Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ladíre , vrb: latire Definitzione èssere ladinu, bíere o pàrrere in manera crara, ladina Sinònimos e contràrios bídere, làdere*, pàrrere Frases de cantu fit brusiada in cara no si li ladiant sos ojos ◊ fint incuntzanne de prus e si lis latiat dae su portafógliu! ◊ su versu de Tucone si ladiat! ◊ sont sos prus ricos e si lis latit! ◊ ti lu ladis puru chi no ses nàschiu in domo! Tradutziones Frantzesu être évident Ingresu to be plain Ispagnolu ser evidente Italianu èsser evidènte Tedescu klar sein.

mancài 1 , vrb: ammancai, mancare Definitzione bènnere mancu, pèrdere, su dhue àere mancàntzia, farta, su no dhue èssere o èssere pagu de is cosas (aus. èssere, o fintzes àere si su sugetu de su vrb. no est precisu); fàere a mancu, fàere mancàntzias, cosas malas o chi no andhant bene mescamente contras a un'avertimentu o una régula (aus. àere) Sinònimos e contràrios afaltai, miminare, scimai / istramancai | ctr. bundhare, crèschere, èssere, subercai Frases s'iscuta chi so mancadu mi ch'est pigadu su late in su fogu ◊ sunt duas dies chi mi mancat su bestiàmine ◊ mi est mancadu custu traste: bidu mi l'as? ◊ li sunt mancadas sas fortzas ◊ a cancu cumpàngiu no fiant mancadas is iscrocorigaduras ◊ males za no ndhe mancat a neune ◊ in custu tretu, de intúnigu che ndhe cheret àteru: comente colo sa riga si bidet chi bi ndhe mancat ◊ nos at mancadu cosa dae domo ◊ mi at mancadu bestiàmine ◊ mi sunt mancadas sas berbeghes ◊ de brabeis e angionis no ndi at mancau prus 2. ei, no apo a mancare de fàghere su chi naras tue!…◊ no as mancadu de fàghere sa faina: lampu!… mandronatzu! ◊ atrus no iant mancau de nai cancu fuedhu in prus ◊ ndh'at contau de fatos in ca fut in Iugoslàvia!… ma ci no est mortu pagu dh'at mancau 3. mamma mia, perdònami si calchi borta apo mancadu ◊ sa curpa est sa tua ca as mancadu tue ◊ si apu mancau sèndiri pipia bollu èssi perdonara ◊ nàrami in ite apo mancadu pro meritare tanta pena! Sambenados e Provèrbios prb: chie no mancat no est nàschidu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu manquer, faire défaut, commencer à manquer Ingresu to be lacking Ispagnolu carecer, faltar Italianu difettare, mancare, scarseggiare Tedescu mangeln, knapp sein.

maretàre , vrb: ammaretae, maretzai Definitzione mòvere che is undhas de su mare Sinònimos e contràrios marugliai Frases su trigu est maretendhe ◊ bido sos fiores maretados ◊ maju bellu in sos campos laorados maretendhe presentat su laore Tradutziones Frantzesu flotter, il y a eu de la tempête ou la tempête a fait rage (v. imp.) Ingresu to be wavy Ispagnolu olear, encresparse Italianu fluttuare, mareggiare Tedescu wogen.

matanài, matanàre , vrb: ammatanai Definitzione pigare o giare matana, pelea, múngia Sinònimos e contràrios afandhare, afauciae, allacanae, assupai, peleai | ctr. asseliare Frases mentes sàbias bi sunt matanendhe dae annos a s'iscoberta ◊ so sempre matanendhe a caldu e a fritu che isciau ◊ amus matanadu tota note e no amus piscadu nudha ◊ in rimas isolviat dogni tema, sentza bisonzu de si matanare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affliger, se tourmenter Ingresu to trouble, to be tormented Ispagnolu atormentarse Italianu travagliare, tormentarsi Tedescu quälen (sich).

mediài 1 , vrb Definitzione essire coment'e médios, pigaos a machiore, fora de sèi, pèrdere is sentidos Sinònimos e contràrios irmedhighinare, ismemoriai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être hors de soi Ingresu to be beside oneself Ispagnolu estar fuera de sí Italianu èssere fuòri di sé Tedescu außer sich sein.

megài, megàri , vrb: amegai* Definitzione m. a, de…: èssere apunta a…, acanta a…, èssere faghindhe… (si podet nàrrere de su presente e fintzes de su passau, imp.) Frases megàt de si fai una barca ◊ eita megat de sutzedi? ◊ megas de mi fai su chilighiti ◊ murighendi in sèi in sèi si megàt: Oi etotu bollu imparai a ligi ◊ ita megas de arrallai? ◊ ita megas de fai? ◊ no intendis su chi megant de ti nai?! ◊ bah, dèu megu a nci andai: adiosu! Tradutziones Frantzesu être sur le point de… aller + v. Ingresu to be going to… Ispagnolu estar para, estar a punto de… Italianu èssere nell'atto di… Tedescu im Begriff sein (Inf.), gerade.

