terpentínu , agt Definitzione de terpente Frases cussa fémina giuchet limba longa terpentina.
terpía, terpíu telpía
terpódhi , nm Definitzione pigighedhu coment'e de pedhe chi sa prupa de una carena animale portat coment'e a imbodhigare su músculu Sinònimos e contràrios pedhutu Frases custa peta chi as comporadu est totu terpodhi!◊ su terpodhi, menzus, bogadechelu de sa sartitza, ca est tostu.
terpúgiu, terpúsu , nm: (su t. = suterpúsu) tirpiuzu, tripusu, tzerpusu Definitzione dónnia genia de bobboi, de animaledhu; si narat fintzes de piciochedhu, unu pagu a brulla Sinònimos e contràrios arresia, babballoti, babbaúciu, babbaudhu, babboi, cerpiu, pespereghe / mauchedhu, serpellucu, trampusu, tzirpiliu Frases no bi at piús ne tana e ne tuvedhu, ne lèperes, perdighes o cunillos, no bi at tripusos ne una colora 2. custu piciochedhu fut unu terpúgiu, ma sèmpere in pes de sa maistra Ètimu srd.
tèrra , nf Definitzione
su pianeta chi sustenet s'umanidade, logu de s'istória de s'umanidade, atesu de su Sole unos 150 milliones de chilòmetros, de forma tundha a bisura de bòcia; parte de su pianeta chi essit fora de is abbas distinta in paris, costeras, montes, ispartzia in continentes e ísulas, inue creschent matedu e animales, nau mescamente in su sensu de istérria, logu de pòdere medire de longària e largària, mannu e chentza làcanas o fintzes (oe mescamente) ispartziu in istados segundhu sa gente chi dhue faet abbitu, dhue bivet o ndh'est mere, e a orrugos piticos po su prus de propiedade privada, possessos; materiale, orroca isfata, fata a farinos, a pruine, ammesturada in pitzu, su pígiu de fora, cun materiale orgànicu a tales de dha pòdere trebballare e prantare, semenare, distinta in calidades segundhu comente e de ite fut s'orroca isfata / is movimentos de sa Terra pianeta: movimentu de rodiamentu (in sensu antioràriu), de rivolutzione (a inghíriu de su Sole), de traslatzione (totu impare cun su Sole e is àteros pianetas de su sistema, in sa galàssia)
Sinònimos e contràrios
mundhu
/
locu 1,
terrenu
/
terraminzu
| ctr.
aera,
celu,
mare
Maneras de nàrrere
csn:
t. manna, terravrimma = continente; Terrasanta = sos logos ue est nàschidu e at preigadu Cristos; arrogu o bículu de t. = terrinu, istérrida de pagu tretu marcada cun làcanas; t. crua = annigrinu, terrenu chentza trebballau; t. búida = terrinu líchidu, chentza semenadu; terras manixadas = triballadas, ammanitzadas pro sa laorera de s'annu benidore; t. prena a trigu, a órgiu, a fà, o àteru = chi bi ant semenadu trigu, orzu, fae, o àteru; unu moi de t. = terrinu ue bi cabet unu tantu de sèmene (unos 45 litros); t. abbenada = benatzu, logu bassu, paris, ue bi sumit abba; t. de pauli = logu a fossu ue bi abbarrat s'abba apojada; t. imbriaga = balla balla de abba de su pròere a tropu; lassai istirai sa t. = candho at própiu, lassare asciutare, chi sa terra suspat bene s'abba; t. matzosa = tropu gàrriga pro andhare bene a l'arare; andai terra terra = a paris a terra, chentza si ndhe supesare de t. (es. comente andhat sa colora), bassu, chentza si ndhe pesare meda in artu, ma fintzas solu caminendhe in t., chentza colare in mare e ne in sas aeras; èssere terra terra = a paris a terra, a su matessi paris de sa carrela; ghetai o betare a t. = batire a malu tretu, a puntu malu de debbilesa, de poberesa (nadu de s'ànimu: isarcare e dispiàghere meda, de no àere gana de