Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

culaciúdu , agt: culatzudu Definitzione chi portat culu mannu, nàdigas grussas Sinònimos e contràrios culimannu, culudu, inculaciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fessu Ingresu buttocked Ispagnolu nalgudo Italianu naticuto Tedescu mit einem großen Gesäß.

cumpadèssere, cumpadèssi , vrb: cumpadèssiri, cumparessi, cumpodèssiri Definitzione tènnere passiéntzia cun is àteros, cricare de no si ofèndhere o de dhos padire candho istrobbant o pregontant cosa, lassare fàere Sinònimos e contràrios cumpatire, iscugiare, lastimai, paedhare Frases ma ita cumparessi e cumparessi: no mi depu lassai arrovinai! ◊ funt piciochedhus de cumpadessi! ◊ custa cosa est bogandumí de conca: mi depit cumpadessi! ◊ Deus at a cumpadessi is mancàntzias nostas ◊ cumpadessat, ma no est acomenti narat fustei! ◊ lassais currillai is fillus e cumpadesseis chi istrobbint puru! Ètimu spn. compadecer Tradutziones Frantzesu avoir de l'indulgence Ingresu to pity Ispagnolu aguantar Italianu compatire Tedescu nachsichtig sein mit.

erbíre , vrb Definitzione naschire o pònnere (crèschere, fàere) erba Sinònimos e contràrios inderbie, rampudhire, rupire Frases su logu est totu erbindhe, ma si no torrat a pròere che sicat totu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engazonner, enherber Ingresu to grass over Ispagnolu herbecer Italianu inerbire Tedescu mit Gras bepflanzen.

eremàre , vrb: aremai, erimai Definitzione istremenare, calàreche de su terrenu, carragiare e arreprenare de terra, pedra e arena comente dha tragant is errios aundhaos o ue proet a meda (ma si narat fintzes de su fundhu de canales o àteru deasi chi si prenent de terra); fintzes distrúere, abbandhonare Sinònimos e contràrios desmuronai, istremenare, sfossonai, smuronai / destruire 2. s'orcu múricat su sambellutau de sas gherras eremandhe sos ortos in frore (A.Mura)◊ brugiade sas armas, eremade sas tanas maleitas prontas a bombitare su fogu de s'inferru! 3. orus orus de su lagu apu agatau unu pilloni erimau de is undas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s’ensabler Ingresu to sand Ispagnolu enarenar Italianu insabbiare Tedescu mit Sand bedecken.