mendigài , vrb: mindhigàre, mindigai, minnicare Definitzione pedire sa lemúsina, fàere su pedidore; torrare, o èssere, a míndhigu Sinònimos e contràrios lemusinai, pedie, pedulianare, mischinzare / abasciai, amenguai, immenguare, miminare, torrae / arrunzinare | ctr. donai, giare / errichire Frases a unu mindhigu no li mancat it'e mindhigare ◊ cussos no si abbarrant a mannos a minnicare pasturas e mànnicos dae palas de sos àteros 2. est mindigada sa sustàntzia chi lompit a is fròngias Tradutziones Frantzesu mendier, être en difficultés financières, vivre dans la gêne Ingresu to beg, to be in shortage Ispagnolu mendigar, vivir en la estrechez Italianu mendicare, èssere in ristrettézze Tedescu betteln, in beschränkten Verhältnissen leben, abgebrannt sein.

mischinzàre , vrb Definitzione èssere o istare in mischinzia, a mindhighiu, in su pagu a tropu, in su bisóngiu, àere bisóngiu / m. de… = àere bisonzu de… Sinònimos e contràrios arrunzinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avoir de la pénurie Ingresu to be in shortage Ispagnolu vivir en la estrechez Italianu avére penùria Tedescu mangeln, in beschränkten Verhältnissen leben, abgebrannt sein.

nàscere, nàschere , vrb: naschi, nasci, nàsciri, nàssere, nassi Definitzione bènnere (e fintzes batire) a su mundhu, cumenciare una vida noa, abbandha, coment’e persona o àteru èssere distintu (animale, erba, mata), nau fintzes po fàere naschire; essire, àere cuménciu, dipèndhere o bènnere de calecuna cosa, de unu logu, de ccn. / pps. nàschidu, nàsciu (nà-sci-u: nàsciu = nà-sciu, 1ˆ p. sing. ind. pres.), nàssiu, ger. naschendhe, nascendho; aus. èssere, ma cun 3ˆ pers., e cun sugetu indeterminau, fintzes àere (e, si cumprendhet, candho tenet valore transitivu) Sinònimos e contràrios inceurrare, naschie, tudhire / comentzari, depèndhere | ctr. mòrrere / acabbae Maneras de nàrrere csn: nàsciri bistiu = èssere afortunadu; nàsciri a una brenti = nàschere a croba, duos paris (nadu de cristianu o de animale) Frases niune naschet imparadu ◊ ocannu bi at nàschidu criaduras meda ◊ de cussu chi apu seminau at nàsciu unu fundu innòi e unu in cudhei ◊ sa chibudha est totu naschindhe ◊ dèu fua che a sa dí chi fua nàscia ◊ si sunt cojados e lis at nàschidu fizu puru ◊ sa mamma chi dh'at nàsciu! ◊ sa mamma unu tempus a sos fizos dhos naschiat in s'istoja ◊ us crabitus furint totu nascendho ◊ cun custu sicore no bi naschet su sèmene ◊ apenas torraia a domo guasi a prepoténtzia torraiat a mente sa limba chi aia imparadu naschendhe ◊ petzi bi at nàschidu erba in cussu terrinu ◊ medas nascint istrupiaus ◊ fio pentzanno ca benit a nàscere innoje!◊ sa die dèu potzu nai ca seu torrada a naschi ◊ bos apo biu nassenno 2. in cussa roca bi naschet una camba de abba ◊ a sa fata de sa die naschet su sole ◊ ndi at a nasci una tribbulia manna Ètimu ltn. nascere Tradutziones Frantzesu naître, faire naître Ingresu to be born, to spring up Ispagnolu nacer, surgir Italianu nàscere, sórgere, originare Tedescu geboren werden, zur Welt kommen.

naschíe , vrb: naschire, nassire Definitzione bènnere a su mundhu, cumenciare una vida noa, abbandha, coment’e persona o àteru èssere distintu (animale, erba, mata), nau fintzes in su sensu de batire a su mundhu, fàere naschire; essire, àere cuménciu, dipèndhere o bènnere de calecuna cosa, de unu logu, de ccn. / pps. naschiu; ger. naschindho Sinònimos e contràrios inceurrare, nàschere*, tudhire / comentzari, depèndhere, essire | ctr. mòrrere / acabbae Frases custos pitzinnos de como los naschis, los pesas, los vestis, e issos mancu vae innoromala! ◊ bochint sos fizos prima de naschire pro sa fadiga de los pesare! ◊ in cuile fiant naschindho is angiones ◊ sos fizos dhos naschiant in terra in s'istoza Tradutziones Frantzesu naître Ingresu to be born, to come up Ispagnolu nacer Italianu nàscere Tedescu geboren werden, zur Welt kommen.

