A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tachixèdha , nf Definitzione min. de taca: orrugu, crantu.

tàcia , nf: tassa Definitzione pagamentu, genia de contribbutu, cosa chi s'istadu o un'àteru ente púbblicu betat a pagare a sa gente / istèrriri tàcias a una populatzioni = pònnere o betare pagamentas Sinònimos e contràrios atatzu Frases gei ant a èssiri pagu lillosus, is propietàrius, candu ant a isciri de cust'àtera tàcia!…◊ mi timu chi custu siat po pònniri càncua tàcia noba! ◊ mi tocat a fai su dimóniu cun sa genti po fai pagai is tàcias ◊ cussu fit unu ladru, si faghiat pagare sas tassas de piús de su chi li teviant Ètimu ctl. tatxa Tradutziones Frantzesu taxe Ingresu tax Ispagnolu impuesto Italianu tassa Tedescu Gebühr.

tàcia 1 , nf: tatza 1 Definitzione genia de púncia, prus che àteru curtza e a conca manna, larga; fintzes s'ispina de s'istrúmbulu Sinònimos e contràrios bullita, tacita Frases si prantas una tàcia in crésia ti arrestant ◊ prantai una tàcia in su muru 2. sa tàcia chi su strumbu portat in pítziri increscit cument'e unu spitzu di espi (I.Delussu) Ètimu ctl., spn. tatxa, tacha Tradutziones Frantzesu clou, caboche, punaise Ingresu point, drawing pin Ispagnolu tacha, tachuela, chinche Italianu chiòdo córto a tèsta grande, puntina Tedescu Zwecke.

taciài , vrb: ataciai Definitzione fàere sa crítiga Sinònimos e contràrios assindhigare, criticai, stronciai, tuturare Ètimu spn. tachar.

taciàju , nm Definitzione chie tenet s'impreu de arregòllere is pagamentos, is tàcias Sinònimos e contràrios aggodhetadore, diritadore, godhetarju, isetore, listarzu, taceri Ètimu srd.

taciàu , agt Definitzione cotizadu, chi pagat o at pagau sa tassa Sinònimos e contràrios tassadu Ètimu srd.

tàcinu , nm Definitzione logu a fossu inue curret abba, trainedhu; logu a badhigu Sinònimos e contràrios arrentzolu, arriixedhu / bacu Frases cussu nci essit tàcinu tàcinu Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu petit ruisseau, rigole Ingresu rivulet Ispagnolu riachuelo Italianu rigàgnolo Tedescu Rinnsal.

taciòni , nm Definitzione obbilu a conca cuadrada chi is sabbateris ponent po unire impare is tacones de is sabbatas Ètimu srd.

tacíta , nf: tancita, tantzita, tatzita 1 Definitzione prus che àteru, tàcia minore, puncita, ma fintzes manna e assaedhu puru (in cosas intradas apare de fàere giogu) Sinònimos e contràrios puntzita, sementza Frases che l'ant furadu unu casidhu cun tzoos e tatzitas.

tacitài , vrb: atacitai* Definitzione pònnere is tacitas, is bullitas Sinònimos e contràrios acioae, aciolai, apunciai, imbullitare, intacitai, intzoare, puntzare.

taconàda , nf Sinònimos e contràrios cadhicada, codhada Ètimu srd.

taconài, taconàre , vrb: ataconai Definitzione pònnere su tacone, aconciare is iscarpas (a tzapuladura), pònnere acotzu, arrangiare; nau in cobertantza, cobèrrere Frases at postu cussu fuedhu po taconai sa rima Ètimu itl. tacconare.

tacòne, tacòni , nm Definitzione cracàngiu de iscarpa Frases crapitas a taconi artu Sambenados e Provèrbios smb: Tacconi Ètimu itl. taccone Tradutziones Frantzesu talon Ingresu heel Ispagnolu tacón Italianu tacco Tedescu Absatz.

tàcu tàca

tàcu 1 , nm Definitzione sa parte de fundhu de su cracàngiu de sa cartzamenta; petzu de ferru o de brunzu chi si firmat in terra po arrecire su badhadori o spigoni de unu portone po apèrrere e serrare cun facilidade Sinònimos e contràrios calcanzu, tacone / pischidha, pulichera Ètimu spn. taco.

tàcula , nf: tàcura Definitzione una genia de corroga (ma totu niedha, foras su gatzile chi est in colore de chinisu); fintzes sa màchina a manu po pistare s'ossu de su linu (bàrgada, chi faet a cropos e po cussu si narat bargadare in su sensu de foedhare meda); chie istat sèmpere foedhandho, bargadendhe… Sinònimos e contràrios carroga, corbitu / argioleri, barrosu, ciaciareri, ciaciarone, giacarone, paraletadore, taculedha 3. sa zente zuchet ocros e biet: e gai chi no parent tàculas! ◊ no tancas mai sa buca, pares una tàcula! Terminologia iscientìfica pzn, coloeus monedula spermologus Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu choucas Ingresu jackdaw Ispagnolu grajilla Italianu tàccola Tedescu Dohle.

tàcula 1 , nf Definitzione matzu o tanti de oto turdos o de oto meurras aprontau po bèndhere / t. de fiu = dóighi tàculas; pillon'e tàcula (de fai a tàcula)= meurra, trudu Frases nci teniat pillonis de tàcula a cenai Ètimu srd.

taculamànos , nm Definitzione tzàcurru de manos fatu iscudendho is manos apare in sa pranta Sinònimos e contràrios tzacarramanu, tzaculimanu, tzocamanos, tzóchida Frases candho faghias sos taculamanos as provocadu tantas cuntierras! (A.Mongili)

taculàre , vrb Definitzione fàere tzàcurros / taculamanos = tzacarramanu Frases bogade a lughe sos telarzos vetzos e faghide sas càscias taculare!

taculèdha , nf Definitzione tauledha chi tzàcurrat iscuta apare cun àtera Sinònimos e contràrios mastràcula Frases at pintau a punta de lipedha sa màniga de is taculedhas e fatuvatu dhas faet atripare po intèndhere su sonu.