Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

insolfatàre , vrb Definitzione meighinare sa bide a solfatu Sinònimos e contràrios surfatai Tradutziones Frantzesu sulfater le vignes Ingresu to copper Ispagnolu aplicar el cobre Italianu ramare Tedescu bespritzen mit Kupfervitriol.

intentiedhàre , vrb: intintiedhare, intitibedhare, intitiedhare, intzintziedhare, intzitzivedhare Definitzione pònnere, frigare o picigare tzintziedhu (es. in cara, a carrasegare, a giogu), imbrutare de tzintziedhu Sinònimos e contràrios ammascarai, imberdonare, infodhinai, tintiedhare Frases su fumu de su fogu intitiedhat s'isterzu 2. si divertiat a machine bidendhe sa zente intintiedhada ◊ est totu intitiedhada chi paret essida dae fraile! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu noircir de suie Ingresu to soil with soot Ispagnolu tiznar Italianu sporcare di fulìggine Tedescu mit Ruß beschmutzen.

intumbàre , vrb: intzumbare, itzumbare Definitzione tzumbare, iscúdere a tzumbadas comente faent crabas e brebès chi s'iscudent cun sa conca s'una cun s'àtera Sinònimos e contràrios atricuai, atumbae, istumbai 2. sos assessores s'intzumbant che muvras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu donner des coups de cornes, heurter Ingresu to butt Ispagnolu cornear Italianu cozzare Tedescu mit den Hörnern stoßen.

inviscaméntu , nm Definitzione su inviscai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engluage Ingresu spreading with birdlime Ispagnolu involucración Italianu invischiaménto Tedescu mit Vogelleim bestreichen.

iscabiàre , vrb: iscaviai, iscaviare, iscaviari, scaviai Definitzione mòvere a cropu sa conca, e is corros, nau de is boes, o is sannas, nau de is sirbones, de is porcos; fintzes mòvere sa palina a manera de fàere isceberare sa pàgia (o àteru de prus lébiu) de su trigu po dhu illimpiare; iscutulare sa conca po si ndhe tròchere is pilos de cara (chie dhos portat longos), o fintzes a murrúngiu po cosa chi si tenet in contràriu; fintzes brillare atesu Sinònimos e contràrios incorrare, scemiai, sconchiai / imbrillai Frases su malloru si nd'iscutulat su cani e camminat, iscàviat e camminat ◊ tia Carau candho dhu biet asinche iscàviat sa conca sentindhodhu po cussu machine chi dhi giaet ifadu ◊ su ferru de pranciari cun sa braxa, po dha mantènnere bia, tocàt a dh'iscaviari 2. su mangianu su sole si ndi fut incrarau in mari iscaviandu is umbras atesu Tradutziones Frantzesu secouer les cornes Ingresu to sway one's head or horns Ispagnolu menear la cabeza Italianu scorneggiare, dimenare le còrna Tedescu mit den Hörner stoßen.

isciorài , vrb: sciorai Definitzione fàere iscioru, braga, giare a bíere sa cosa, bantandhosi Sinònimos e contràrios abantai, bagianai, isfartzare Frases no po isciorai, ma est méritu miu puru! Ètimu itl. sciorare Tradutziones Frantzesu arborer, étaler Ingresu to flaunt Ispagnolu hacer gala, presumir Italianu sfoggiare Tedescu prunken mit.

iscónchinu , nm: iscónchiu Definitzione móvia de sa conca a cropu, mescamente candho unu no est de acórdiu cun su chi est intendhendho Sinònimos e contràrios conchinada, isconchinada, isconchizada, isconchizu, sconchiada Frases cudhu andai pistabista, feriveri, arrósciu oi de custus, cras de cudhus, a iscónchius, a murrúngius ◊ candho dhi narant cosa istat a iscónchios de conca ma no arrespondhet Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu désapprobation d'un signe de tête Ingresu headshake to dissent Ispagnolu negación con la cabeza Italianu mòssa del capo per dissènso Tedescu mit dem Kopf ablehnen.

iscubidalàda , nf: iscuitalata Definitzione cropu giau cun su cuidu Sinònimos e contràrios iscúbidu, iscuidada Frases fint totu a iscuitalatas pro s'impercare ◊ donzi tantu nche li porria un'iscubidalada a brente e tandho s'ischidabat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de coude Ingresu elbowing Ispagnolu codazo Italianu sgomitata Tedescu Stoß mit dem Ellbogen.