nudha), arruinare; t. grussa, russa = chi est totu t. fintzas a fundhu meda chentza agatare roca; t. betada = terra móida, carrada de aterue (pro cussu no solu diferente ma fintzas prus pagu frimma); t. de istrexu = bona pro fàghere terralla; t. tuva = isorta, lébia, fatia, frúscia; t. túvula = creze de terraminzu biancu; t. de bonu manizu = bona a triballare; t. de bonu farigu = a matza de castàngia, isorta che farina, fatia, muntonili; t. tosta, mala a triballare = caldaja, crodina; t. màini = terra forti, grassa, niedha e apicigosa; t. luzana = terrasanta, maremundhu, terra muza, t. màini etotu, ma fintzas prus crara, unu pagu rujonza; t. istasia, làngia = terra romasa, totu renatzu, cun zara meda, de colore rujonzu; t. carcinaxa = bianca, carcària; t. luatza = chi paret bona, ma est metzana; t. matroxina = terra isorta, che farina fintzas si est sassiada de abba; t. braxa = a tretos bianca e a tretos niedha, bona a triballare; t. de coru = terra bona pro fàghere isterzu, sa de mesu de sa cava; t. serbéstia (srebéstia) = terra prus rassa, sa chi in sa cava si agatat subra sa t. de coru, de meschiare paris pro fàghere terralla; torrai t. a una mata = assacarrare, ammuntonàreli terra acurtzu a su truncu; t. de… (+ nm. de cosa chi bi creschet)= terra ue bi faghet meda su…, totu leada de…; pumu de t. = patata; èssiri ghetau, ghetaisí a sa terra mala = (nadu de ccn.) èssere mandronatzu, fàghere su mandrone, ammandronàresi; comente falat t. falat coro = su dispiaghere puru s'irméntigat; torrai a pei in t. = bènnere in bisonzu, torrare de ricu a póveru, cumandhare prus nudha; èssiri cun is ogus in t. = a chiza bassa mescamente pro birgonza, duritu; no apodhat mancu a t. (nadu de idea, cosa chi si cheret, chi si narat) = no andhat bene in nudha, no tenit sétiu; póveru in t., apodhau, pitzicau a t.= póveru meda, chentza interessu nudha, de peruna zenia, tènniri sa terra a isterri e su celu a coberri; leàresi sas terras de su Paba = istèrreresi meda, leàresi o chèrrere tropu logu; tocai t. = lòmpere a carchi portu, falare a terra (nadu de chie andhat in mare, in sas aeras); tocare a t. = lòmpere a terra, èssere tochendhe in terra (nadu de cosa apicada); èssere in t. = pesadu dae letu
Frases
sa Terra est tundha e si moet a inghíriu de su Sole in tempus de un'annu ◊ su santu chi ti at fatu in su mundhu e in sa Terra! ◊ in sa Terra bi at locu pro totus
2.
candu Gesugristu fut in terra giràt cun is apóstulus ◊ su sardu est sa língua prus fuedhada in terra de Sardigna ◊ is disterraus funt fuius de sa terra insoru ◊ tocat a seberai capitanus bonus e vascellus lépidus po fai passai mari a is Sardus e tocai terra in portus segurus ◊ sa Sardínnia tenit terras bonas po lori, ortalítzias, binzas, ortus e pasturas ◊ at fatu a càmbiu una terra de campu pro una pranta de domos in bidha ◊ totus cussas terras funt andadas a acabbai me in manus de una pariga de proprietàrius (A.Garau)◊ at furriau su sacu a buca a terra ◊ sos fogos in Sardinna parent postos che in terra de neune
3.
pro aparisare unu fossu bi ant betadu palas de terra ◊ fiat terra de istruvina, sicorrada ◊ in sos tretos ue est totu terra betada, s'istrada at afalladu ◊ sa terra est falada, cun totu s'abba chi at fatu ◊ est terra de sassu rujonza ◊ si proet meda sàssiat sa terra ◊ is terras grussas tenint abbisóngiu de èssi cotas de sa cilixia ◊ de terra semus fatos e a terra torramus
4.
