A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

terrichèdha , nf Definitzione min. de terra: terrenu piticu, pagu pagu de terra Tradutziones Frantzesu peu de terre Ingresu mould Ispagnolu terreno pequeño Italianu terrìccio Tedescu Bodenkrume.

terrighinàtza , nf Sinònimos e contràrios acucadita, atacaterra, atapadita, camparitza, piatarita, sterrighinatzu Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

terrimínzu terramínzu

térrina , nf Sinònimos e contràrios acucadita, apataderra, arenarza, atacaterra, atapadita, piatarita, terrighinatza Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

terrínu terrénu

térrinu , agt Definitzione chi est in colore de terra; nau de pane grussu, chi est pintuledhu, male pesau e tostau malu a matzigare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terreux Ingresu wan Ispagnolu térreo Italianu tèrreo Tedescu erdfarbig.

terriò! , iscl Definitzione boghe, tzérriu chi si betat a su cane po dh'asseliare Sinònimos e contràrios prestu!

terriólu , nm: (su t. = suterriólu) tirriolu tzirriolu Definitzione babboi de soli, genia de bobboi niedhu a corros longos totu nodighedhos: ponet sa cria e creschet in sa linna sicada, mescamente de crecu, essit in su beranu, bolat, est longu unos chimbe centímetros; a logos dhu narant a su tzuntzurredhu / trugu de tirriolu = tzugu niedhu, regotu, brutu Sinònimos e contràrios broca 1, carrintolu, cincicorru, cincimurru, corriluna, corrimpala, pesabesa, tintirriolu, tzintzurriolu / cdh. tzilimbrinu / alaepedhe, arratapignata, cincidedhu Frases tirriolu, fala! fala! ◊ bido s'umbra de unu terriolu bolendhe de milli modos e maneras Terminologia iscientìfica crp, anar, cerambyx cerdo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cérambyx Ingresu cerambyx Ispagnolu escarabajo longicornio, capricornio de la encina Italianu ceràmbice Tedescu Bockkäfer.

terriolubèdhe , nm: tirriolubedhe, tirriolupedhe Definitzione tirriolu mala pedhe, pilloni annapau, de noti, de su tiàulu o sóriche càmpinu o pinnàdigu, tzuntzurredhu, genia de animaledhu múrinu chi essit solu a denote (no biet in sa lughe) e assimbígiat unu pagu a is pigiones ca portat coment'e alas e andhat a bolu, ma est unu mammíferu e faet su fedu coment'e custos Sinònimos e contràrios alaepedhe, arratapignata, cíncidu, cixinedhu, impedhone, murredhu, napone, napurredha, pibiristedhu, pinnedhu, pistedhu, ragabedhe, rundedhu, satzamurredhu, titirriola, tuturedhu, tutureri, tzintzuredhu Frases in cuss'aera iscurigada mi aciapat e mi sutzat sa corada unu puzone tirriolupedhe Terminologia iscientìfica anar, pipistrellus pipistrellus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chauve-souris Ingresu bat Ispagnolu murciélago Italianu pipistrèllo Tedescu Fledermaus.

terriósu , agt: tirriosu Definitzione nau de ccn., chi portat o sentit tírria; nau de cane, chi apedhat cun arrennegu, chi no faet a si fidare ca fintzes si paret apaghiau cricat de mossigare etotu (poderat sa tírria) Sinònimos e contràrios crepuru, cumprobosu, odianu, odiosu, prummonosu, sangedhu, unconosu Frases fit un'ainedhu gai terriosu chi su mere dhi aiat postu "Riotu" a lúmene ◊ alvudu, pili longu e tirriosu, ancora faedhat forte e minetosu che unu betzu àbbile in su nidu (A.Casula)◊ su bentu tirriosu at ispollau sa mata Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bilieux, taquin, perfide Ingresu peevish, spiteful, wicked Ispagnolu enconoso Italianu bilióso, dispettóso, pèrfido Tedescu reizbar, boshaft.

territoriàle, territoriàli , agt Definitzione chi pertocat su territóriu, su logu / mare t. = tretu de mare largu unos 25 chilòmetros totu ororu de sa terra, ue un’istadu essit a mare, cunsiderau territóriu suo etotu.

territóriu , nm Definitzione su logu coment'e terrenu, terras cun totu su chi dhu'est e su mare puru, fintzes a una distàntzia istabbilia, benit cunsiderau parte de su territóriu, mare territoriale.

terrorósu , agt Definitzione chi faet a tímere meda Sinònimos e contràrios orrorosu, iscaramentosu, istreorosu, treméntili Frases sa pitzinna si ndh'est ischidada pranghendhe abrinada ca fit fachendhe unu sonnu terrorosu ◊ sa zente de sa Terra cheret paghe e amore, no bombas terrorosas! Tradutziones Frantzesu terrifiant Ingresu terrifying Ispagnolu terrible, horroroso Italianu terrìbile Tedescu schrecklich.

terrósu , agt Definitzione chi portat terra, chi dhue at terra in mesu, chi est brutu de terra Sinònimos e contràrios cdh. tarrosu.

terrósu 1 , agt: tzarrosu Definitzione de sa tzerra; chi portat tzerra, maladia in sa pedhe Frases est una berbeche terrosa Sambenados e Provèrbios smb: Terrosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu herpétique, eczémateux Ingresu herpetic, eczematous Ispagnolu herpético Italianu erpètico, eczematóso Tedescu ekzematös.

térru , nm: aterru Definitzione su forrogu chi faent is porcos in terra cun su murru, cricandho tziringones o àteru papare; su papare chi buscant is porcos forrogandho (es. castanzola) Sinònimos e contràrios corrovu, farrogu, isforrogu, terradura Frases sos pastores nant chi ant bistu terru meta, in montes: bi at sirvones meta Ètimu srd.

tertevíllu , nm: testevígliu, testevixu, tistivillu, titivílgiu, titivillu Definitzione orrughedhu de istrégiu de terra segau (pratu, cícara o àteru), de imbidru o àteru, fintzes de is tempos antigos: a logos fintzes istrégiu bonu, intreu, mescamente su lacu chi si ponet po animales, testu po frores Sinònimos e contràrios cicílliu, ciciu, cínciaru, testile 1, tzíntziri, tzitzília, zínzaru 1, zínzili Maneras de nàrrere csn: fai a t. a unu = bínchere cun fatzilidade a ccn.; pràngiri is t. = èssiri a surrúngiu, sighire a si dispiàghere in debbadas candho su dannu est fatu Frases segu marighedha e màriga manna e nc'iscavu is tistivillus ◊ in Su Carropu ant agatau ainas de ossidiana, puntas, tistivillus decoraus 2. in coxina dhoi at unu parastàgiu cun cancu tistivillu apicau 3. sorrixedha mia a tui ti fait a titivillu! Terminologia iscientìfica opan Ètimu itl. stivilli Tradutziones Frantzesu débris, tesson Ingresu pottery Ispagnolu trozos de barro, barro, loza Italianu còccio Tedescu Scherbe.

tèrtza , nf Definitzione mesura de tres litros Frases fit unu mucaloru mannu chi mantenzèndhelu a totos bàtoro sos bicos b'istaiat una tertza de cocoi Terminologia iscientìfica mds Ètimu srd.

tertzàna terciàna

tertzarólu , nm Definitzione vela pitica de unu naviu; genia de iscupeta curtza Sinònimos e contràrios cdh. tiltzeta.