Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impàre , avb, prep: impai, impari, umpare Definitzione unu cun s'àteru, cun is àteros, is unos cun is àteros in su própriu logu o in su matessi tempus; coment'e prep. bolet puru sa prep. a o cun Sinònimos e contràrios paris, patabari Frases cun issos dhue aiat Asunesos benidos a sa festa po promiténzia e brindhaos dhos ant a chenare impare ◊ chelu e terra parent impare unidos in pregadoria ◊ su chi contat, pro totu sa vida, est su èssiri impari ◊ si nd'eus arriri impari de sa furchéntzia allena! ◊ su frutu betzu cun su nou impare osservo in sa matessi chima ◊ dèu cun issa seus cument'e sorris, pesadas impari in su própiu bixinau 2. Giacu e Giuanni impari a Zebedeu aconciànt is retzas ◊ andhamus impare cun Pedrànghelu ◊ a bortas si poniat a cantai impari cun issus ◊ andaus cras etotu impari cun su secretàriu ◊ mi arregollit a corcai impari cun su cuadhedhu? ◊ est murghenne sa robba impare chin su babbu ◊ est vienne in su tzilleri impare a tziu Gregori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ensemble Ingresu together Ispagnolu juntamente, junto, juntos Italianu insième, assième, unitaménte Tedescu zusammen, mit.

impedràre , vrb: imperdai, imperdare, imperdiai, impredare Definitzione fàere s'incodau, fàere su pomentu a pedra mescamente de is orrugas o de àteru tretu po passare; intostare che pedra, fàere a pedra / i. a tellas, a cogorus Sinònimos e contràrios apedrare, intostai / incoduai 2. su tzúcuru postu in su fogu s'iscallat e apustis, lassau infridai, s'imperdat Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu caillouter Ingresu to cobble Ispagnolu empedrar Italianu acciottolare Tedescu mit Kieselsteinen pflastern.

imperdigonài, imperdigonàre , vrb Definitzione fèrrere isparandho a perdigones Sinònimos e contràrios isperdiconare, perdigonai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cribler de balles Ingresu to riddle with shot Ispagnolu disparar perdigones Italianu impallinare Tedescu mit Schrot treffen.

imperelàre , vrb: imperlai, imprellare, imprelleare Definitzione pònnere is prellas po bellesa o istídhigos lughentes che prellas Frases ealla sa grina imprelleada de lentore a prima lughe! ◊ s'erva est imperelada de bidhia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu orner de perles Ingresu to bead Ispagnolu adornar con perlas Italianu imperlare Tedescu mit Perlen schmücken.

impodhinàre , vrb Definitzione pònnere o ispergiare sa podha, imbuscinare in s'iscete; nau in cobertantza e cun tzacu, su s'interessare de calecuna cosa o chistione chi a unu no dhi pertocat, candho no depet Sinònimos e contràrios imbusai, infarinai / importare Frases s'impódhinat sa mesa ca sinono su pane si apítzigat a sa linna ◊ est totu impodhinada ca fit cherrendhe ◊ su pane tendhindhe cheret impodhinadu pro no si apitzigare a su cannedhu 2. ma ite ti ndhe impódhinat a tie de custa chistione: proite no ti che istas a un'ala?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfariner Ingresu to flour Ispagnolu enharinar Italianu infarinare Tedescu mit Mehl bestreuen.

imprugheradúra , nf Definitzione su imprugherare, su imbrutare de pruine Sinònimos e contràrios imprugheramentu, impruinadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu poudrage Ingresu dusting Ispagnolu empolvoramiento Italianu impolveraménto Tedescu mit Staub bedecken.

impubusàre , avb: impupusare Sinònimos e contràrios impinnaciai Frases su carrotzinu fit cun bàtoro cadhos niedhos impubusados Tradutziones Frantzesu panacher, empanacher Ingresu to decorate with plumes Ispagnolu adornar con penachos Italianu impennacchiare Tedescu mit einem Federbusch schmücken.

incalchinàre , vrb: incalcinai, incalcinare, incarchinare, incarcinae, incarcinai, incarcinare, incarcinari, incartzinare, incrachinare, incracinai Definitzione betare crachina, carragiare, imbrutare de crachina, fintzes ischedrare is muros cun impastu de crachina o passare su late de sa crachina (sa prima manu) a is muros ischedraos Sinònimos e contràrios albinare, arrabbussai, arraspagliai, impalitai, impilatzare, intunigare, irrustigare / imbarchinai Frases is maistus de muru s'incarcinant totu sa bistimenta 2. seu aici totu biancu ca ci seu imbàtiu in d-unu muru incracinau ◊ incrachinant sa dommo una borta a s'annu ◊ sa coghina si incalchinat donzi annu ◊ de cantu in cantu is aposentus tocat de dhus incarcinari Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crépir Ingresu to plaster with lime Ispagnolu encalar Italianu incalcinare Tedescu mit Kalkmörtel bewerfen.

incannài, incannàre, incannàri , vrb Definitzione pònnere sa canna (es. a is tamatas po istare artas de terra, o a orrugos acapiaos a s'arremu segau de un'animale); fàere s'incannitzada; fàere cannedhos, imbodhigare (su filu o cosas deasi) in su cannedhu de s'ispola; incamminare, cumenciare? Sinònimos e contràrios arraigare / incannedhae / incannitare Frases ma ita nanca at a fai cudhu béciu, ca boit incannau po abarrai istrantaxu?!… 2. po incannari sa crobitura de sa domu agiudaus totus 5. ant a incannare su messonzu cun d-una messadolza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ramer, couvrir de chaume, entourer de chaume Ingresu to stake Ispagnolu encañar, encanillar Italianu incannucciare Tedescu mit Rohr umzäunen.

