A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tertzéri , nm Definitzione su de tres de is ómines chi ponent is paghes o perítziant dannos o diferéntzias: dhu ponent is àteros duos (chi funt cadunu po una parte) candho no funt arrennéscios a si bènnere apare de acórdiu; cantidade parte de una cosa, su tresunu Sinònimos e contràrios talladore Frases sos ómines, candho no resessiant a segare sa briga, ndhe mutiant unu tertzeri Terminologia iscientìfica sntz Ètimu ctl. tercer.

tertziàriu , agt, nm Definitzione nau de una de is èpocas de sa Terra, sa prus reghente, candho si sunt formaos is mammíferos; si narat de cudhu chi portat àbbidu religiosu chentza professione e bivet in clausura a su servítziu de sa famíglia religiosa; foedhandho de s'economia, totu is trebballos de servítziu chi no produent diretamente unu bene materiale che a s'agricultura o a s'indústria (setore primàriu s'una e segundhàriu s'àtera) Terminologia iscientìfica prdc.

tertzígliu, tertzílliu , nm Definitzione giogu a cartas: su tressete giogau in tres Frases esseus a si fai unu tertzigliedhu ◊ issus giogant su tertzíliu Terminologia iscientìfica ggs.

tertzína , nf Definitzione pesada de tres versos de úndhighi síllabbas, a rima fadhia Sinònimos e contràrios treseta.

tertzínu , nm Definitzione in s'iscuadra, unu de is duos giogadores a bòcia chi impare cun su portieri giogant in sa difesa prus acanta a sa rete.

tertziopélu, tertziopèra , nm: tertziupelu, tertziupilu, tritziupilu, tutziuperu Definitzione genia de orrobba Sinònimos e contràrios belludu Frases tertziopera e seda apo cusidu Terminologia iscientìfica ts Ètimu spn. terciopelo.

tertzioràre , vrb Definitzione rfl., adatare, su si regulare, cumprèndhere su de fàere segundhu su chi capitat Frases a sa búglia de su giòvanu, Sabinedha si l'abbaideit pro iscumproare a ue cheriat giòmpere, pro cumprèndhere comente si tertziorare (P.Fogarizzu).

tertziupélu, tertziupílu tertziopélu

tértzu , nm: ateltzu* Definitzione genia de misura po pònnere bruvura in is fosiles antigos, coment'e istugighedhu in sa cartutzera o carrighera Sinònimos e contràrios acertu.

tertzúrtimu , agt Definitzione cumenciandho a contare de s'úrtimu, su de tres.

terúdha , nf: tirudha, torudha, trudha, turudha Definitzione genia de aina, a màniga longhita, po morigare papares coendho in s'istrégiu, po umprire e pònnere in is pratos o po piscare cosa de su brodu, de s'abba / genias de terudha: t. pertunta o istampada (lada, po cosa a piscadura), t. tupada, cofuda (cociarone, po cosa de brodu); min. trudhita; tirudhone = turra de linna po pigai farra Sinònimos e contràrios coceroni, tulla 1, turra Maneras de nàrrere csn: delicau che turudha móssia (nadu a befe de unu) = chi no bollit a dhu tocai mancu pagu pagu, delicau a tropu; ammuntare su chelu a trudha = fàghere una cosa chi no si podet; andharesiche o èssere che mazadu a t. = fatu a birgonza (mazare a terudha = cosa chi faint is féminas, bregúngia po un'ómini a si lassai surrai de una fémina!); acabbare is trudhas = mòrrere Frases in domo de trudharzu ne trudha e ne cogarzu ◊ bi teniat su ràmene apicau: turudhas, sartàghinas, copertores e lapioledhos 2. mabagràbiu, dibicau che turudha ses! ◊ tiu Èfese no iat acabbau is trudhas, ca antzis si fiat sanau Sambenados e Provèrbios smb: Trudda, Turudda / prb: su male de sas padedhas chie l'ischit est sa trudha!◊ chie portat sa trudha si dha linghet! Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. trulla Tradutziones Frantzesu louche, écumoire Ingresu ladle, skimmer Ispagnolu cucharón, cazo, espumadera Italianu méstolo, schiumaróla Tedescu Schaumlöffel.

terudhàda , nf Definitzione su tanti de una terudha Sinònimos e contràrios istrudhada, turredhada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu louche (pleine) Ingresu ladleful Ispagnolu un cazo Italianu mestolata Tedescu Schöpfkellevoll.

terudhòne , nm: trudhone, trudhoni Definitzione terudha manna; genia de terudha manna po ndhe umprire sa farra, o àteru, de un'istrégiu Sinònimos e contràrios coceroni, truzone, turroni 1, tzicadorza Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu louche Ingresu ladle Ispagnolu cucharón, cazo Italianu ramaiòlo Tedescu Schöpflöffel.

terulàre , vrb Definitzione its, torrulare?, orulare, pesàresi a boghes? Frases unu corfu de fuste nche l'at fatu brincare sas dentes e rutu est a terra terulendhe.

terzebbúcu telzibbúcu

tes , bvrb: des Definitzione as a…, as a dèpere… + vrb.: bvrb. de 2ˆ pers. sing. chi s'impreat sèmpere po giare s'idea de unu tempus benidore o de una possibbilidade, cosa chi est dàbbile (che a su benidore etotu) Frases tes pagare su dannu chi as cumbinadu ◊ tes èssere tue s'únicu sarau de su vívere meu ◊ so sempre apitu, fizu, chi torrare tes! ◊ su chi bufas candho andhas a pagare mi tes nàrrere "No t'essit dae costas!"◊ non tes àere fastizos e istrobbos (G.Ruju)◊ cara columba mia, tes èssere iltimada! 2. mih chi ti ndhe tes àere bufadu duas, de tatzas de vinu, a èssere imbreacu gosi!…

tèsa , nf Definitzione genia de pane modhe; foedhandho de tessíngiu, sa parte fata, deasi comente essit a manu a manu in su telàrgiu e s'imbodhigat in su súrbiu de ananti (acanta a sa tessidora) Sinònimos e contràrios cogone, ispianada Frases at postu sa tesa in mesu, a manigare Terminologia iscientìfica pne.

tesànu , agt: texanu Definitzione chi est aillargu, de atesu Sinònimos e contràrios atesu Frases su desizu creschiat mannu ispinghendhe in altu cantos de passadu chi pariant chimas de montes texanos (L.Mele)◊ dae unu monte texanu a ponente sa luna si ndh'est rindhe (A.Serra)◊ cheres chi morza o chi dae me su seru andhet texanu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lointain Ingresu far Ispagnolu lejano Italianu lontano, distante Tedescu weit.

tesciàre , vrb Definitzione (o texare? S'Ischíglia 1957, 40: a Pérfugas) Sinònimos e contràrios abbentrare, atatare, mascare.

tési , nf Definitzione idea o arrexone chi si narat o s'iscriet coment'e beridade, cosa giusta o àteru a propósitu de calecuna chistione; fintzes un'istúdiu chi cricat de acrarire o iscumbatare calecuna chistione o argumentu Frases in terra tua ponzo pè pro discútere in versos una tesi (Piras)◊ pro si laureare at fatu una tesi subra de sa limba sarda Tradutziones Frantzesu thèse Ingresu thesis Ispagnolu tesis Italianu tèsi Tedescu These.