A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

batasàrru baltassàrru

batàta , nf Definition patata americana, genia de patata, prus manna, prus druche e prus tostada de s'àtera (a./c. est "patata americana" fintzes sa Heliantus tuberosus, o napu tamburru, ma no est sa matessi cosa de sa Ipomoea batatas) Synonyms e antonyms tuveraitana Scientific Terminology rbzc, Helianthus tuberosus, Ipomoea batatas Translations French patate (douce) English sweet potato Spanish patata dulce, boniato Italian patata dólce German Batate, Süßkartoffel, Knollenwinde.

batavéllu , nm Definition genia de arretza po piscare ambidha Scientific Terminology pscd.

batàza batàglia

batazàre , vrb: abbatazare Definition istare a gherra, a matana, fintzes giare ifadu Synonyms e antonyms batacollare, cumbatare / batallai Sentences est mortu e biutu, batazendhe sos males ◊ s'àinu chi tenia fit mossigajolu, no lu podia prus batazare ◊ bois batazaizis pro sa bentre die e note ◊ sa bistrale at batazadu tres dies po ndhe segare s'àrbure Etymon srd.

batàzu batàgliu

batellàda , nf Definition su tanti chi podet pigare unu bateu; cosa meda Synonyms e antonyms barcada Etymon srd.

batellèa , iscl Definition bati e lea = bai e circa!, toca e pone!

batènte, batènti , nm Definition pei deretu de una porta, ue acostit e si firmat sa genna candho serrat Translations French battant English leaf Spanish batiente Italian battènte German Türflügel.

bàtere , vrb: bàtiri Definition giare cropos, prus che àteru faendho calecunu trebballu Synonyms e antonyms corpare Etymon ltn. batt(u)ere.

batería , nf Definition istrègios de coghina; unas cantu pilas po fàere currente, o fintzes aparíciu chi chistit currente; cuncordu de ainas po sonare música a corpadura: tamburos, pratos Synonyms e antonyms cabidhada Translations French batterie English battery Spanish batería Italian batterìa German Kochtöpfe, Batterie.

batériu , nm Definition tenent custu númene una genia de organísimos pitichedhedhos (de una céllula) chi faet a bíere solu a microscópiu: po su prus faent dipèndhere maladias (produint velenu in su corpus de s'animale o de su matedu), si distinghent in duas genias, una chi campat solu si dhue at ària (aeróbbicos) e s'àtera solu chentza s'ària (anaeróbbicos) e funt de figura cale tundhos, genia de cocos a unos a unos o a duos a duos, cale longhitos coment'e gremes a berrinedha o coment'e tilingione, cale a cadenita, a gurdone, cale coment'e àstula.

bàtero , agt, nm: bàteru, bàtoro, batro, bàturu, cuàtero Definition númeru, su fatante de su tres, duos e duos (in números àrabbos 4, in números romanos IV): nau de ora est sèmpere nf. plurale / fàghere pro b. = achipire meda, fàghere su tantu chi podent fàghere in bàtoro Sentences traballaiat, no timiat de s'imbrutare sas manos e faghiat pro bàtoro ◊ benit a innoghe a che ispèndhere cussos bàtero arreales! ◊ bàtoro ogos bient prus de duos! 2. - It'ora est? - Funt sas bàtero! Etymon ltn. quatt(u)or Translations French quatre English four Spanish cuatro Italian quattro German vier.

bateroghèntos , agt, nm, prn: batoschentos, cuatrugentus Definition bàtoro bortas chentu (in números àrabbos 400, in números romanos CD): coment'e agt. podet cuncordare cun sa genia de su nm. (su camp. no dhu faet) Sentences a sa cabertura bi at chérfidu batoschentas téulas ◊ cussu pastore tenet bateroghentas brebès Etymon srd. Translations French quatre cents English four hundred Spanish cuatrocientos as Italian quattrocènto German vierhundert.

bàteru bàtero

batéu , nm Definition genia de barca manna Sentences lassei andhare su bateu trasinadu in sa currente de su riu Scientific Terminology trps Etymon ctl. bateu Translations French bateau English boat Spanish barco Italian battèllo German Boot.

batía , nf, agt: vatia Definition fémina cojuada chi dhi est mortu su pobidhu / b. a duas bias = chi che li est mortu su de duos maridos puru, imbatiada torra Synonyms e antonyms bida 1, biuda, gatia* Sentences li est mortu su maridu e lassada l'at batia ◊ disdiciada, so torra batia, chen'afianzu! Translations French veuve English widow Spanish viuda Italian védova German Witwe, verwitwete.

bàtia , nf Definition genia de giogu a betare dinare in muneda apresu de unu muru, a cumpàngios Sentences sos pitzinnos sunt zocandhe a sa bàtia.

batiadórzu , nm: batizadorju Synonyms e antonyms batistériu Etymon srd.

batiàdu , nm: batiatu 1 Definition su abbarrare fiudos, su tempus chi unu est fiudu Synonyms e antonyms fiudali, fiudantza, fiuràmini, viudàgiu, viudesa Etymon srd. Translations French veuvage English widowhood Spanish viudez Italian vedovanza German Witwertum.