iscubidalàre , vrb: iscuitalare Definitzione giare cropos de cuidu Sinònimos e contràrios incuidare, iscuidare 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu donner des coups de coudes Ingresu to elbow Ispagnolu codear Italianu sgomitare Tedescu mit dem Ellbogen stoßen.

iscuidàda , nf: iscuvidada, scuidada Definitzione cropu giau cun su cuidu Sinònimos e contràrios incuidada, iscubidalada Frases mi desit un'iscuidada ◊ si no rispondhia a tonu fit un'iscuidada bene dada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de coude Ingresu push with the elbow Ispagnolu codazo Italianu gomitata Tedescu Stoß mit dem Ellbogen.

iscuidàre 1 , vrb: scuidai Definitzione giare cropos de cuidu Sinònimos e contràrios incuidare, iscubidalare Frases tra frades no s'iscuidant pari pari ◊ iscuidendhe e a cumbata che lu cravo in su puntu giustu pro iscultare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu donner des coups de coudes Ingresu to elbow Ispagnolu codear Italianu sgomitare Tedescu mit dem Ellbogen stoßen.

isfadhixàre , vrb Definitzione murigare o mòvere sa braxa, iscutulare is tzitzones po istacare sa braxa Sinònimos e contràrios ischicajare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tisonner Ingresu to move the embers Ispagnolu atizar, hurgar Italianu sbraciare Tedescu mit den Armen fuchteln.

isfartzàre , vrb: sfartzai Definitzione fàere o ammostare lussu meda Sinònimos e contràrios isciorai Ètimu itl. sfarzare Tradutziones Frantzesu étaler, exhiber Ingresu to show off Ispagnolu lucir, exhibir Italianu sfoggiare, ostentare Tedescu prunken mit, auskramen.

issannàda, issanniàda , nf Definitzione su issannare; cropu de sanna, fintzes aungada, iscarràfiu / issannada de porcu, de rú Sinònimos e contràrios assannigada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de défense Ingresu blow with the tusk Ispagnolu colmillazo Italianu zannata Tedescu Hieb mit den Hauern.

istocagiàre , vrb: istocazare, istochigliai, istochizare, stochigiai Definitzione púnghere a istocu, a lepedha, giogare a isticadas de istocu Sinònimos e contràrios aggortedhai, apugnalai, arresorzare, intolare, istocadare, istochedhare Frases e chie ti l'at muntesa, cussa pòbera, candho l'as istochizada?! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu poignarder Ingresu to stab Ispagnolu apuñalar Italianu stoccheggiare Tedescu mit dem Degen hauen.

istrudhàda , nf Definitzione cropu de terudha; su tanti de cosa chi leat una terudha Sinònimos e contràrios istrudhonada, terudhada / palte, partzida 2. za la zughet una bella istrudhada de machine, cussu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de louche Ingresu blow with a ladle Ispagnolu cacillo Italianu mestolata Tedescu Schlag mit der Schöpfkelle, Schöpfkellevoll.

iterinàre , vrb: iterinerare, itirinenare Definitzione fàere una calesisiat cosa, sa chi tenet su númene chi no benit a mente in su momentu chi si foedhat Sinònimos e contràrios bodalire, intenantai, nichelare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire, combiner Ingresu to do Ispagnolu hacer, decir Italianu cosare Tedescu irgendwas machen (Verb mit unbestimmter Bedeutung).

ludadúra , nf Definitzione su ludai Sinònimos e contràrios illudradura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trempage dans la boue Ingresu lute Ispagnolu embarradura, embarrado Italianu lutatura, lutazióne Tedescu Bestreichen mit Lehm, Schlammbad.

ludài , vrb: alludai Definitzione imbrutare de ludu, pònnere ludu, imbuscinare in su ludu Sinònimos e contràrios allotriare, illudrare Ètimu ltn. lutare Tradutziones Frantzesu luter Ingresu to lute Ispagnolu enlodar, embarrar Italianu lutare Tedescu mit Lehm bestreichen.

lutàdu , pps, agt: allutadu 1 Definitzione de lutare 2; chi est in corrutu, bestiu a dolu Tradutziones Frantzesu bordé de noir Ingresu black-edged Ispagnolu enlutado Italianu listato a lutto Tedescu mit Trauerrand versehen.