faedhàre , vrb, nm: favedhare, foedhae, foedhai, foedhare, fuedhai, fuedhari Definitzione tènnere sa capacidade de nàrrere, manigiare una limba a boghe po nàrrere calecuna cosa mescamente s'unu cun s'àteru; nau de cosa bella meda, chi est ispantosa, faet meravíglia / faedhu su chi ti apo nau! = fàghelu su chi ti apo nadu! Sinònimos e contràrios allecare, arragionare, chistionai, cuntrastare, nàrrere / faedhonzu, limbàgiu | ctr. ammudai 1, cagliare, citire Maneras de nàrrere csn: faedhàresi cun unu = saludàresi; no si faedhare cun ccn. = èssere a primma; faedharesindhe, de una cosa = fuedhai de ccn. chistioni, cun ccn., chistionaisí; fuedhai a iscarada = faedhare chentza rispetu; faedhare a unu = chistionaidhu circhendi de dhu cumbínciri, pedendidhi ccn. cosa; faedhare cun d-unu, cun ccn. = istai a chistionu s'unu cun s'àteru; faedhare a unu, una cosa = circai a unu, circai una cosa, aperaulare, itl. prenotare; faedhare male, bene = fuedhai, arrispúndiri a fuedhus malus, nàrriri mali, fuedhai cun arrispetu, cun tinu, isciri chistionai; faedhare in suspu = fuedhai in cobertantza, de cumprèndiri isceti chini iscít sa chistioni, imperendi unu fuedhu pro un'àteru; faedhare a limba lada = fuedhai sentza de nàrriri bèni is fuedhus, acomenti fait s'imbriagu o chini est perdendi is sensus; fuedhai a iscusi = faedhare a s'iscúsia, abbellu, chi azummai mancu s'intendhet si no parendhe s'origra acurtzu; faedhare candho píssiat sa pudha = mai; faedhare a dortu e a rugadis = fuedhai a brétiu, sentza de critériu, sentza de arrexonai Frases no ti foedho de sos primos annos, candho fia pastoredhu ◊ faedhet donzunu comente ischit, in logu nostru che in aterue ◊ de is figuras chi pintas si nd'eus a fuedhai ◊ apo a essire a foedhare, a nàrrere "Ite bella criatura: ditzosu a chie l'at a incapare!"◊ su mastru nos proibbeit de faedhare sa limba nostra ◊ de cantu est birgonzosu mancu faedhat: si parat mudu, petzi ti abbàidat ◊ Giuanni Batista at foedhau no cun sa boxi isceti ma cun su sànguini suu! 2. portu unu giogu ch'istat fuedhendi! ◊ càstia ita cosa bella: parit ca fuedhat! ◊ mamma fariat is cocòis pintaus a sarreta cun símbula de trigu: pariat ca fuedhànt! 3. iant incumentzau a chistionai in fuedharis istràngius ◊ no si cumprendiat de aundi funta ni de su bestiri e ni de su fuedhari ◊ sa língua de mamma est unu fuedhai de su coru chi intrat ne is venas e àrtziat s'ànima a celu! 4. cheret faedhadu a calicunu si nos podiat azuare ◊ si as bisonzu de lu faedhare no istes a ora a ora ◊ cheret faedhadu unu tratore pro nos arare cussa terra ◊ ndhe depo batire sos durches chi aia faedhadu dae gianteris 5. cun cussos no nos faedhamus ca semus in malas ◊ za sunt parentes, e custrintos puru, ma no si faedhant! ◊ si sunt agatados a costazu apare in crésia e si sunt faedhados 6. si li faedhas male si annicat ◊ de isse ndhe faedhant bene totugantos ◊ innantis ndhe faedhat male, de sa zente, e posca lis faghet su bellu in cara Sambenados e Provèrbios prb: su fuedhai meda fait sa dí pitia ◊ de su tantu faedhare ndhe sutzedint sos errores ◊ limba chi no faedhat a corcorija si faghet Ètimu ltn. fabellare Tradutziones Frantzesu parler, adresser la parole Ingresu to speak Ispagnolu hablar Italianu parlare, dialogare, rivòlgere la paròla a qlc Tedescu anreden (a, cun = Akk.), sprechen (cun = mit + Dat.), zusprechen.

farcài , vrb: afracai* 1, flacai, fracai 1 Definitzione fàere pisca de pische o cassa de pigiones a lughe de fogu o de lantione o farca Frases candu su stàinu est abertu no fait a fracai ◊ a fracai bollit nai a allui sa làmpada e pungi su pisci chi si aciapat Terminologia iscientìfica pscd. Tradutziones Frantzesu pêcher à la lanterneu Ingresu night fishing or chasing with a lamp Ispagnolu cazar con candil Italianu frugnolare Tedescu mit der Blendlaterne fischen o. jagen.

filetài , vrb Definitzione pònnere oru o filu de oro a calecuna cosa Tradutziones Frantzesu border d'or Ingresu to edge (with gold) Ispagnolu bordar de oro Italianu orlare d'òro Tedescu mit Gold umranden.

fincài, fincàre , vrb: frincare Definitzione lassare, giare o pònnere dinare o àteru po calecuna ispesa, fintzes po unu tanti de dinare etotu de ndhe bogare in prus (agéntzia o créciu) Sinònimos e contràrios finantziare Ètimu ctl., spn. fincar Tradutziones Frantzesu investir, hypothéquer Ingresu to invest, to mortgage Ispagnolu invertir, hipotecar Italianu investire, ipotecare Tedescu investieren, anlegen, mit einer Hypothek belasten.

friuvógu , nm Definitzione calidesa de corpus, budhidore, atacu de callentura cun titivrios Sinònimos e contràrios cdh. caldafriosa Frases est su friuvogu cun sa callentura chi dhi fait arrallai averionis (R.Frésia) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fièvre avec des frissons de froid Ingresu fever with cold shivers Ispagnolu fiebre con escalofrío Italianu fèbbre con brìvidi di fréddo Tedescu Fieber mit Schüttelfrost.

frochillàu , pps, agt Definitzione de frochillare; chi est totu frocos, po bellesa Sinònimos e contràrios apomponissau, arrempiconau Frases fut andau a domu de sa fémina bestiu in custúmini sardu totu frochillau e ricamau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enrubanné Ingresu beribonned Ispagnolu adornado con lazos, laceado Italianu infiocchettato Tedescu mit Schleifchen geschmückt.

