Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

foressídu , agt: foressiu, forexidu Definitzione de foressire; chi est essiu fora a bandhidare, chi est bandhidandho Sinònimos e contràrios bandhidu, dogau / desessidu, dischissiau 2. ómines foressidos e pastores bi ant agatadu asilu in malas seras (S.Casu)◊ no cheria crèere chi sa família axuaiat sos foressidos, chi cuguzaiat sos betadomos ◊ medas de sos foressidos de Nure aiant su sàmbene atossicadu dae totu su male passadu ◊ sigo a iscríere allegàndhedi de custos bandhuleris foressios (C.Frau) Ètimu spn. forajido Tradutziones Frantzesu réfugié politique, en fuite Ingresu outlaw, on the run Ispagnolu forajido, prófugo Italianu fuoruscito, latitante Tedescu ausgetreten, flüchtig.

giúchere , vrb: ciúghere, giúghere, zúchere Definitzione prus che àteru, portare o àere cosa in dossu, in sa carena, o acanta meda, o in posse, siat foedhandho de gente, siat de animales o cosas, fintzes solu in chistionu: si narat fintzes in su sensu de s'unione inter mascu e fémina / ger. giutendhe, pps. giutu; 1ˆ p. sing. ind. pres. giutzo Sinònimos e contràrios batire, batúchere, bíghere, dúcere, gíchere, leai, poltare, úgere / règhere / cadhicare, cobèrrere, futire | ctr. lassai Maneras de nàrrere csn: giúghere a unu a corpos, a imbudadas, a frunzita = pigaidhu a corpus, a ispintuas, cumandaidhu de ndi fai su chi si bolit; giúghere a imbàrriu una cosa = portaidha a istrobbu; giúghere a unu a léria = pigaidhu a risu, a befa; giúghere a montovu = nomenai fatuvatu coment'e cosa de ispantu; giúghere a unu dae sa pira a sa mela = promítiri a candu una cosa a candu un'àtera tanti de dhu aguantai aspetendi ma sentza de dhu acuntentai mai, pigai in giru; giúghere a unu in buca = fuedhaindi fatuvatu (pruscatotu mali) Frases cust'àrbure giughet sa pruna a pileri ◊ giuto custa cosa a imbargu: menzus l'arrimo ◊ a isse lu giughent a montovu ◊ prinnedhu giuchet sas pinnias niedhas 2. devet andhare pro che giúghere sos dochimentos ◊ in caminu Gesugristu est rutu giutèndheche sa rughe a su Calvàriu ◊ bennarzu malu si che at giutu sos betzos a s'àteru mundhu 3. ite bos giuto, dae tzitade? - at dimandhadu su babbu a sas fizas ◊ su dinari bollu do candho mi giughides su coro de Mariedha! 4. su naturale lu giughet a èssere de avénia cun totu ◊ ite mala fortuna chi mi at giutu! ◊ lu giughent sos dimónios 5. niunu sa fide giutesit a mie: totu los incontresi traitores 6. sa trae giughet sa domo Ètimu ltn. ducere Tradutziones Frantzesu tenir, porter Ingresu to bring, to have something on Ispagnolu llevar Italianu avére addòsso, portare con sé Tedescu tragen, mitnehmen.

gortogòrto , avb Definitzione nau de sa manera de camminare, a pampas, a s'acucacuca, a baubbau 1, ponendho is manos e is benugos in terra, a s'istichi istichi, ma fintzes mudu mudu, chentza si fàere intèndhere Sinònimos e contràrios imbàtoro Tradutziones Frantzesu à quatre pattes Ingresu on all fours Ispagnolu a gatas Italianu carpóni Tedescu auf allen vieren.

