A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tennidúra , nf Definitzione su tènnere, su aciapare o pigare ccn. cosa: est fintzes una genia de tessíngiu (tèssere a t.), manera de fàere figuras in su tessíngiu istagiandho is filos cun s'agu de linna.

tenníperu , nm: tinnéperu, tinníperu Sinònimos e contràrios chiníberu, gheníperu*, trubénneru, tziníbiri Frases nuscos de tenníperu e de chessa ◊ in cussu pizu bi at elichedhas e un'àrvore de tinníperu.

tènniri tènnere

ténnis , nm Definitzione genia de isporto.

ténniu ténnidu

tenòre, tenòri , nm Definitzione càntigu a proa, cuncordu, cussertu, si faet in bàtoro ómines: su chi tumbat e cantat est sa boche, is chi dh'acumpàngiant formant su coro (bassu, contra, mesu boche); genia de boghe de ómine, sa prus arta cantandho Sinònimos e contràrios cuncordu, cuntzertu Terminologia iscientìfica sntz Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chant choral typique de la Sardaigne, ténor Ingresu typical sardinian choral singing, tenor Ispagnolu canto coral sardo Italianu caratterìstico canto corale sardo, tenóre Tedescu typisch sardischer Choralgesang, Tenor.

tenòri 1 tanòri

tenoríle , agt Sinònimos e contràrios tenorosu Frases pesare cheria pro sas zobanedhas galanas una boche tenorile de amore.

tenorósu , agt Definitzione nau de boghe, de tenore, arta, forte Frases de su chi at nau, totu in italianu, no ndhe li apo cumpresu nudha: peroe, arratza de boche tenorosa e arratza de bellu discursu chi at fatu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu de ténor Ingresu tenor Ispagnolu de tenor Italianu tenorile Tedescu tenoral.

tensiòne , nf Definitzione una de is duas calidades de s'elétricu, medida in volts: si podet paragonare, po giare un'idea, a sa pressione de s'abba intubbada (chi prus de in artu calat e prus fortza faet), mentres chi s'àtera est s'intensidade (si podet paragonare a sa largària de su tubbu de s'abba) e s'una moltiplicada cun s'àtera giaent sa fortza de s'elétricu in vatas, sa cantidade Frases sa tensione de sa currente in sas domos est a dughentos vinti.

tent , bvrb: dent Definitzione ant a…, ant a dèpere… + vrb.: bvrb. de 3ˆ pers. pl. chi s'impreat sèmpere po giare s'idea de unu tempus benidore o de una possibbilidade, cosa chi est dàbbile (che a su benidore etotu) Frases sas corrieras interplanetares tent visitare sos astros bighinos (S.Casu)◊ no tent èssere sos oriolos a ti fàghere incanire! ◊ no tent èssere emigrados ma sempreghessempre fora de domo che sunt.

tènta , nf Definitzione tanti de terrenu, de largària parívile, chi si pigat trebballandho (es. marrandho o arandho, arregollendho olia, messandho e àteru): a logos, fintzes possessu, orrugu de terrenu a bisura longa (corria de terra) Sinònimos e contràrios ràglia, teneca, tula Maneras de nàrrere csn: leare sa t. = comintzare unu tretu largu cantu podet bastare pro unu o cantos sunt triballendhe a fiancu de pare; truncare sa t. = andhàreche a sa tenta de s'àteru a costazu; segadore de t. = messadore a manu de intro, a s'ala de su laore chentza messadu, su chi sestat sa tenta; fàghere una cosa a t. = totu pínniga, a pínnigu, chentza ndhe lassare nudha; bogai sa t. = fàghereche totu su tretu comintzadu; andai a tenta dereta = deretos, chentza fàghere a biraorba, ne a s'andhetorra; pigai, messai totu a una t. = leandho totu sa largúria de su trebballu; t. de orbaci = pannu, telu de o. comente essit de su telàrgiu a bisura de tenta Frases no les sa tenta tropu larga, tzapendhe, ca petzi càtigas su chi faghes! ◊ apenas cumentzàt a orbesci seminàt sa tenta e atacàt a marrai ◊ is ispigadrixis depiant bodhiri s'ispiga e passai s'àcua a is messadoris in sa tenta ◊ si funt in medas sa tenta dha pigant prus larga 2. nci seu artziau a monti a tenta dereta ◊ cussa narat una fàula infatu de s'àtera, nosu faeus biri ca dha creeus e issa sighit a tenta dereta ◊ s'abe si leat s'idatone a tenta chirchendhe sas àrbures Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bande de terrain qu’on peut travailler Ingresu rope walk Ispagnolu porción de terreno que se trabaja Italianu andana Tedescu Schwaden.

