A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ténticu , agt Sinònimos e contràrios aguale, cabale, pentifilau | ctr. diferente Frases su fillu piticu est ténticu a su babbu.

tentiédhu , nm: sintziedhu, tintiedhu (su t. = nr. sutintiédhu) Definitzione tzintziedhu, cosa niedha de fumu, a bisura de pruine fine fine, chi faet su fogu mescamente segundhu ite o comente si abbruxat Sinònimos e contràrios fodhine, fumàdigu, mascara, sintziniedhu, titibedhu* Tradutziones Frantzesu suie, noir de fumée Ingresu soot Ispagnolu tizne, hollín Italianu fulìggine, nerofumo Tedescu Ruß.

tentílla , nf Sinònimos e contràrios gentíglia, lentige.

tentinadéntina , avb Definitzione andhare a su t. = istòntona istòntona, a tontonadas, agiummai orruendho, chentza seguresa Sinònimos e contràrios dinghiddanga, scioncascionca, tambadamba Ètimu srd.

tentínu , nm Definitzione sonàgia pitichedha, de pònnere in sa guturada a su bestiàmene piticu (pruschetotu a is angiones) Sinònimos e contràrios chícula, tintinnu, tringhitu, trinnedhu Terminologia iscientìfica snl.

tentiòne, tentiòni , nm: teteone, tetione, tintioni, tintionni, titione, titioni Definitzione genia de linna chi faet a cannàile longu finedhedhu totu a ispinighedhas curtzas, faet sa fògia a bisura de triàngulu e bogat pibionedhos tundhos a gurdonedhu, orrúbios candho funt cotos: si che aggànciat e artzat a is àteras linnas ma faet fintzes a tupa coment'e a lómburu, a busa Sinònimos e contràrios arrugràbiu, asmila, raza, serrada, teti, úrtzula, visioni 1 Maneras de nàrrere csn: titione de ruvu = tentalza, canna de rú; tintioni de modhitzi = frunza (ma fintzas mata, magra) de chessa; bogai de s'orrú e fichiri in titioni = andhare de male in peus Frases in su bachixedhu s'istendiat unu luàrgiu de ertessu, orrú e tintioni ispurràrgiu ◊ ti apo a aprontare sorighina e titione a cabidale…◊ armadu de tzapita e de fartzone segas atentu friscu e titione Terminologia iscientìfica mt, Smilax aspera Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu smilax, salsepareille Ingresu smilax Ispagnolu zarzaparrilla Italianu smìlace, salsaparìglia Tedescu Stechwinde.

tentógliu , nm: tentórgiu, tentorju, tentorzu (f.-a) tintógliu Definitzione prus che àteru, vitellu (ma fintzes àteru animale) de duos a tres annos, bonu de domare Sinònimos e contràrios nobedhu, traiscone / anníciu, pudhéricu Frases forte annijat adhae su tentorzu ◊ li aggradaiat a cúrrere a cadhu e pro custu cheriat domare su tentógliu ◊ regollet sa fraschera, sa bértula e si ndhe andhat a cadhu de sa tentorza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouvillon, taurillon, bête de somme Ingresu steer, young bull Ispagnolu ternero, jumento Italianu giovènco, torèllo, giuménto Tedescu junges Rind, Saumtier.

tentónzu , nm Definitzione su tentare, su abbarrare a càstiu, badrandho; sa paga chi si giaet a su badreri o castiadore Sinònimos e contràrios aggordu, baldinzu, castiamentu, càstiu, miramentu, tenta, vardionzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu surveillance Ingresu overseeing Ispagnolu vigilancia Italianu sorveglianza Tedescu Überwachung.

tentòre , nm Definitzione pertighedha atrotigada a bisura de pintza po ndhe bogare sa castàngia de s'acrissone Terminologia iscientìfica ans.

tentórgiu, tentórju, tentórzu tentógliu

tentoxàre , vrb Definitzione cricare de cumbínchere a ccn. a fàere fintzes cosa chi no bolet Sinònimos e contràrios abbuvonare, conchinare, indúere, indugi, tenteare | ctr. ibbortare, istorrai.