incannitàre , vrb: incannitzai, incannitzare Definitzione fàere s'incannitzau; pònnere orrugos de canna po poderare firmu s'arremu segau de un'animale, fintzas pònnere canna po arraigare (es. a is tamatas, a su pisu) Sinònimos e contràrios cannitare, incannai, incannedhae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ramer Ingresu to stake Ispagnolu encañar Italianu incannucciare Tedescu mit Rohr umzäunen.

incaparonàre, incaparronàre , vrb Definitzione betare, bestire su caparone, ammantare o bestire bene Sinònimos e contràrios acabbanai, acaparronare, acapotare, acavanai, acugudhare, ammantai, incapotai | ctr. innudare, iscuguzare Tradutziones Frantzesu envelopper dans un manteau Ingresu to cloak Ispagnolu encapar Italianu ammantellare Tedescu mit einem Mantel umhüllen.

incarramacinài , vrb Definitzione betare a s'afaiu trastos bècios o arrimaos, impreare su logu cun carramatzinas Sinònimos e contràrios imbarratzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu encombrer de fanfreluches Ingresu to hamper with trifles Ispagnolu llenar un lugar de baratijas Italianu ingombrare di cianfrusàglie Tedescu mit Krams überfüllen.

inchijinàre , vrb: inchisinare, incinisae, incinisai, incinixai Definitzione betare chinisu, imbrutare de chinisu; abbruxare totu, fàere a chinisu Sinònimos e contràrios abbrugiai, afocazare, achighinare, infogai | ctr. ischinisare Frases cóntigas sunt chirchendhe a semenare lua e fogu e inchisinare onzi fera, onzi pianta, onzi pessone (G.A.Salis)◊ sunt allumendhe e inchisinendhe su logu ◊ innòi est su logu aundi arróliat e bacanat su crou e su fogu incinixat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire en cendres Ingresu to reduce to ashes Ispagnolu encenizar Italianu incenerare, incenerire Tedescu mit Asche bedecken, einäschern.

inchinisàdu , pps, agt: inchisinau, inchixinatu Definitzione de inchinisare; totu brutu de chinisu, fatu a chinisu Sinònimos e contràrios cinisosu 2. lampant fogos in calchi rutu muru de sa citade totu inchinisada (S.Lay Deidda) Tradutziones Frantzesu qui est réduit en cendres Ingresu reduced to ashes Ispagnolu quemado, encenizado Italianu incenerito Tedescu mit Asche bedeckt, eingeäschert.

incroàu , agt Definitzione chi portat incroamentu Ètimu ctl. encroar Tradutziones Frantzesu architravé Ingresu architraved Ispagnolu dotado de arquitrabe Italianu architravato Tedescu mit einem Architrav versehen.

infarinadúra , nf Definitzione su infarinare; tintura lébia Tradutziones Frantzesu action d'enfariner Ingresu flouring Ispagnolu enharinar, barniz Italianu infarinatura Tedescu Bestreuung mit Mehl.

infiochitàre , vrb: inflochitai, infrochetari, infrochitai Definitzione pònnere frocos, fàere bella una cosa ponendhodhi frocos Sinònimos e contràrios aflochitai, afrochedhare Tradutziones Frantzesu enrubanner Ingresu to tassel Ispagnolu adornar con lazos Italianu infioccare Tedescu mit Bändern schmücken.

infloríre, infloríri , vrb: infrorí, infroriri Definitzione nau de is matas, bogare o fàere su frore; pònnere frores po bellesa, fàere bella una cosa coment'e ponendhodhi frores Sinònimos e contràrios fiorire / aflorigiai, infiorare, florèssiri Frases cussu at a benni candu infrorit sa figu ◊ est circhendi in sa tenta messada umbras de babaoi infroriu ◊ is campuras funt infrorendi ◊ ocannu sa castàngia, candu s'arritzoni fiat crescendu, at torrau a infrorí 2. su mutetu ti dh'infrorit ma bèni, lah! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fleurir, orner (fig.) Ingresu to decorate with flowers, to bloom Ispagnolu florecer, florear Italianu fiorire, infiorare Tedescu blühen, mit Blumen schmücken.

inghitài, inghitiài , vrb: unghitai Definitzione betare is ungas in su sensu de leare a furadura; iscúdere, betare cun s'unga, mescamente nau de su giogu chi si faet lassandho andhare a cropu sa conca de su pódhighe a una muneda o àtera cosighedha po che fàere lòmpere a su cofedhu Sinònimos e contràrios afufai, apresai, arpiai, arrapagnare, arrapare 2, aungrare, craspuare, furai, irrobbare, runtzinare, sdorrobbai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saisir avec les griffes, agripper (fig.) Ingresu to claw Ispagnolu agarrar Italianu artigliare Tedescu mit den Klauen packen.

ingrumài , vrb: ingrummai Definitzione pònnere sa crosta, sa grumma Sinònimos e contràrios aggromare, aggrostare, aradhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entartrer, incruster Ingresu to encrust Ispagnolu incrustar Italianu ingrommare, incrostare Tedescu mit Weinstein bedecken, sich verkrüsten.

«« Torra a chircare