A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

cambaràda camaràda

cambarài , vrb: camerai, camerare Definition pinnigare, leare a unu su chi tenet, totu o in parte, comente faet s'istadu, sa giustítzia, faendhosindhe mere in parte de calecunu dépidu Translations French s'approprier, confisquer English to confiscate Spanish requisar, expropriar Italian incamerare German einziehen.

cambaràra camaràda

càmbaras , nf pl: càmeras Definition maladia a bentre chi faet a prentos e a iscurrentziadura fintzes de sàmbene (itl. melèna) Synonyms e antonyms giagu 1, labina, laíngiu, pucus Scientific Terminology mld Etymon spn. cámaras.

cambaràu , pps, agt: camberau Definition de cambarai; chi portat càmera (de iscópiu, foedhandho de armas); nau de cosas de papare prantadas, chi che funt passadas, cun sa prupa totu a buidedhos a usu de ispòngia Synonyms e antonyms tufudu 2. custa est síndria camberada Surnames and Proverbs smb: Cambarau Translations French cellulaire English cellulose Spanish esponjoso Italian cellulóso German zellig, schwammartig.

cambàrbu , agt Definition nau de cuadhu, chi portat is cambas a pilu biancu Etymon srd.

cambàre , vrb Definition abbarrare, istare o lassare agoa, asegus, a una bandha, immentigare, sartare cosa lassandhodha chentza fàere; foedhandho de cosa chi si betat de un'istrégiu (abba, binu, late e cosas deasi), pèrdere, in su sensu chi una parte de sa cosa chi si betat no calat totu impare cun s'àteru ma torrat coment'e agoa in costas de s'istrégiu chi s'imbuidat e po cussu orruet a fora de s'istrégiu prenendho; rfl: èssere o fàere prus pagu de un'àteru Synonyms e antonyms acadiare, acogiai, codiare, coigiare, ilmentigare, incoizare, lassai, scaresci / scabidai Sentences l'apo sighidu e cambadu, a isse, ca deo camino prus lestru ◊ betendhe su late dae s'isterzu at cambadu e che ndhe at rutu a terra ◊ coita, no ti cambes, ca sinono est peus a sighire sos àteros! 2. seberade su menzus e cambade su malu! ◊ s'olia l'ant collida male: ndh'ant cambadu meda ◊ chentza nos ndhe sapire amus cambadu un'àrbure de olia chentza collida ◊ derisero apo cambadu sa lughe de fora alluta ◊ in binza amus cambadu fundhos chentza binnennados: tocat de andhare a s'atenta! ◊ so torradu ca apo cambadu cosa chi depia leare! 3. so essidu e apo cambadu sa lughe alluta ◊ abbàida si acobore apo cambadu sas craes mias in domo tua! 4. cussos za no si cambant: si lis daes una cosa, nessi ateretantu ti ndhe torrant! ◊ pro mandronia za no ti cambas, tue puru! Translations French rester derrière qqn., qqch., être derrière English to leave out Spanish dejarse atrás Italian tralasciare, distanziare, lasciarsi diètro qlcs., qlc., stare diètro German auslassen, hinter sich lassen.

cambàre 1 , vrb: acambare* Definition nau de is erbas, pònnere cambos, betare arraighinas bonas e crèschere imbénnidas, cun prus cambos Synonyms e antonyms afasciai, afundhare 1, afundharzare, assedare, imbènnere Sentences su laore, totu ammustiadu de su sicore, comente at próidu cambat torra e bogat bellas ispigas mannas.

cambarèdha , nf Synonyms e antonyms càmbara 1 Scientific Terminology upm, crx, palaemon serratus, p. squilla, crangon crangon Translations French crevette English shrimp Spanish camarón (m), quisquilla, esquila Italian gamberétto German Garnele.

cambaréri camaréri

cambaréri 1 , nm Definition genia de arretza a màglias cracas, istrintas, po piscare pischighedhu piticu chi serbit po anniscai.

cambarínu , avb Definition iscúdere a c. = de sa matessi manera chi s'iscudet atesu una nae de linna (chi ferit una punta a terra e andhat a brínchidos, o si movet coment'e a cropos fintzes bolandho): si narat de cosas longas (nae, fuste, càvana, e àteru) Synonyms e antonyms imberghinu Sentences si li ferit su fartzone, comente bi che l'at iscutu a cambarinu, l'isancat! Etymon srd.

cambaristòne cambalistòne

cambaríta , avb Definition a c. = a peis nuos, chentza mígias, cun is pantalones pinnigaos fintzes a benugu Sentences fiant andendi iscurtzus e a cambarita ◊ fiat unu bellu pipiu, ma totu lepuciu e bistiu poboresamenti, iscurtzu e a cambarita.

cambaròni , nm: camberoni Definition càmbara manna, agiummai de prammu Sentences funt bendendi cambaredha pitica e camberoni Translations French grosse crevette English big crayfish Spanish langostino Italian gamberóne German großer Krebs.

cambàrru , agt Definition nau de unu pegus, chi portat is cambúcios cun pilu de diferente colore.

càmbaru , nm Definition cambu de linna; nau in cobertantza, persona, nau prus che àteru po ndhe ammostare sa mannària chi tenet po debbadas, unu mannu debbadas Sentences aia in manu unu nodosu càmbaru e metzanu cun totu gherraia (F.Sechi) 2. debberone càmbaru ch'est! ◊ e càmbaru chi no est, mih!…

càmbaru 1 càmbara 1

cambàtzu , nm Synonyms e antonyms cambedha, cannedha, tílviu, tínchinu, tzura Scientific Terminology crn Etymon srd.

cambèdha , nf, nm: cambedhu, cammedha Definition min. de camba; s'ossu de sa serra de sa camba (ma a logos nau po su fine, a logos po su grussu); in su frenu de un'animale, orrugu de cosa a ue si acàpiat sa fune o sa corria / cambedhi crabolinu = nau de ccn., chi portat is cambas finis finis Synonyms e antonyms cambichedha / ramputzedhu / cambatzu, cannedha, tílviu, tínchinu, tzura Sentences sa cambedha de sa berbeghe si ponet pro antazu de marratzos ◊ sos pipadores si pipant puru sos cambedhos de s'anca!… 2. at secatu una camba de otzastru e nche li at mutzinatu sas cambedhas minutas Surnames and Proverbs smb: Cambedda Scientific Terminology crn Translations French tibia English shin Spanish tibia, peroné Italian tìbia, stinco German Schienbein.