abiàrja , nf: apeàrgia, apiàglia Definition puzone isconcamojos, pigione birde papadore de abe Synonyms e antonyms abeana, abioi, apiaresu, marragau, miàrgiu, pranedha Scientific Terminology pzn.
abiàrzu abiàlzu
abidabèdhi , nm Synonyms e antonyms alaepedhe, arratapignata, cincidedhu, satzamurredhu, terriolubedhe Scientific Terminology anar Etymon srd.
abidài , vrb: alidai,
alidare Definition
bogare o torrare àlidu
Synonyms e antonyms
alenare,
anidare
Etymon
ltn.
halitare
Translations
French
respirer
English
to breathe
Spanish
alentar
Italian
alitare
German
hauchen.
abidhitzirài abbidhiritzài
abidòre , nm Definition sabore aghedu Synonyms e antonyms agresa Etymon srd.
àbidu , nm: àidu 2,
àlidu,
àliru Definition
s'ària chi intrat a o chi essit de is prumones: si narat fintzes in su sensu de agiudu, cumpangia de un’àtera persona
Synonyms e antonyms
alentu,
alenu,
alidore,
àlinu 1,
ànidu,
fiadu 1
/
calore
Idioms
csn:
torrare à. = alidai; segare s'à. = firmai de alidai; mobadia de s'àidu impressi o de s'àidu crutzu = maladia a prummones chi faghet a bàtima, a bémida, itl. asma
Sentences
ojamomia, s'àbidu mi est manchendi, innòi nci at àcua meda! ◊ lassamí torrai àbidu, assumancus! ◊ est assupandho ca est àlidi curtzu
2.
est unu bentu budhidu, unu pudidore, chi segat s'àlidu
3.
candu su forru est brandu si alluit flaca in sa buca po fai cresci s'àlidu aintru
4.
sa pessone sola istat male: un'àteru àlidu bi cheret, fintzas pro un'apretu!
Etymon
ltn.
halitus
Translations
French
souffle
English
breath
Spanish
aliento
Italian
respiro
German
Atem.
àbidu 1 , agt Definition nau de sabore, chi est unu pagu aghedu Synonyms e antonyms acriolu, acronzu, agrestinu, agritu.
abièra , nf Definition
s'abe chi faet sa cria e cumandhat totu su pigione, in is casidhos
Scientific Terminology
sbs
Etymon
srd.
Translations
French
reine
English
queen bee
Spanish
abeja reina
Italian
ape regina
German
Bienenkönigin.
abierài , vrb Definition cunsiderare a unu coment'e biau.
abiéri , nm Definition chie contivígiat abe Synonyms e antonyms abiaresu Sentences l'ant dadu sa patente de abieri Scientific Terminology prf Etymon srd.
abièsciri abèsciri
abiésciu , agt Synonyms e antonyms abbillu, allutinedhu, iscardallutu, ispabillu, spiscinetu.
abighíngiu , nm: alighíngiu,
alighinzu Definition
àliga, matuca o minuda chi siat, fintzes cosighedha de pagu contu
Synonyms e antonyms
àiga,
arghinzu,
arghiminzu,
bascaràmine
/
arritzu 1,
brutura,
grisu 1,
rena,
renza,
solla
Etymon
srd.
Translations
French
ordures
English
garbage
Spanish
inmundicia,
basura
Italian
immondézza
German
Müll.
àbigu , agt Definition chi est in colore de abe Sentences fit un'ómine alviàbigu ◊ bi at berbeghes niedhas chi in mata sunt àbigas ◊ su procu ruju de intina si narat àbigu Scientific Terminology clr Etymon srd.
àbigu 1 , agt: àpigu Definition chi est de sirbone / peta àpiga = de porcrabu Synonyms e antonyms àbrinu Etymon ltn. aprinus.
àbile , nf, nm: àlipe Definition
pígiu de ógiu pruschetotu in bentre, grussu meda in su porcu: de s'àbile si faet s'ógiu porchinu / sòlvere o iscazare sos àbiles
Synonyms e antonyms
alabare,
ansúngia,
saginu
Scientific Terminology
crn
Etymon
ltn.
alipe(m)
Translations
French
graisse
English
pork-fat
Spanish
gordura,
manteca del puerco
Italian
àdipe,
sugna
German
Fett,
Schweinefett.
abínche , avb, prep: ainche Definition foedhu chi inditat logu / ainche de riu = a custa parti de s'arriu, a sa parti aundi seus nosu (ctr. adhae) Synonyms e antonyms che, nche, nci / anca 3, aundi Sentences ainch'est issu Etymon ltn. abhinc.
abíncu , avb Definition èssere a. = meditu, bundhante / a. de cosa = unu bellu pagu de cosa; abincuabincu = biraira Synonyms e antonyms chisciaghíscia, ghiraghira, iragunoru 2. de s'ortu apo batiu abincu de pira.
abiociài , vrb Definition
èssere in fortza, briosu, pònnere brios
Synonyms e antonyms
abbiatzai,
abbibare
Etymon
srd.
Translations
French
se remettre
English
to fit
Spanish
recobrarse,
restablecerse
Italian
rimettersi in fórma
German
bei Kräften sein.