illascàre , vrb Definitzione fàere prus lascu, istesiare una cosa de un’àtera, fàere calecuna cosa prus pagu bortas; fintzes lassare andhare, giare calecuna cosa, giare su cuntentu Sinònimos e contràrios allascai, arrairi, illentiare, iscanzare, isciagai, istesiai / allatzicare, menguai | ctr. acurtziare, afíere, intibbiri, sizire Frases sunt isetandhe a lis illascare su presorju ◊ illascàdebbos! ◊ illasca sa vite ca est tropu afissa!◊ no resesso a illascare custu nodu pro l'isòrbere ca sa fune si est ifusta, at ufradu e at afissu de prus 2. impessu si est sapiu in bratzos de su babbu, su criedhu si est illascau a prànghere 3. isse unu tempus ndhe fit sèmpere in domo, ma dae carchi tempus in goi at illascadu ◊ fint sèmpere paris, ma de candho ant brigadu ant illascadu e como petzi si agatant pro chistiones de faina 4. babbu no s'illascaiat meda ca dinari a comporare bitzicreta no ndhe aiat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu desserrer, lâcher Ingresu to loosen, to thin (out), to cut down on Ispagnolu aflojar, espaciar, largar Italianu allentare, diradare, mollare Tedescu lockern, lichten, nachlassen.

imbarrigàre , vrb: imbarrugare Definitzione pònnere e incracare o pesare apitzu de ccn. cosa (o de ccn.), èssere coment’e a càrrigu, a pesu / i. unu burdu a ccn. = nàrriri a bodheta chi est fillu cosa sua Sinònimos e contràrios abbarrigare, asubai, imbarare, incarrutzai Frases si ch'est imbarrigadu subra azummai l'aiat ischitzadu! ◊ imbarrigados s'unu a s'àteru, ca pagu reziant, che esseint a fora ◊ no ti che imbàrrighes cue ca bi at cosa chi si pistat! ◊ no ti che imbàrrughes apitzu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'appuyer Ingresu to put on Ispagnolu ponerse o apoyarse encima Italianu méttersi o appoggiarsi sópra Tedescu sich hinauf stellen.

imbàtoro , avb Definitzione nau de sa manera de camminare, a pampas, ponendho is manos e is benugos in terra / andhare a s’i. = a pampadas, a pampas, a tatas, a cuatru peis, a baubbau, a catummiau, a s'imbàtula, itl. gattonare Sinònimos e contràrios gortogorto Frases fit andhendhe a s'imbàtoro, totu irbadhinadu ◊ sos pisedhos a zogu caminant a s'imbàtoro Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu à quatre pattes Ingresu on all fours Ispagnolu a gatas Italianu carpóni Tedescu auf allen vieren.

incapotài, incapotàre , vrb: ingapotare Definitzione pònnere o bestire su capoto Sinònimos e contràrios acabbanai, acaparronare, acavanai, acugudhare, ammantai, incaparonare Tradutziones Frantzesu envelopper dans un manteau Ingresu to put an overcoat on Ispagnolu poner el abrigo Italianu incappottare Tedescu einen Mantel anziehen.

incèndhere, incènnere , vrb: inchèndhere, inchènnere Definitzione allúere su fogu, pruschetotu foedhandho de su forru; nau de s'ànimu, de sa mente, provare unu sentidu forte, biu / pps. inchesu Sinònimos e contràrios achèndhere, allúere, allumae, atzèndhere, impampidhare | ctr. istudare Maneras de nàrrere csn: linna de i. = linnixedha fini po allumai fogu; inchèndhere frammas a… = tzacare, pònnere fogu Frases mentras tziu Missente fit inchendhendhe su focu, deo ascurtabo in mesu a sa cuzicura ◊ inchendhide su fogu! ◊ a cussa vidha li aviant inchesu frammas 2. s'inchendhides s'ispera ant a lúghere torra custas cortes ◊ sos pitzinnos s'inchendhent iscurtandhe su contu (A.Mura)◊ a vinti annos cudha fiama m'inchendhiat totu ◊ de poeta sas peràulas cheria candho sa mente inchesa est de amore! ◊ si li est inchesa sa cara candho l'ant dimandhata ◊ su tzocu de s'istuturrada inchendhiat s'istànsia Ètimu ltn. incendere Tradutziones Frantzesu incendier, enflammer Ingresu to set on fire, to fire Ispagnolu incendiar, inflamar Italianu incendiare, entusiasmarsi Tedescu anzünden, sich begeistern.

