sa mama sartat su treminaxu de s'enna, custus piciochedhus ndi cumbinant calicuna! Tradutziones Frantzesu seuil Ingresu threshold Ispagnolu umbral Italianu sòglia, limitare Tedescu Schwelle.

términe, términu , nm Definitzione acabbu, puntu, tretu o línia a inue si lompet o si depet arribbare (e chi no si depet propassare); fintzes foedhu impreau cun significau bene distintu / batire una cosa a t. = fàgherendhe fine, atuliare Sinònimos e contràrios acabbada, fine, finitia / làcana, trèmena / paràgula 2. sighit a cúrrere suta de su sole términu finas a domo sua.

termòmetro, termòmetru , nm Definitzione genia de aparíciu chi marcat sa temperadura (est de duas genias: analógicu o digitale) Frases po regulai is gradus de calori su mellus contzillu est a tenni unu termòmetru 2. su matedu est un'ispétzia de termòmetru po is àcuas Tradutziones Frantzesu thermomètre Ingresu thermometer Ispagnolu termómetro Italianu termòmetro Tedescu Thermometer.

termosifòne , nm Definitzione in is impiantos po caentare aintru de domo cun abba budhindho, genia de illargamentu, mescamente a illadiadura, de is tubbos a manera de lassare andhare budhidore cantu prus podet po caentare su logu.

termòstatu , nm Definitzione aparíciu chi singialat e régulat sa temperadura.

tèrna , nf Definitzione trebide de númenes chi si proponent po calecunu impreu o incàrrigu / fai sa t., pònniri in t. = ternare Sinònimos e contràrios ternàriu.

ternài, ternàre , vrb Definitzione pònnere in terna, nàrrere o propònnere tres númenes Ètimu itl. ternare.

ternàriu , nm, agt Definitzione arregorta de tres cosas impare (es. tres numenes); chi dhi pertocat su númeru tres Sinònimos e contràrios terna.

térnu , nm Definitzione bestimentu de gala chi su preide ponet po nàrrere sa missa Frases fatu dh'emu su funerali cun su ternu e cun tantis cunfrarias Terminologia iscientìfica prdc Ètimu spn. terno.

ternúra, ternúria , nf Definitzione genia de sentidu carosu chi si sentit po s'àteru, candho paret chi a unu dhi tocat o ammódhigat su coro Sinònimos e contràrios amoréntzia Frases li aiant arrestadu duos fizos, ma est resissidu a bínchere sa ternura de babbu e a ndhe los fàghere bogare ◊ su nòmene de sa Vírgine est ternura in su coro ◊ luxi bella, m'ingèneras sentimentus de ternura po su creau ◊ si movant totu unidos cun ternura a sas chènscias de custa mama! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu tendresse Ingresu tenderness Ispagnolu ternura Italianu tenerézza, amorevolézza Tedescu Zärtlichkeit.

ternurósu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet o faet a bíere ternura Sinònimos e contràrios amistantziosu, carosu, fatitarzu, tiernu Tradutziones Frantzesu tendre Ingresu tender Ispagnolu tierno Italianu tènero, amoróso Tedescu zärtlich.

terocàre tarocài

teróju , nm: tológiu, tolozu, torógiu, torógliu, toroju, torou, torozu Definitzione boghes a meda, a s'istremada, coment'e de lamentu, de dolore, de dannu mannu, de prantu, ma fintzes de murrúngiu sighiu; dolore, dispraxere mannu Sinònimos e contràrios coroju, murrunzu, órulu, tórulu, túnchiu / addorojamentu, addoroju, piantu, tormentu Frases bi est su teroju in domo issoro, no bi at manera de los assussegare ca a su fizu li ghetant sa morte de unu ◊ ohi cun ite tológiu mi che andho!…◊ si pesant a toroju corrighinendhe che boes feridos ◊ ti ant piantu a toroju ◊ si est isfatu in torojos de prantu ◊ at comintzadu a torojos, ohi sa bentre! ohi sa bentre! ◊ a torozu aviant prantu 2. betàdeli a manigare a su porcu, ca est a toroju! ◊ frade tou est a toroju ca a domo sua no bi semus torrados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déluge de larmes, pleurnicherie Ingresu desperate crying Ispagnolu llanto incontenible Italianu pianto dirótto, piagnistèo Tedescu heftiges Weinen.

tèrpe tèlpe

terpènte , nm, nf: cerpenti, tzerpente Sinònimos e contràrios telpe Frases sas raighinas faghet cunvertire in terpentes de dente velenosa (F.Dore)◊ ant aprodadu in d-un'ísola piena de terpentes velenosos ◊ terpentes armadas Terminologia iscientìfica anar Ètimu itl. serpente.