A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tadhòre , nm Definitzione brutore, muga, mescamente de sa pedhe Sinònimos e contràrios cadràngia, sodri.

tadíbi , nm: tedibi, tedile, tetile, tidibi, tidile 1, tidili, tirí, tirili, tiriu, titile Definitzione istratzu imbodhigau, fatu tundhu a cricu, chi si ponet in conca (prus che àteru sa fémina) asuta de unu pesu po no dòlere e cicire méngius su pesu chi si pigat; fintzes parte de asegus de su bonete / parit un tirí de pingiada (nau de trastu) = brutu meda (imbrutau a tzintziedhu) Sinònimos e contràrios cabidile, chirchile, cirí, cucurile, cugúdhura, tedílighe / ttrs. tidiri Frases is féminas andhaiant a tedile e frascu a conca a batire abba ◊ iscapat sa bagnera de conca e poderat in manus su tedibi ◊ pigas sa cracira de s'àcua, ti fais unu tirí e ti dh’àtuas a conca!◊ fia allorigadu che tedile! Sambenados e Provèrbios smb: Tidili Tradutziones Frantzesu tortillon, bourrelet Ingresu pad Ispagnolu rodete Italianu cércine Tedescu Tragpolster.

taèdha tabèdha

taedhàre , agt Definitzione de taedha, in voe taedhare nau de sa figumorisca chi essit incarnada in sa tàula Ètimu srd.

tafanàriu , nm Definitzione in cobertantza, su culu Sinònimos e contràrios assessu ciapanarju, strafanàriu.

tafarànu , nm, nf: saparanu, taferana, taferanu, tanfaranu, toforanu, tonforanu, tzafanau Definitzione genia de erba chi faet coment'e a chibudhita asuta: su podhinedhu (galureu grogu) de su frore chi bogat est bonu a cundhire papares (s'ingollet po cundhimentu una parte de su frore, is enas, tres, orrúbias, coment'e fogighedhas chi portant su podhinedhu) Frases lanzu, isconfusu, mugosu e famidu, colzu, dae sas frebbas consumidu, cun sa cara in color'e tanfaranu (Demartis)◊ bendhent tonforanu cun píbere… Terminologia iscientìfica cndh, rbzc, crocus sativus Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu safran Ingresu saffron Ispagnolu azafrán Italianu zafferano Tedescu Saffran.

tafèdha , nf Definitzione cofedhu, foradedha o fossu po giogare a birillas e a bullinu o maciochedhu Sinònimos e contràrios gari, garici, tovedhu Frases is piciochedhus torrant po si pònniri meris de sa tafedha po giogai a làdharas (F.Pilloni)◊ tocat a pigai su fusti e dexi o doxi incuedhus de linna po dhus tirai e fèrriri aintru de sa tafedha o forada.

taferàna tafarànu

taferanàre , vrb: tzaferanai Definitzione cundhire cun tzafaranu.

taferànu tafarànu

tafetànu , nm: dafetanu Definitzione orrobba fine fine de seda; tela cun inguentu Sinònimos e contràrios fetanu / achillo, cerotu, liga, sparadrapa Terminologia iscientìfica ts.

tagadía, tagadíu tacatía

tagéri , nm: talgeri, talleri, taxeri, tazeri, trazei 1 Definitzione trastu de coghina, orrugu retangulare de tàula grussa (mescamente de nughe o àtera linna bona, cun d-un'ischeadura a un'ala coment'e asa), a costaos prus apertos in artu, imbuidau, fatu tuvudu a manera de dhue pònnere e segare petza, a bisura de istrégiu; segundhu su costúmene, est un'apertura in sa gunnedha Sinònimos e contràrios mesale 1 / cdh. tadheri Frases fiat unu talleri de castàngia, mannu chi nci capiat aintru un'angionedhu ◊ s'ingennieri… afitau in su talleri e a coa abbruxau! ◊ parit torrendi arrivesa bufendi broru in su talleri! ◊ at postu su taxeri prenu de fà e lardu in pitzu de sa pingià po dhu mantènnere caente Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu planche à hacher Ingresu chopping board Ispagnolu tajo, tajador Italianu taglière Tedescu Hackbrett.