téntu , pps, agt Definitzione de tènnere (fintzes de àere) Sinònimos e contràrios ténnidu / àpidu / acapiau, presu / abbruxau / contivizadu / arréschiu | ctr. iscapu Maneras de nàrrere csn: t. a bula = chi portat sa boxi iscannia ca at pigau frius; t. a fune, a cadena = acapiau, aguantau a funi, a cadena; (andhare) a manu tenta = a manu pigada, s'unu cun sa manu aferrada a sa manu de s'àteru; fogu tentu = allutu, tenendi, fogu fuiu; dhu'èssere sa cosa a tenta = a meda Frases sa tzerimónia de premiassione si est tenta s'àtera die ◊ de màchina gai deo no ndhe apo mai tentu ◊ Fulana at tentu fiza fémina ◊ apu fatu unu pensu, ca nanca mi fui cojada e apu tentu unu pipiu ◊ l'ant intzugliatu de non àere tentu fide a sa paràula data 2. beniat a bidha cun d-un'ebba castanza bene tenta 3. li so curtu ifatu ma no l'apo tentu 4. sa bidha si fit alluta: ómines e animales aiant tentu che ascras de canna 5. su tzilleraju fit tentu a sonnu canno non bi aiat ispatzu (A.Pau)◊ sichiat a tussire, sudoratu a mortógliu chin s'àlinu tentu in gangas ◊ fit bete cane fonnesu tentu a una catena ◊ ocanno dhue fut sa castagna a tenta!◊ ti lassu tres funis po dhu portai presoneri tentu! Sambenados e Provèrbios prb: mellus su tentu de su bentu Tradutziones Frantzesu eu, possédé, capturé, brûlé, pris Ingresu had, owned, catched, burnt, taken root Ispagnolu tenido, tenido, capturado, quemado, arraigado Italianu avuto, posseduto, catturato, arso, combusto, attecchito Tedescu gehabt, innegehabt, gefangen, verbrannt, eingewurzelt.

téntu 1 , nm: atentu Definitzione su atuare, su èssere pentzandho a una cosa / dare t. = donai atentzioni, sapire sa cosa, pònnerela a notu Sinònimos e contràrios atenscione Frases s'àrbure mia fit dada tentu e contivizada ◊ dae tentu chi no ti che fuat cust'animale! ◊ dae tentu chi no ti che brúsiet sa cosa in su fogu! ◊ cussa est cosa chi apo a àere bidu medas bortas, ma no bi aio mai dadu tentu!

téntu 2 tènta 3

tentúa , nf: tentura Definitzione est su chi abbarrat a sa de duas sedatzaduras de s'iscete; genia de pane chi si faet a su mese po unu mortu Sinònimos e contràrios tenidura Terminologia iscientìfica pne Ètimu srd.

tentúlzu , nm Sinònimos e contràrios antruxu, , bentruxu, guntorzu*, intruxu, pedhuris Frases sos tentulzos si betant che disisperados.

tentúra tentúa

tentúra 1 , nf Definitzione su tenturare bestiàmene; su chi si pagat po dhu tènnere tenturau, acorrau in cherina fintzes a candho essit su mere e pagat su dannu chi at fatu; trebballu a pinnigas o gajas chi si faet in sa gunnedha o in sa camisa de unos cantu costúmenes de fémina Sinònimos e contràrios aciapa, arrestu 1 / teníngiu / cdh. tintura 2. chie tenet bestiàmine in cherina pagat sa tentura ◊ depiant pagare sa tentura fintzas si no aiant fatu dannu ◊ pro ch'èssere issitu dae trèmenes mi ant postu tintura ◊ is barracellos furint prontos a sa tentura de is pegos faendho dannu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu capture Ingresu capture Ispagnolu captura Italianu cattura Tedescu Gefangennahme, Fang.

tenturài, tenturàre , vrb: atenturai, tinturai 1, tinturare Definitzione tènnere, aciapare e acorrare su bestiàmene sodigau a solu faendho dannu, in logu de pòdere fàere dannu, aciapare e impresonare; V. Porru: acusai su penali a cudhus chi, contra a sa proibbitzioni, ant introdúsiu bestiàmini in logu proibbiu o ant fatu dannu Sinònimos e contràrios aciocai, acorrae 1, assocare, tènnere Frases it'errore, sas arbeghes dhas at agatadas su barratzellau e tenturadas dhas ant! ◊ a Fulanu dh'ant tinturadu sas albeghes ◊ is barracellus mi ant tenturau is brabeis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu capturer Ingresu to capture Ispagnolu capturar Italianu catturare Tedescu gefangennehmen.

teólia , nf Definitzione mola pitica de matedu Sinònimos e contràrios macra, mata, tupa.