obretàre , vrb: orbetai, orovetai, orvetai, ovretare Definitzione istare a oretu, a iscoca, fàere sa posta a una cosa o a ccn. po bíere ite faet, a ue andhat o àteru; orivetai est fintzes fàere s'orivetu, s'órulu de unu bestimentu Sinònimos e contràrios aorutai, iscocai, oretare, punterare, selentare, selvare / orulare 1 Frases s'astore est obretandhe carchi terpe ◊ ant orbetau su corou fintzas a candu est essiu ◊ est irfadau de ovretare ◊ luegu mi ant orivetau, cussus 2. portàt unu mantu de orbaci arrúbiu orovetau de birdi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être en vedette, guetter, suivre Ingresu to be on the lookout, to spy, to tail Ispagnolu atalayar, acechar Italianu stare in vedétta, spiare, pedinare Tedescu Posten stehen, ausspionieren, bespitzeln.

pecài, pecàre , vrb Definitzione fàere male, pecaos, fartas chi tenent una responsabbilidade chi s'ischit e si sentit; foedhandho de cosa prantada, matedu, gente, machinàrios o àteru, àere o bogare difetu, andhare male, fàere farta in su funtzionamentu o cumportamentu Sinònimos e contràrios faltare Maneras de nàrrere csn: pecare a origras = àere carchi pecu a origras, èssiri surdu, grai de origas, betàresi a surdu; pecare a macu, a tontu = àere carchi pecu de macos, de tontos Frases nimmancu dèu ti cundennu: bai e no pechis prus! (Ev.)◊ su dinari non at un'ànima de sarvare, non pensat, non disizat, non furat, non pecat (G.Ruju)◊ chini pecat si perdit s'amistadi de Deus 2. eite a origras pecas: so tres oras cramèndhedi e tue totu nudha! ◊ is infertus podint pecai, si no funt fatus bèni Ètimu ltn. peccare Tradutziones Frantzesu pécher, faire défaut Ingresu to sin, to be deficient Ispagnolu pecar, cojear, tener defectos Italianu peccare, difettare Tedescu sündigen, mangeln, fehlen, mangelhaft sein.

pertocài, pertocàre , vrb: pretocai Definitzione tocare, reguardare, èssere de ccn. o de calecuna cosa; foedhandho de gente po su chi est sa manera de fàere, fàere dannu a su crebedhu de arresurtare unu pagu macos Sinònimos e contràrios impertocare, tocae / sprestocai Frases su chi ti pertocat, bonu est chi dhu circhis! ◊ in sos archivos si podet imbènnere su chi pertocat s'istória ◊ s'allega de prus importu mannu pertocàt sos annos chi aiat istudiadu (Z.F.Pintore) 2. cussa maladia dhus pretocat su ciorbedhu! Ètimu ctl. pertocar Tradutziones Frantzesu revenir, concerner Ingresu to concern, to be due Ispagnolu concernir, corresponder Italianu spettare, riguardare, attenere Tedescu angehen, zustehen.

pipioníre , vrb Definitzione nau de is linnas, infarratzare, essire totu istuviolada de comente si dha papat su greme Sinònimos e contràrios abbrumai, afarruciare, afarrixedhai, arnai, impupughinare, infarraciai, pertuntare, pubujonare Frases sa linna si no est segada in muta bona si pipionit Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vermouler Ingresu to be worm-eaten Ispagnolu carcomer Italianu tarlare Tedescu wurmstichig machen (vom Holzwurm).

punnài , vrb: apunnai, punnare Definitzione andhare a…, petire o tirare a… (unu logu o cosa), ispínghere po…, cricare de… / a ue punnas? = a ue tzóchias?, aundi andas?; punnare a una cosa = bòllere una cosa Sinònimos e contràrios apinnonare, impugnare, ispinnicai, petire 1, puxae Frases a ube punnat custu cúrrere in fatu de pistichinzos chene fine? (F.Satta)◊ giaja iat decídiu de punnai conca a Sa Costa po mi fai biri calincuna bellesa de Castedhu ◊ su tiau punnat cumenti a unu malloru arrannegau! ◊ sos puzones sunt punnendhe a gialdinu, a mandhigare 2. punna de torrare, ca mi bisonzas in domo! ◊ si andhas luego e punnas de torrare mi agatas ◊ deo no bi punno a èssere ricu Ètimu ltn. pugnare Tradutziones Frantzesu aspirer, incliner (à) Ingresu to be inclined, to yearn Ispagnolu ansiar, propender Italianu anelare, propèndere Tedescu sich sehnen, neigen.