tagiàda , nf Definitzione su surcu chi lassant is orrodas comente passant, segundhu su logu Sinònimos e contràrios tallada Ètimu srd.

tagiànte , nm: tagliante, tallanti, tazante Definitzione in s'incúdine, atza de atzàrgiu, chi si ponet intrada in d-unu de is duos istampos, po segare ferru abbrigau iscudendhodhoe apitzu a martedhu; genia de gurtedhu grae po segare su turrone, fintzes gurtedhu mannu de linna po segare su cagiau a fitas Terminologia iscientìfica ans Ètimu ctl. tallant Tradutziones Frantzesu tranchoir, tranchet Ingresu blacksmit's chisel Ispagnolu cortafrío Italianu tagliòlo Tedescu Setzmeißel.

tagiòla , nf, nm: tagliola, tagliora, talliola, talliora, tallora, tallou, tazoa, tazolla, tazora, tellora Definitzione genia de màchina (est una leva), orroda de pòdere apicare a su fusu, fata cun su cricu a canale ue passat una fune chi si tirat a una parte po ndhe artzare pesos mannos acapiaos a s'àteru càbudu / partes de una t.: càscia, gantzu (de pitzu e de asuta), fusu o mècia, orroda o orrodas a canale de pòdere passare fune o cadena / úngiri sa t. = úngiri s'àscia, únghere a calicunu, dàreli cosa pro ndh'àere carchi piaghere Sinònimos e contràrios arrejola, ragiola, rosinzola / cdh. tadhola Frases nche ant antziau sas campanas a campanile in talliora ◊ in su putu bi tenzo su puale chin sa talliora ◊ su mànigu ti falent a tagliola cantu duras! ◊ sa tellora de funtana est unu grandu discantzu Sambenados e Provèrbios smb: Talloru Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. tagliola Tradutziones Frantzesu poulie Ingresu pulley Ispagnolu polea, garrucha Italianu bozzèllo, carrùcola Tedescu Flaschenzug.

tagiólu , nm: tazolu Definitzione chedha, tàgiu piticu de pagos pegos Sinònimos e contràrios cedhita, tazichedhu Ètimu srd.

tàgiu , nm: tàgliu, taju, tàlgiu, tallu, taxu, tazu Definitzione unu tanti mannu de pegos de bestiàmene grussu chi si pastórigat, ma fintzes chedha de gente nau prus che àteru a disprétziu; in is orrodas prenas de su carru, donniuna de is duas mesas lunas a una parte e àtera de sa panga (sa tàula de mesu)/ min. tagighedhu, tagiolu; tallitu = màtulu de chimbe filos de s'ordidu Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, bama, cedha, creze, fiotu, grústiu, majone, retile, retolu, trechinzu / làsia Maneras de nàrrere csn: iscorrai su tallu = menguare su bestiàmine, bogàreche o pèrdere fiados (in suspu, mòrrere zente); èssiri a unu tàgiu de sa maladia = malàidos a una fasche, in medas totu paris Frases seo abbaidandho su tàgiu paschendho ◊ su pastore faghet àteru sughestantu chi su tazu est pasculandhe ◊ su pastori ndi at assortiu su tallu ◊ s'intendhiant sos tazos in pastura 2. acudit dae su postale unu tazu de zente chi mancu s'ischit comente podiat càpere intro ◊ in su grifoni dhui fiat unu tallu de piciocas chistionendi 3. zuchiat a tracolla unu tazu de sonajolos ◊ passant is aeroplanus a tallus 4. funt totus a letu, totus a unu tàgiu de sa maladia ◊ sa zente a tazos morit in cada capu de su mundhu 5. is filus de s'orrimentu passant donniunu in d-unu líciu, poi in ciú pètini e si acàpiant a cincu a cincu (is tallitus) a su súrbiu de ainnantis Sambenados e Provèrbios smb: Tallu / prb: s'erbei mala in su tàlgiu est nodia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu troupeau, bande Ingresu herd Ispagnolu rebaño, manada Italianu branco Tedescu Rudel.

tàglia , nf Sinònimos e contràrios tagliòne Ètimu itl.

tagliabbússas , nm Sinònimos e contràrios arrapiante, forúnciu, scabeciadori.