tènta 1 , nf Definitzione su tènnere, su abbruxare / èssere de bona, de mala t. = èssere linna bona, mala a tènnere Sinònimos e contràrios alluta Frases s'ispíridu suu totu a una tenta mi abbruxat e mi fait morri de amori ◊ fit unu trunchedhu de mala tenta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu combustion Ingresu burning Ispagnolu quema Italianu combustióne Tedescu Verbrennung.

tènta 2 , nf Definitzione su tènnere (aciapare)/ fiadu de prima t. = animali chi benit aciapau e acapiau sa primu borta; dhu'est sa cosa a tenta (cosa de pòdere aciapare, tènnere)= a meda, aira Frases si at fatu calchi bua currendhe in pendhente e a sa nuda cun sa pudhedra a prima tenta ◊ cudheni dhu'est sa musca a tenta! Ètimu srd.

tènta 3 , nf, nm: tentu 2 Definitzione su tentare, su abbarrare a càstiu, badrandho calecuna cosa o logu; in sa carrada, dónnia àteru istampu fatu apitzu de su tingiosu Sinònimos e contràrios aggordu, castiamentu, càstiu, miramentu, tentonzu Maneras de nàrrere csn: pònnere su tentu a unu = fàghere sa posta, tentare fintzas chi essit pro lu tènnere o pro li lòmpere; dare tenta a ccn. = miramentare, tentare, atèndhere Frases sa note faghimis sa tenta pagu perómine pro sos grodhes ◊ su mantenimentu de cust'ègua mi costat caru, sentza de contai su tentu ◊ sa fura fit meda e bi cheriat su tentu die e note ◊ bi fit su tentu, ma sos furones si che ant furatu sa cosa su matessi!◊ Lalliedha cheriat sa sorre a dare tenta a su fizu 2. li ant postu su tentu e lu ant tentatu a morte! ◊ li azis a dare tenta a sorrastra bostra, ca est minore! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu garde Ingresu custody Ispagnolu custodia Italianu custòdia Tedescu Bewachung.

tentàbbis , nm Definitzione su dimóniu Sinònimos e contràrios tantadori, tentacione Ètimu ltne tentabis.

tentaciòne, tentaciòni , nf: tentascione, tentassione, tentassioni, tentatzione, tentatzioni, tentetzioni Definitzione su tentare, su cricare de cumbínchere a unu a fàere male: si narat fintzes de su dimóniu ca faet custa faina Sinònimos e contràrios demóniu, tentabbis / cdh. tintatzioni Frases sa visione de is momentos prus durces mi ni benit che tentacione a cummidare sa mente mia ◊ in su Babbunostru si narat de no nos lassare rúere in tentascione ◊ sa tentascione est prus manna de su mare ◊ vàrdalos dae sa mala tentajone! ◊ benimus tenteados totu e medas bortas rughimus in sa tentascione 2. est torrau allestru a domu sua, pariat ca portàt is tentatzionis infatu ◊ su sennori donat un'ispampillonada de fogu e isparessit: fiat sa tentatzioni! ◊ dhu bis, filla mia: tui ti ses isposada cun sa tentatzioni! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tentation Ingresu temptation Ispagnolu tentación Italianu tentazióne Tedescu Versuchung

tentadènta , avb Maneras de nàrrere csn: andai t. = a s'apàrpidu, proendhe a bídere, tochendhe; fai su t. = tantare, chircare de conchinare, èssere a su tanta tanta, coment'e in chirca de fàghere carchi cosa Tradutziones Frantzesu à tâtons Ingresu gropingly Ispagnolu a tientas Italianu tentóni Tedescu tastend.

tentadòre , nm, agt Definitzione chie istat tentendhe, a càstiu, giaendho atentzione a calecuna cosa chi no che dha furent, chi no tèngiat dannu Sinònimos e contràrios castiadore, miradore Frases su tentadore fit in binza cun s'archibbusu ◊ si times a ti furare ponebbei tentadore! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gardien Ingresu guard Ispagnolu guardián, guarda Italianu guardiano Tedescu Wächter.

tentadòre 1, tentadòri tantadòri