revèntere , vrb Definitzione lòmpere a un'iscopu; fàere sa revéntida, giare prova chi est bonu, adatu, de agguantu, andhare o essire in bonu Sinònimos e contràrios arrannesci, imperti, reventire* Frases mancari bei penses die e note, no reventis a cumpònnere un'otada! Tradutziones Frantzesu réussir Ingresu to be able Ispagnolu lograr, conseguir Italianu riuscire Tedescu gelingen.

sapèschere , vrb rfl: assabèschere* Definitzione su si acatare de is cosas Sinònimos e contràrios abbigiare, assaborire, saerare, sapire Frases semus cumbintos, chene nos sapèschere, chi semus su chi manicamus e bivimus ◊ chene si ndhe sapèschere ripitint cosas chi fachiant sos mannos ◊ prima de apèrrere ojos, innossente, de vida e morte no ti ses sapéschiu (G.Zichi) Tradutziones Frantzesu percevoir, apercevoir Ingresu to be conscious Ispagnolu concienciar Italianu èssere consapévole Tedescu bewußt sein.

sapíre, sapíri , vrb Definitzione su si acatare de is cosas, su avèrtere, aferrare o ischire is cosas cun is sentidos (e fintzes solu su ischire, su cumprèndhere): s'impreat cun s'aus. èssere e àere candho est transitivu cun cmpl. ogetu (ma pigat sèmpere su pron. personale de su sugetu, est sempre vrb. prnl.)/ piciocu chi no si sapit = chi no cumprendhet, no arrexonat ca est tropu criadura Sinònimos e contràrios abbigiare, acapassai, saerare, sagamare, sapiare Frases bivis in su fogu sentz'e ti sapiri! ◊ est tzegu e no si sapit de nudha ◊ su crabaxu no si ndi est sapiu de tènniri in su tallu unu pegus allenu ◊ surdu che picu, e ite s'at a sapire?! ◊ candho si est sapidu solu, su pisedhu at comintzadu a timire ◊ no si podet isplicare su chi in coro mi sapia ◊ chi mi ndi fuia sapiu iap'a èssiri essiu! ◊ daghi si sapiat segura de no la bídere niunu, l'isganzaiat su risu, a su piciocu ◊ si fit sapia chi su maridu giuchiat sa luna a tónchinu ◊ no nd'apu biu, no mi ndi seu sapiu ◊ no ti sapis chi ses irballendhe?! ◊ comente mi at sapidu assuprindhe est bénnidu a mi abbojare ◊ fostei si sapit de dogna cosa! ◊ candho si aiat sapiu sos duos ómines non los aiat connotos (G.Piga) Sambenados e Provèrbios prb: su dannu peus est a no si sapire Ètimu itl. sapere Tradutziones Frantzesu percevoir, être conscient, constater, se rendre compte Ingresu to perceive, to be conscious, to ascertain Ispagnolu percibir, ser consciente, percatarse Italianu percepire, èssere cosciènte, avvedérsi, constatare Tedescu wahrnehmen, bewußt sein, bemerken, feststellen.

sarracràre , vrb: assorrocare, sarragai, sarragare, sarragiare, serragare, serregai, serrocare, sorrocare, sorrocrare, sorrogai, sorrogare, sorroxare, surragare Definitzione fàere sa boghe iscannia, grussa, pèrdere sa boghe; fàere una genia de moida, de sonu in s’ogroena e in buca torrandho àlidu candho unu est dormiu Sinònimos e contràrios arragai, arrughire, asserraxare, assorrogare, inserregare, isarrogai / arroncai, corroschiare, cosconare, currungiai, farroscai, roschidare, sarrascare, surrusare Frases ant cantadu fintzas a si ndhe sarragare ◊ chentza boche, sorrocraos, sichiant a bochinare 2. coment'e unu portzedhu sorroganno, gai est su tonu de sa boghe tua! Ètimu ltn. *subraucare Tradutziones Frantzesu enrouer, ronfler Ingresu to be hoarse, to snore Ispagnolu ronquear, roncar Italianu fare ràuco, èssere ràuco, russare Tedescu heiser sein, schnarchen.

sarraxàre , vrb: asserraxare, serraxare Sinònimos e contràrios arragai, arrughire, isarrogai, sarracrare* Tradutziones Frantzesu râler, être enroué Ingresu to gasp, to be hoarse Ispagnolu ronquear Italianu rantolare, èsser ràuco Tedescu röcheln, heiser sein.

«« Torra a chircare