inchésu , pps, agt, nm Definitzione de inchèndhere; tanti de linna chi bastat po una cota de pane, sa cota de su pane / fàghere s'i. = allúiri, imbudhidai su forru po còiri su pani Sinònimos e contràrios abbrigau, allutu, inchessu | ctr. istudau Frases si at inchesu unu mesu zigarru e si l'est assaporjandhe ◊ framma de passione ant inchesu sa mente tua 2. ocros inchesos de focu ◊ unu fogu inchesu ti brujat ◊ sa làmpana est inchesa ◊ Anzeledha est a conca bassa, chin sa cara inchesa che su meladidone 3. chie faghet pane depet cumprèndhere candho est ora de fàghere s'inchesu Tradutziones Frantzesu allumé Ingresu lit up, on (switched) Ispagnolu encendido Italianu accéso, incandescènte Tedescu angezündet, glühend.

incuadhigài, incuadhigàre , vrb Definitzione pònnere subrabare, una cosa in pitzu de s'àtera, coment'e a cuadhu Sinònimos e contràrios acabadhare, acabadhicare, acuadhigai, imperrai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu surpeposer Ingresu to put on, to superimpose Ispagnolu solapar, encaballar Italianu sovrapporre, incavalcare Tedescu übereinanderlegen.

indisciàre , vrb: indissiare, inditzai, inditziai Definitzione giare indíscias, inditos, mandhare a ccn. a unu logu, nàrrere ite depet fàere Sinònimos e contràrios ammustrare, assintzare, indetare, ingitai Frases at a èssi custa sa butega manna manna chi s'ant inditzau? 2. chircant chie lis indíssiet siendhas e cumones Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu adresser, envoyer Ingresu to cast suspition on to direct Ispagnolu enderezar, indiciar Italianu indirizzare, indiziare Tedescu richten, verweisen, verdächtigen.

ingrasciàre , vrb prnl: ingrassiare, ingratziai, ingratziare Definitzione pedire gràtzias, su si betare a pedire calecunu praxere, su si abbasciare a cricare s'agiudu angenu agiummai coment'e pedindho gràtzias Sinònimos e contràrios avocai, ingramesciare, invocai Frases tia Frantzisca si est ingrasciada a Nostra Segnora ◊ ingratziadí a santa Marina ca bis chi sa cosa càmbiat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gagner les bonnes grâces Ingresu to get on the right side of Ispagnolu ganarse, cautivarse Italianu ingraziarsi Tedescu sich beliebt machen.

insàmus , prep, cng, avb: antamas, intàmada, intamas, intambus, intamen, intames, intamis, intamu, intemes, intomas, intramus Definitzione coment’e prep. e cng. giaet s'idea de unu càmbiu, de fàere, o pònnere o nàrrere una cosa a su postu de un'àtera; podet giare fintzes s'idea de àteru, cosa in prus Sinònimos e contràrios annotamala, imbecis, tamen* / assora, inciandus / annotamala Frases intamas de sa manu iat artziau su pei ◊ dispraxit a sa genti manna puru, intamis de a is pipius isceti ◊ no si fidaiat mancu de sos ojos suos intrames de sos ojos anzenos ◊ immoi is crabas no dhas faint caminai mancu a dedí insamus de a denoti 2. intamen de ndi dhi bèniri gosu dhi fiat abarrau unu sentidu de isbuidori ◊ si abbaidaiant a ógiu tortu, intames de si faedhare ◊ mancu abba dhi at dadu, intomas de dhi dare dinari!◊ intemes de las iscríere, sas cantones, si las at registradas 3. de custu intamas sos ambassadores no ndhe faedhant (G.Sanna)◊ intamis, una fémina si est acostada a su tziu po dhu preguntai Tradutziones Frantzesu au lieu de, au contraire Ingresu instead of, on the contrary Ispagnolu en vez de, en lugar de Italianu invéce di, anziché Tedescu statt.