candho bido a babbu imbreagu ndhe apo sa cara in terra ◊ sunt dommedhas terra terra ◊ dhus as sempri portaus in pranta de manus, a fillus tuus: chi fut in cosa no dhus iast lassai tocai a terra! (A.Melas)◊ calincunu fiat cun is ogus in terra, bregungiosu ◊ a Sant'Antiogu si andhat terra terra mancari ísula siat, ca bi est su ponte ◊ a mengianedhu ses in terra apenas faet nea
Sambenados e Provèrbios
prb:
terra de prunitza, terra de terditza ◊ chini no iscít papai in pratu papat in terra
Ètimu
ltn.
terra
Tradutziones
Frantzesu
terre
Ingresu
earth,
land,
soil,
ground,
world,
country
Ispagnolu
tierra
Italianu
tèrra,
campo
Tedescu
Erde,
Boden.
tèrra 1 , nf: asserra, cerra, tzerra Definitzione genia de maladia de sa pedhe Sinònimos e contràrios inserra.
tèrra 2 , nm Definitzione s'acoiladórgiu de sa perdighe.
terrabítziga , nf Definitzione
genia de terra: ammesturu de mineralis diferentes (es. ferru, allumíniu)
Terminologia iscientìfica
mnr
Tradutziones
Frantzesu
minium
Ingresu
minium
Ispagnolu
minio
Italianu
mìnio
Tedescu
Minium.
terràciu , nm, nf: terrassu,
terratza,
terratzu Definitzione
in is domos, logu in artu, apertu e iscarragiau, a pomentu, de dhue pòdere passare e istare a cicire, castiare e àteru
Frases
si aia tentu richesas mi aia fatu una domo cun passizos e terratzas ◊ éssi a terrassu po ti ammostrai cussu tretu culassoli chi teneus in monti, ciai si bit!
Terminologia iscientìfica
dmo
Tradutziones
Frantzesu
terrasse
Ingresu
terrace
Ispagnolu
terraza
Italianu
terrazza
Tedescu
Terrasse.
terracúza , nf Definitzione genia de terramíngiu orrúbiu (sa fine e apicigosa dha ponent a is innestos) Frases su fundhu de su furru est fatu cun terracuza ◊ colandhe si est illudriadu de terracuza ◊ at imparadu a fàghere brochiolos e àteros trastes de terracuza.
terracuzadòre , nm Definitzione chie terracuzat, bandhit iscàndhalos.
terracuzàre , vrb Definitzione betare una genia de bandhu abboghinandho, addenote (chie no s'ischit, ma acanta a bidha chi s'intendhat) po iscoviare a totus cosas chi is interessaos bolent cuare Frases est remuidu a domo dispiàghidu ca cussos duos terracuzandhe aiant chircadu sa famíllia sua.
terràdigu tarràdigu
terradúra , nf Definitzione su forrogu chi faent is porcos cun su murru in terra comente cricant cosa de papare Sinònimos e contràrios aterru, corrovu, farrogu, forrogóngiu, forroxamentu, isforrogu, terru Ètimu srd.
terrafinàre , vrb Definitzione mandhare o bogare a unu fora de sa terra de nadia, mandhare e portare gente a logu angenu Sinònimos e contràrios disterrai Frases abbaidade a ue che ant fatu fuire sas fadas, a ue che las ant terrafinadas! Ètimu itl.
terràglia , nf: terralla, terràllia Definitzione totu s'istrégiu fatu de terra Sinònimos e contràrios lajou.
terraguzàre , vrb Sinònimos e contràrios aferritai, afolfigare, afortigare 1 Ètimu srd.
terràinu , agt Definitzione
de terra, chi est, faet o istat in terra
Sinònimos e contràrios
ferràinu 1,
terràntulu,
terràngiu*
Frases
tronu malu, parit ca portu unu pani de espas terràinas in conca!
Tradutziones
Frantzesu
terricole
Ingresu
terricolous
Ispagnolu
terreno
Italianu
terrìcolo
Tedescu
Land…
terràja , nf Sinònimos e contràrios atacaterra, terrajola Terminologia iscientìfica pzn.
terràja 1 , nf Sinònimos e contràrios partoxu, ponidórgiu Frases sa fava la lassant a sicare in sa terraja aspetandhe a che la leare a s'arjola.