galigàu , agt Definitzione nau de unos cantu animales, chi giughent su pei a duas unghedhas, a duas gàligas, a duas perras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fissipèdes Ingresu fissiped Ispagnolu fisípedo Italianu fissìpede Tedescu paarhufig, mit gespaltenen Hufen, Paarhufer, Paarzeher, Zweihufer.

ghinniperàgliu , nm Definitzione logu inue creschet meda su tzinníbiri, padente de tzinníbiri Sinònimos e contràrios tzinnivuràrgiu Tradutziones Frantzesu genévrière Ingresu juniper orchard Ispagnolu enebral Italianu ginepréto Tedescu mit Wacholder bewachsenes Gelände.

giàra 1 , nf: giarra 1, zara 1 Definitzione genia de istrégiu mannu de terra, a costaos artos e a buca larga, fatu coment'e a brúngia cun bàtoro asas Sinònimos e contràrios giorra, giru Frases bi aiat ses giarras de pedra de guasi chentu litros onzuna Sambenados e Provèrbios smb: Giara Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. giarra Tradutziones Frantzesu jarre Ingresu jar Ispagnolu jarra Italianu giara Tedescu Krug mit vier Henkeln.

giòrra , nf: zorra Definitzione genia de istrégiu mannu de terra, fatu coment'e a brúngia cun bàtoro asas Sinònimos e contràrios giara 1 Frases oe cussos sinnos sunt sidhados ch'in sa giorra de s'istória s'aunint (A.Porcheddu)◊ ch'est intro de s'ostera bufendhe dai oltaedie, solu che giorra arrunzada in unu chizolu Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu jarre Ingresu jar Ispagnolu jarra Italianu giara Tedescu Krug mit vier Henkeln.

illudràre , vrb: illudriare, illurdiare, illutriare Definitzione imbrutare cun su ludu, de ludu, ma fintzes imbrutare bastat chi siat Sinònimos e contràrios afangaciai, alludrae, allurdagai, ammodhocare, illudratzare, illudrionare, illurdinare, illustriare, infangaciai, ludai Frases colendhe in su caminu totu ludu mi apo illudriadu sos cambutzos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crotter Ingresu to muddy Ispagnolu embarrar Italianu infangare Tedescu mit Kot beschmutzen.

illudratzàre , vrb rfl Definitzione imbrutare cun su ludu, fàere a ludu Sinònimos e contràrios illudrare, illurdagai, illustriare / ammodhocare Frases a bortas fachiat fritu e proghiat, illudratzandhe su terrinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclabousser Ingresu to splash with mud Ispagnolu embarrarse, enlodarse Italianu impillaccherare Tedescu mit Kot besudeln.

illudràu , pps, agt: illudriadu Definitzione de illudrare; chi est totu brutu de ludu, istidhigau de ludu Sinònimos e contràrios afoxau, alludrigonau, imbuludradu, ludrigonau, lurdegau | ctr. límpiu, netu 2. si ndhe peseit dae terra totu illudriadu ◊ est brutu che porcu illudriau in s'istradone! Tradutziones Frantzesu crotté, couvert de boue, éclaboussé Ingresu muddied, splashed with mud Ispagnolu embarrado, enlodado Italianu infangato, pillaccheróso Tedescu mit Kot bedeckt, kotig.

illudriaméntu , nm Sinònimos e contràrios illudradura, illurdionzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de crotter Ingresu muddying Ispagnolu embarradura Italianu infangaménto Tedescu Beschmutzen mit Kot.

imbianchitài , vrb Definitzione giare una passada de bianchita, betare bianchita Tradutziones Frantzesu blanchir Ingresu to paint with white lead (stg) Ispagnolu dar de albayalde Italianu imbiaccare Tedescu mit Bleiweiß bestreichen.

imbruinàre , vrb: improinai, imprughinare, impruinai, impruinare Definitzione imbrutare de pruine Sinònimos e contràrios impioredhare, impruerinare, imprugherare | ctr. irbruerare, isprugherare Frases is làgrimas mizant de is ogus faendi surcus in is trempas impruinadas ◊ poita is crapitas de cussa genti no s'impruinant mai? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couvrir de poussière Ingresu to cover with dust Ispagnolu empolvar Italianu impolverare Tedescu mit Staub bedecken.

«« Torra a chircare