Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

bàstas , cng: bastis, bastu 3, bastus 1 Definitzione foedhu po pònnere o chi ponet una cunditzione: s'imperat cun de e cun chi; candho est cun sa cng. chi e cun su verbu èssere e puntu isclamativu (bastu chi siat!) bolet nàrrere puru chi unu no est tanti seguru o no dhue credet meda a su chi narat o intendhet e abbarrat unu pagu ispantau e fintzes dispràxiu = como siat puru?!… si fit abberu?!… Sinònimos e contràrios aliali! Frases beni a ti cuai bastis chi ti cuist bèni ◊ bolliat unu piciocu mancai poberitedhu, bastas chi essit iscípiu bolai ◊ bastu chi sias cun àtere, bae, ma no a solu! ◊ apo a partire cras, bastu chi sas cosas no mi andhent a s'imbesse ◊ bastu chi mi nias sa veridade ti perdono! 2. nachi za est istudiendhe, bastu chi siat! ◊ iscrient chi za sunt sanos, bastus chi siat! 3. - Sas pudhas mias faghent sos oos e si los mànigant! - Bastu chi siat?! ◊ - A Boredhu che li ant furadu sos porcos! - Bastu chi siat?! 4. bastus de mi che l'iscutinare li apo nadu chi ei Tradutziones Frantzesu pourvu que, à condition que Ingresu provided (that) Ispagnolu con tal de que Italianu purchè Tedescu nur… wenn.

befài , vrb: abbefare, befare, befiare Definitzione pigare a befa, erríere de àtere unu pagu a disprétziu Sinònimos e contràrios abbilgonzare, abbirgonzire, bufonai, ciacotai, ilvilgonzare, sbregungiri Frases a issu totus dhu befant ◊ si aiat gana de si ndhe befare, sa sorte, mi podiat fàghere macu! ◊ cussu si béfiat de su male anzenu: si aiat abbaidadu a su sou!…◊ sunt befendhe de s'unu e de s'àteru e no si abbàidant mai a carrones!◊ su ponidori de fogu est finas cussu chi befat is atrus cun sa limba Tradutziones Frantzesu se moquer de quelqu'un, de quelque chose Ingresu to make a fool of s.o. Ispagnolu burlarse, mofarse, befarse de algo o alguien Italianu farsi bèffa di qlc., di qlcs Tedescu verspotten, auslachen.

biscaína , avb: briscaina Definitzione nau de una manera de fàere is cosas: fuedhai, fai a sa b. = a cudha manera, male, chentza una régula precisa, a comente essit essit, a s'istrambulatzina Frases su andhare a sa moda biscaina podet medas surpresas preparare ca bisonzat su passu misurare pro no rúere in fossu o in pischina (A.Casula)◊ fint imbolaos a sa briscaina in sos muntones de terra e de preda Ètimu spn. a la viscaína Tradutziones Frantzesu à la six-quatre-deux Ingresu in a slapdash way Ispagnolu a la buena de Dios Italianu alla carlóna Tedescu nachlässig.

bísonas , nf pl: bísunas, písonas Definitzione genia de launedhas a duas cannitas, chentza su tumbu Sinònimos e contràrios bisones, bísosas, launedhas Terminologia iscientìfica sjl Ètimu ltn. bisonus Tradutziones Frantzesu cornemuse a deus tuyaux sonores Ingresu double reed-pipe Ispagnolu gaita de dos tubos Italianu zampógna rùstica a due canne Tedescu eine Panflötesorte mit zwei Pfeifen.

bómbina , nf Definitzione (nughe bómbina) genia de mata chi faet coment'e una castàngia, marigosa o de Índias Terminologia iscientìfica mt, aesculus hippocastanum Tradutziones Frantzesu marronnier d'Inde Ingresu horse-chestnut (tree) Ispagnolu castaño de Indias Italianu ippocastano Tedescu Roßkastanie.

bótu 1 , avb: buta Definitzione de botu = de istrémpiu, a corpu Frases candu dh'ant bistu si ndi funt pesaus de botu ◊ mi ant de botu giradu sas palas! ◊ m'ischidesi nervosu de unu botu ◊ su chelu si fit inchimeradu e caleit de botu sa irada de s'abba ◊ mancai surpréndiu de buta, candu su cuadhu si est postu a curri, no si fiat pérdiu de ànimu ◊ comente apo bidu deai, mi ndhe peso de botu, curro a sas bestes e mi pijo totu Sambenados e Provèrbios smb: Butta Tradutziones Frantzesu brusquement, tout à coup, soudainement Ingresu suddenly Ispagnolu de repente Italianu di scatto, all'improvviso Tedescu plötzlich.

bragnócula , nm Tradutziones Frantzesu un bon à rien Ingresu a nobody Ispagnolu hombre de nada Italianu uòmo da nulla Tedescu Null.

brundajàna , nf: brundaxana Definitzione genia de erba marigosa, erba de isprene, connota coment'e bona po passare is callenturas Sinònimos e contràrios brundajò, brundariana, brundedha, brundina, sintàula / cdh. brunzedha Terminologia iscientìfica rbc, Centaurium erythraea, C. maritimum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu centaurée Ingresu kind of gentianacaea Ispagnolu hiel de la tierra, hierba pepedorrera Italianu biondèlla Tedescu Tausendgüldenkraut, Fieberkraut.

brúnzinu , agt Definitzione chi est de brunzu, fatu cun brunzu Tradutziones Frantzesu en bronze Ingresu bronze, steely Ispagnolu de bronce Italianu brónzeo Tedescu bronzen.

