Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

adoradòre , nm Definition chie adorat, chie istat adorandho Translations French adorateur English worshipper Spanish adorador Italian adoratóre German Anbeter.

adoradúra , nf Definition su adorare Synonyms e antonyms adoramentu Etymon srd.

adorài addorài

adoraméntu , nm Synonyms e antonyms adoradura, adoracione Etymon srd. Translations French adoration English adoration Spanish adoración Italian adorazióne German Anbetung.

adoràre addorài

adorassiòne adoraciòne

adoràu , pps, agt Definition de adorare; chi est adorau, chi dhu adorant.

adóru addóru

adóru 1 , avb, prep Definition acanta, apresu, acurtzu, a oru, ororu Sentences fiant iscorrovonendi adoru adoru 2. adoru de s'arriu, de sa domu ◊ passa adoru de su muru po no t'imbrutai cun su ludu! Etymon srd.

adotadòre , nm Definition chie adotat, chie leat a ccn. a fígiu de ànima Translations French adoptant English adopter Spanish adoptante Italian adottante German Adoptiveltern.

adotadúra , nf Definition su adotare Etymon srd. Translations French adoption English adoption Spanish adopción Italian adozióne German Adoption.

adotài, adotàre , vrb: addotare Definition prus che àteru, pigare pipiu angenu a fígiu de ànima Sentences su fizu chi no at babbu l'addotat s'istadu Translations French adopter English to adopt Spanish adoptar Italian adottare German adoptieren.

adotívu , agt Definition chi at adotadu a ccn.; chi dh'ant pigau a fígiu de ànima Synonyms e antonyms afizadore Translations French adoptif English adoptive Spanish adoptivo Italian adottivo German Adoptiv…

adréssu , nm: atratzu, atretzu Synonyms e antonyms aímine, aina, ferramenta Etymon itl. attrezzo.

àdria , nf: àldia, àrdia Definition genia de bandhera (unu pane totu imbodhigau cun fetas de dónnia colore) intrada in punta de unu fuste chi si leat in crufessone; sa crufessone matessi e fintzes sa currera de is cuadhos (nodia cussa de S. Antine) fata coment'e una crufessone cun sa bandhera (dhue at bidha chi dhu narant a su logu ue current is cuadhos) Synonyms e antonyms vàrdia Idioms csn: fàghere un'à. (chistionendhe de carchi cosa), pesare à. = fuedhai meda po difendi ccn. cosa; fàghere a s'à. = fai a trivas, a bínchidas, a chie faghet innantis, a chini s'acudit Sentences s'Àrdia de santu Antine est che una paristória, che contados chi brincant sas edades de sa zente (P.Pillonca)◊ pro su pésperu de sant'Antoni in bidha sos pisedhos essiant a s'àrdia 2. custa borta a gopai vicàriu dhi fadeus curri s'àdria! 3. luego issos faghent àrdia candho sas allegas de sos àteros los tocant ◊ sos custrintos ant fatu a s'àrdia pro lu defèndhere (G.Ruju)◊ si li montovas su frade ndhe pesat àrdia! ◊ candho s'irmalaidesit fatesint a s'àrdia pro l'azuare ◊ sos malos pro l'arruinare ant fatu a s'àrdia! Scientific Terminology sntz

adrimpíe , vrb: demprire Synonyms e antonyms crompire, grempire, ingranire, lòmpere.

adrolloxài addolorxài

adumbrài, adumbràre , vrb: aumbrare Definition tímere, fàere a tímere meda, fàere o pigare assíchidu Synonyms e antonyms abbabbarrotai, addojare, arreselai, assuconare, assumbrae, impupuridhare, isumbrare, umbrai / timire Sentences s'àinu, comente fit colendhe at bidu una pupa e si est aumbradu ◊ sa malasorte de sos àteros calchi bolta ti tocat intro e ti aumbrat sa mente ◊ che crapola aumbrada de canes de catza curriat a sa tzeca 2. si ti ponzo manu a fuste ti aumbro! 3. apo aumbradu de no m'iscobiare Etymon ltn. ad umbrare Translations French effrayer English to frighten Spanish asustar, asustarse Italian spaventare, spaventarsi German erschrecken, scheuen.

adunàda , nf Definition atóbiu de gente meda, prus che àteru de militares po órdine de is cumandhantes Synonyms e antonyms atóbiu Translations French rassemblement English muster Spanish formación (mil), concentración Italian adunata German Versammlung, Appell.

adunàntzia , nf Synonyms e antonyms assemblea, atóbiu, riunione Translations French assemblée English assembly Spanish reunión Italian adunanza German Versammlung.