A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tessiméntu , nm Definitzione su tèssere Sinònimos e contràrios tessidura, tessíngiu, tessonzu Ètimu srd.

tessingiàja , nf Definitzione fémina chi tesset, chi faet tessíngiu Sinònimos e contràrios tessidora, tessignana Frases che intrat in su telàrgiu po tèssere sa tessingiaja Ètimu srd.

tessingiàna tessignàna

tessíngiu, tessínzu , nm Definitzione su tèssere; s'orrobba téssia Sinònimos e contràrios intessidura, tesseu, tessimentu, tessonzu Frases bècias e piciocas cricant legas de tessíngiu, de filóngiu, de cogiuóngiu ◊ si narat chi s'arti insoru fiat su tessíngiu 2. custas feminedhas tessiant in tralàrgius de òru e de òru fiat puru su tessíngiu…◊ su tessinzu creschet e tocat a dh'imboligare in s'issulu ◊ cracàst a forti fendi s'orbaci po fai bèni su tessíngiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tissage, tissure Ingresu weaving Ispagnolu tejedura, tejido Italianu tessitura Tedescu Weberei.

tessíre , vrb Sinònimos e contràrios tèssere* Frases sas tramas mutzas o truncadas de su linu s'impreaiant pro tessire telas córrias o isfrigàtzulos (G.Addis).

tèssiri tèssere

téssiu téssidu

tessóngiu, tessónzu , nm Definitzione su tèssere; orrobba téssia Sinònimos e contràrios tessimentu, tessíngiu Ètimu srd.

testài tastài

testài 1 , vrb Definitzione fàere su paperi de s'interessu a ccn., fàere testamentu Sinònimos e contràrios testamentare.

testaínu , nm, nf: testuine, toltóine, toltoinu, tortuine, tostoina, tostoine 1, tostóine, tostoini, tostóinu, tostoinu, tostonu, tostuini Definitzione genia de animale areste a corgiolu grussu e tostau (stúgiu, scuda), ladu asuta (sa palanga), cucurudu a parte de pitzu e totu a magas de diferente colore e a síngias; de su stúgiu bogat sa conca, is peis (bàtoro) e sa coa chi che torrat aintru candho si sapit in perígulu, faet is oos chi ponet a frochire in d-unu fossu in terra, camminat abbellu meda e si ndhe agatat de diferentes calidades e mannàrias, de terra e de abba (erriu, istagnu, mare): in Sardigna si agatat mescamente s'arratza testudo hermanni Sinònimos e contràrios tastóniu, testúghine*, tistíghine, turtóinu / cdh. cupulata Frases m'istàinti preparendi in Trieste su barrachinu… po unu tzugu de tostoinu: po cosa partu prangendi! ◊ in sos mezoros, sa Sardigna mia andhat, però a passu de tostoine! ◊ betze pintzigrogu…, tostóinos pariant! Terminologia iscientìfica anra, testudo hermanni, t. graeca, t. marginata Tradutziones Frantzesu tortue Ingresu tortoise, testudo Ispagnolu tortuga Italianu tartaruga, testúggine Tedescu Schildkröte.

testàju , nm Definitzione maistu chi faet testos, istrègios de terra Sinònimos e contràrios brochinarzu, congiobraxu, pingiadaju, strexaju Frases fit poeta, no fit istudiadu e faghiat su testaju Ètimu srd.

testàli , nm Definitzione parte de pitzu, punta de calecuna cosa coment'e chi siat sa parte de sa conca Tradutziones Frantzesu chevet, tête Ingresu head Ispagnolu cabeza, cabecera Italianu testata Tedescu Kopfteil.

testamentàre , vrb Definitzione fàere testamentu, lassare unu bene in aréntzia a ccn. Sinònimos e contràrios testai 1 Frases custos benes bi los ant testamentados a boghe.

testamentàriu , agt Definitzione de su testamentu, chi pertocat is testamentos.

testaméntu , nm Definitzione paperi chi s'iscriet po testai, po lassare a ccn. s'interessu chi si tenet; est fintzes s'iscritura, mescamente sacra, sa Bíbbia, ispartzia in Antigu e Nou Testamentu (o Evangéliu) Sinònimos e contràrios cdh., ttrs. tistamentu Tradutziones Frantzesu testament Ingresu will Ispagnolu testamento Italianu testaménto Tedescu Testament.

testàna , nf Definitzione su tretu prus in bàsciu de una terra arada ue si arregollet s'abba próina e si faent surcos po chi ndh'essat.

testàre tastài

testarrúdu , agt, nm: testorrudu, tostorrudu, tosturrudu, tusturrudu Definitzione nau de ccn., chi o chie est tostau, de malintesa, chi faet sèmpere de conca sua chentza bòllere intèndhere o fàere su chi dhi narant is àteros fintzes candho podent tènnere arrexone, chi est malu a si currègere Sinònimos e contràrios abbetiosu, acucosu, apedhigotau, aperradu, aputajolu, becorinu, conchedhosu, córdinu, coteu, perrónchinu, pertiassu, pistilosu, rebbéchinu, redossu, serréntile, tostoine 1, tostorodhu, turrau / ttrs. ridortu | ctr. asservidu, pensaditu Frases dhue aiat de ite arresonare, e aiant arresonadu po tempos, e faedhadu, e discútidu, e bogadu prighizones, e tirriadu, e ispiegadu sas cosas a cudhos tostorrudos (A.Cossu)◊ tostorrudu est chie pretat su dortu pro no la dare in bínchida a s'àteru o ca no at su corazu de sa resone 2. genti tostorruda e foras de Deus in su coru e in is origas, seis sempri contras de s'Ispíritu Santu! (Ev.)◊ ma dhu scit ca fostei est tostorrudu diaderus: possíbbili chi no ascurtit unu paghedhu sa cusciéntzia?!…(A.Garau) Terminologia iscientìfica ntl Ètimu ctl. testarrut, tostorrut Tradutziones Frantzesu têtu Ingresu headstrong Ispagnolu testarudo Italianu testardo, impenitènte Tedescu dickköpfig, Dickköpf.

testèra tastèra