A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

taculída, taculíta , nf, nm: (sa t. = nr. sataculída) cianculita tacullida, tacullita, ticulita, ticullida, tigulita, tirgullida, tracaglida, tracaglidu, tracoglida, tracuglida, trigullida, tzacollita* Definitzione cropu chi giaet su parasàmbene candho s'intèterat totinduna e faet essire coment'e unu tzúnchiu chi si faet in su gúturu (e po su prus sighit tanti chi si narat èssere a ticullidas) Sinònimos e contràrios ciucullita, isticullida, súcuru 1, súfiu, tilichita, tzaculitata, tzicorrida, tzitzilicu, tzucu Frases mi sunt torradas sa ticulidas.

taculítu , nm: ciucullitu, tacullitu, ticulitu, tzaculitu* Sinònimos e contràrios cianculita, coràltile, súcuru 1, tzaculitata, tzicorrida, tzitzilicu, tzucu.

tacullàre , vrb Definitzione fàere intacos, incàscios Sinònimos e contràrios intatzare, tacai, atachedhai Ètimu srd.

tacullída, tacullíta taculída

tacullítu taculítu

tàcura tàcula

tadàgia , nf: tadaja, tadaxa, tataja, tatasa, tedaja Definitzione mamma titedha, sa fémina chi allatat su fígiu de un'àtera / tadaju = (fintzes) su pobidhu de sa tadaja Sinònimos e contràrios allatadora, allatarza, allatera, dhedha, dida, tata Frases custa pisedha est pesada a tedaja ca li est morta sa mama ◊ leant e faghent pesare sos pitzinnos a tadaxa Ètimu ltn. tata + aviu Tradutziones Frantzesu nourrice Ingresu wetnurse Ispagnolu nodriza Italianu bàlia, nutrice Tedescu Amme.

tadài , nf Definitzione sorre de frade, de mama Sinònimos e contràrios tia Terminologia iscientìfica ptl Ètimu srd.

tadaítu , nm Definitzione sa paga chi si giaet a sa tadàgia Sinònimos e contràrios tatajiu, tatalleu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mois de nourrice Ingresu wetnurse wages Ispagnolu sueldo que se da a la nodriza Italianu baliàtico Tedescu Ammenlohn.

tadàja tadàgia

tadajíu , nm Sinònimos e contràrios tadaitu, tadajoriu Ètimu srd.

tadajoríu , nm Sinònimos e contràrios tadaitu, tadajiu Frases a sa dida li ant pagadu su tadajoriu Ètimu srd.

tadàju , nm: tataju Definitzione su babbu de su mannedhu; fintzes su pobidhu de sa tadàgia Sinònimos e contràrios abu, bisàgiu, donnumannu, mannoi, minnannu, nannai, nonnoi 1 Terminologia iscientìfica ptl Ètimu ltn. tata + aviu.

tadànu , nm: taranu, todanu Definitzione genia de pigione mannu, in colore niedhu e orrubiastu, a bicu longu e unu pagu a frache, a cambas longas: faet in logu de istagnu e in Sardigna si agatat solu in passera Terminologia iscientìfica pzn, plegadis falcinellus Ètimu itl. todàno Tradutziones Frantzesu falcinelle Ingresu glossy ibis Ispagnolu falcinelo Italianu mignattàio Tedescu brauner Sichler.

tadàtzu , nm: tedassu, tedatu, teratzu Definitzione genia de aina tundha, a costaos artighinos, a bisura de istrégiu, cun su fundhu fatu de cosa téssia a lascu o craca, po seberare a coladura prus che àteru cosa mólia (farra) o fintzes àliga de su laore a granu movendhodhu cun is manos a molinadura in paris Sinònimos e contràrios sadatzu*, sesatu Frases su sonu de su teratzu m'imparat a badhai a mei e a su pipiu… bandu cun coru miu chi batiari fatzu ◊ primu cosa, si cerrit sa farra a tadatzu largu po ndi bogai su pódhini grussu.

tadàxa tadàgia

tadhàghine , nm Definitzione muga, brutore, caldíngiu Ètimu srd.

tadhainàre , vrb Definitzione betare o fàere tadhàine, froca, tzàpulos de nie Sinònimos e contràrios fiocare, niai, solai Frases chin copertas de lana pro cuerru, mi ndhe tia importare, mancari tadhàinet, puru! (G.Deriu)◊ est galu tadhainandhe Ètimu srd.

tadhàine , nm Definitzione su nie comente calat de is nues a orrughedhos lados / leporedhas de t. = tàpiles de froca Sinònimos e contràrios atògia, fioca, ispiàtzulu, solla 2. réndhias sont sas pàrpalas e a s'ischintidha bia de sa mirada rutu est su tadhàine de sa morte Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu flocon de neige Ingresu snowflake Ispagnolu copo de nieve Italianu fiòcco di néve Tedescu Schneeflocke.

tadharànu , nm: doloranis, tagliaranu, talaranu, tallaranis, tallaranu, toloranis Definitzione genia de tela fine fine chi tessent is arangiolos Sinònimos e contràrios bela, beluemuru, chilighilimuru, lanarràngiu, lapa, leperangiolu, napa 1, naparangiolu, napemuru, napiolu, telaragna, tirinnia, tiririgna Frases che l'at finia chilliàndhesi che musca presonera de s'aranzolu annodada in cuitzas de una seda de tadharanu (P.Delussu)◊ est totu tagliaranos cun s'aranzolu andhendhe 2. pro unu pastore bi cheret pacu a che abbarrare imbojau in sos tadharanos de sa zustíssia Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu toile d'araignée Ingresu cobweb Ispagnolu telaraña Italianu ragnatéla Tedescu Spinnengewebe.