bufiétu , nm Definitzione tródhiu surdu, súlidu mudu chi essit de su pertusu; tabbacu de margiani, genia de codrolinu chi, candho est passau (est in colore de cafè), a dhu tocare si crepat e lassat andhare coment'e pruinedhu Sinònimos e contràrios písina / fungubísinu, scapavumu Terminologia iscientìfica atn, Lycoperdon bovista Tradutziones Frantzesu vesse, vesse-de-loup Ingresu fart Ispagnolu follón, pedo de lobo Italianu lòffa, véscia di lupo Tedescu Bovist.

bugnósu , agt: bungiosu Definitzione chi est totu a giúmburos, prenu de giúmburos, de nodos (nau de linna, de truncu) Sinònimos e contràrios abbultzonadu, abburrutonadu, bullonatu, bunzudu, giumburudu, nuosu, tzurumbosu Frases custu est linnàmini bugnosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bosselé Ingresu knotty Ispagnolu lleno de chicones Italianu bozzoluto Tedescu voller Beulen.

bullàncara , nf Definitzione su fossighedhu in sa carre chi lassat su pigoni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marque de la variole Ingresu pock Ispagnolu picadura de viruela Italianu búttero Tedescu Pockennarbe.

búrtzu 1 , nm Definitzione maladia chi benit a is cuadhos: maladia de s'urtzu, assubentu Terminologia iscientìfica mld Ètimu ltn. vulsus Tradutziones Frantzesu poussif, pousse Ingresu weak (ness) Ispagnolu enfermo de huélfago Italianu bólso, bolsàggine Tedescu Engbrüstige, Engbrüstigkeit.

butàliga , nf: butàrica, butàriga Definitzione is oos de sa lissa (su cévulu) sicaos e salios; in cobertantza, is butones de su mascu Sinònimos e contràrios cdh. butàraga Frases apu pigau unu gèvulu mannu, ca portat butàriga, e dh'apu fata e bella puru! 2. ma càstia cussu isbregungiu ammostendi is butàrigas!… Ètimu itl. bottarica Tradutziones Frantzesu boutargue, poutargue Ingresu botargo Ispagnolu cecina de huevos de pescado Italianu bottarga Tedescu Kaviar der Meeräsche.

cabidiànu , agt: cabudianu Definitzione chi benit o andhat prus a innanti de un'àteru, de un'àtera cosa, chi est in primu pupa; nau de frutuàriu, chi benit o lompet a presse, lompet cabudàrgiu / màsciu cabidianu, berbeghe cabidiana = mascu, brebei de ghia Sinònimos e contràrios cabidraxu, premediu | ctr. regadiu, coàinu Frases sos tronos sunt cabidianos de sos lampos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précédent, chef de file Ingresu previous, leader Ispagnolu batidor, que precede, primero de una fila Italianu guidaiòlo, precedènte, che precede, capofila Tedescu Leit…, vorige, erste, Erste.

cabumaístu, cabumàstru , nm: capumastru Definitzione su chi cumandhat is àteros maistos, in calecunu trebballu Frases isse at trabballau chin inzenieris e capumastros capassos meda (B.Murgia) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu maître maçon Ingresu master builder Ispagnolu maestro de obras Italianu capomastro Tedescu Baumeister.

cacarallài , nm Definitzione genia de cagarantzu o ziziu grogo de sa calidade mala, unu pagu pudéscia, prus manna de sa calidade chi si papat: faet una sitzia manna, de unu bellu colore grogo Sinònimos e contràrios cacarànciu, cucurilata, cucurudhua Terminologia iscientìfica rba, Glebionis coronaria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chrysanthème à couronne Ingresu Crown Daisy Ispagnolu antimano, manzanilla de flor dorada, mirabeles, ojo de buey Italianu bambagèlla Tedescu gelbe Margerite.

cacarànciu , nm: cacaratu, cagarànciu, caragansu, cagarantu, cagarantzu, caragànciu, caragantu, caragantzu, caregànciu, caregantzu Definitzione genia de pabarantzolu de sa calidade mala, unu pagu pudéscia, prus manna de sa calidade chi si papat: faet una sitzia manna, de unu bellu colore grogo Sinònimos e contràrios cacarallai, cacarànciulu, cucurilata, chirielle, fundurussu Frases est grogu che caragantzu Terminologia iscientìfica rba, Glebionis coronaria Ètimu grc. khálkanthon Tradutziones Frantzesu chrysanthème à couronne Ingresu Crown Daisy Ispagnolu antimano, manzanilla de flor dorada, mirabeles, ojo de buey Italianu fiór d'òro Tedescu gelbe Margerite.

cacàtza , nf Definitzione genia de isprugadura de colore grogo chi faent is gràndhulas grassas in su cundhutu de is origas Tradutziones Frantzesu cérumen Ingresu earwax Ispagnolu cerumen, cera de los oídos Italianu cerume Tedescu Ohrenschmalz.

cadíssu , nm Definitzione orrobba de lana, tira de orrobba Frases in sos ojos no bi zughet cadissos! ◊ sos bator moros de sa bandhera sarda zughent sos cadissos Ètimu spn. cadiz Tradutziones Frantzesu étoffe de laine grossière, bandeau Ingresu woollen cloth Ispagnolu tejido de lana tosco Italianu stòffa di lana grossolana, bènda Tedescu grober Wollstoff, Binde.