irfrenàre , vrb: isfrenare Definitzione pigare e trantzire, lassare andhare su frenu; istare, andhare, fàere chentza régula, coment'e chentza frenos Sinònimos e contràrios | ctr. frenae Tradutziones Frantzesu ôter le frein Ingresu to release the brake on Ispagnolu desatar Italianu sfrenare Tedescu die Bremse lösen, entfesseln.

iscantulàda , nf: scantulada Definitzione cropu chi si giaet a cara, cun sa manu aperta Sinònimos e contràrios bussinada, cabbessu, ciafu, iscantargiara, iscavanada, istuturada, istuturrone, mantuada, sporsugada Frases una guàrdia li at iscutu un'iscantulada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gifle Ingresu box on the ear Ispagnolu bofetada Italianu schiaffo Tedescu Ohrfeige.

iscioperónzu , nm Definitzione su iscioperare, su istare iscioperandho Sinònimos e contràrios isciòparu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de faire grève (la) Ingresu on strike Ispagnolu el hacer huelga Italianu scioperìo Tedescu Streiken.

iscocài, iscocàre , vrb: iscrocai 1, scocai Definitzione istare abbandha abbaidandho o iscurtandho su chi faent is àteros, faendho finta de àteru, coment'e osservandho po bíere calecuna cosa Sinònimos e contràrios afantanai, crasteare, iscuciare, oretare, orixedhai, ospiare Frases mi agatu girugirus, iscochendu tra matas e tra molas de arrú, ascurta ascurta (Gd.Piras)◊ est origas a sa porta de sa càmbara po iscocai sa filla ◊ sa mama est iscrochendi su piciochedhu po biri ita fait Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lorgner, épier Ingresu to glance at, to spy on Ispagnolu espiar, acechar, atisbar Italianu sbirciare, spiare, origliare Tedescu verstohlen betrachten, spähen nach.

iscuciàre , vrb Definitzione istare a disparte, a iscusi, iscocandho, iscurtandho su chi narant is àteros Sinònimos e contràrios iscocai, iscucitare, orixedhai, ospiare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épier Ingresu to spy on Ispagnolu espiar Italianu origliare Tedescu horchen, lauschen.

ispallatzàda , nf Definitzione genia de cropighedhu chi si giaet cun sa manu a su codhu, a parte de apalas, in cunfidàntzia Sinònimos e contràrios ispaliotada Frases candho frades mios murrunzaiant ca nachi fio sa fiza de sa pudha bianca, mamma mi daiat un'ispallatzada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tape sur l'épaule Ingresu to slap on the shoulder Ispagnolu palmada en la espalda Italianu pacca sulle spalle Tedescu Klaps auf die Schulter.

ispinzàre , vrb Definitzione fàere s'ispinzu, furare unu o is pinzos a ccn., calecuna cosa po dha tènnere coment'e pinzos; arretirare su pinzos giau po asseguramentu; pitzigare de ogu Sinònimos e contràrios ispinzorare / pindaciai Frases s'ómine no si depet mai ispinzare ◊ a su mortu dh'ispinzant: che dhi segant unu pagu de pilos, sas ungas, dh'imbóligant in paperi e dhu chistint 3. sa pitzinna l'apo impinnada a sa nobena de su Cossolu dae candho, ca mi l'aiant ispinzada, ch'est ruta a sa padedha budhindhe ◊ benint a ischire chi a Luguniu li aiant ispinzau sa fémina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu voler, jeter un sort sur qqn Ingresu to rob, to cast evil-eye on s.o Ispagnolu robar, aojar Italianu rubare, iettare Tedescu stehlen, den bösen Blick werfen auf.