A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tepíu tepídu

tépiu tébidu

tepòrra , nf Sinònimos e contràrios petorra*, petus Frases unu dolore a sa teporra mi aviat fatu pinnigare (M.Ladu).

tèpui , nm Sinònimos e contràrios lèpere Frases est cassendi tèpuis, oi ◊ su tèpui cassau at ischiau.

terabútzu tarabúciu

teràca , nf: saraca, teraga, tzaraca (sa t. = sateràca) Definitzione fémina angena pigada a pagamentu po fàere is fainas de domo Sinònimos e contràrios mutza, serbidora | ctr. mere Frases so sempre istada goi, abbisumeu, a terachedha anzena, de pitica carena e de ispannos (B.Mureddu)◊ mi dolet su coro a ti bíere teraca anzena! Tradutziones Frantzesu servante, bonne Ingresu maid Ispagnolu sirvienta, criada Italianu sèrva Tedescu Dienerin.

teracàre , vrb: tzeracare Definitzione fàere su tzeracu, sa tzeraca, trebballare a contu de unu mere Sinònimos e contràrios itzaracai Frases aiat teracadu unu pagu de tempus candho cun s'unu e candho cun s'àteru ◊ Fulanu est andhadu a teracare a bidhas de fora Ètimu srd.

teracàtzu , nm Definitzione tzeracu malu.

terachía , nf, nm: terachiu, tzerachia Definitzione is tzeracos; su fàere su tzeracu, su èssere tzeracos, fintzes coment'e trebballu, faina chentza pagada, chentza connota, a isfrutadura e aprofitamentu Sinònimos e contràrios abbatu 2, acódriu, acómodu, patu Frases in domo sua bi fit totu sa parentella ei su terachiu 2. secuestradu est chie pro cumpensu apustis de un'annu de terachia retzit su tantu de no mòrrere ebbia (I.Porcheddu)◊ a ndhe li at fatu de terachiu, a s'amigu, chentza ndhe àere mancu su tantu de un'ungra! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu domestiques Ingresu servitude Ispagnolu servicio, servidumbre Italianu servitú Tedescu Dienerschaft.

terachína , nf Definitzione is tzeracos Sinònimos e contràrios terachia Ètimu srd.

terachínzu , nm Definitzione manera de annoare unu fundhu de bide lassandhodhi crèschere una pértiga de bide americana (teracu) po dh'innestare Ètimu srd.

terachíu terachía

teràcu , nm: (su t. = suteràcu) ceracu seracu, teragu, tzaracu* Definitzione ómine pagau po serbire a contu de mere angenu, fintzes persona isfrutada, obbrigada a serbire chentza profetu suo / su t. de pè = tzeracu chi a paga pigat annu cun annu su batorunu de totu su chi produet e a is chimbe annos fintzes su batorunu de su bestiàmene; su t. pagadu = tzeracu pagau a dinare Sinònimos e contràrios intzeracu | ctr. mere Frases sos Sardos no sunt nàschidos teracos, ma solu pòveros ◊ fia teracu anzenu ma a sos vinti annos mi ndh'essei e mi ponei abbandha ◊ su teracu est in podere de su mere Tradutziones Frantzesu serviteur Ingresu servant Ispagnolu criado, doméstico Italianu sèrvo Tedescu Diener.

teracúmene, teracúmine , nm: tzeracúmini Definitzione su istare o èssere a tzeracu; is tzeracos, nau a disprétziu Sinònimos e contràrios terachia Frases su progressu ndhe l'ischideit de su teracúmine Ètimu srd.

teràga teràca

teràgu teràcu

teramítu tamaríciu

teràtzu tadàtzu

terchinadúra , nf Definitzione ladamíngiu chi si ndhe faet modhe meda Sinònimos e contràrios brutadura, istercoradura, terchinzu Ètimu srd.

terchinàre , vrb: tirchinare Definitzione portare su tirchinzu, èssere iscurrentziaos, nau fintzes in su sensu de èssere istracos, chentza fortzas Sinònimos e contràrios allainare, atilimai, illabinare, iscacaredhare, iscussurare 1 Ètimu srd.