A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

canóngiu , nm Definition orroca manna, ispuntone de pedra Synonyms e antonyms caróngiu.

cànoni cànone

canónicu, canónigu cabónigu

canonizài , vrb Definition cunsiderare a unu che santu Translations French canoniser English to canonize Spanish canonizar Italian canonizzare German kanonisieren.

canotièra , nf Definition pinzos a bestire, pigighedhu fine de cotone a pònnere asuta Scientific Terminology bst Translations French maillot de corps English singlet Spanish camiseta Italian canottièra German Unterhemd.

canotígliu cannutígliu

canòtu , nm Definition genia de barchita lébia Translations French canot English small boat Spanish bote, lancha (f) Italian canòtto German Boot.

cansàda , nf: cansciada, cassada, cassiada Definition andhandho a logu, cansiada, passada fora de su camminu deretu po fàere calecuna cosa (o fintzes firmadedha po pausare) e poi torrare a su caminu etotu, comente si faet candho s'intrat a una domo, a unu possessu, o àteru: sa cosa si podet nàrrere no solu po s'andhóngiu ma po àteru puru Synonyms e antonyms iscostiadura, stressiada / frimmada / cdh. cansata Sentences torrendu a domu fàciu sa cansada a crésia ◊ candho colas in carrela faghe sa cassiada a domo, chi tenzo ite ti nàrrere! ◊ ite cosa custa cassada bostra a domo mia? Etymon srd. Translations French digression English deviation Spanish digresión Italian digressióne, deviazióne German Umleitung.

cansàdu canciàu

cansài , vrb: cansare, cantzai Definition fàere istracu, a immarritzone / cansai sa conca = fàghere de conca coment'e iscutinèndhela Synonyms e antonyms afadiai, fadiae, istracare, strachedhai Sentences cudhus falsus profetas si cantzànt in debbadas, preghendi ◊ ti cansas debbadas trabballendu de aici 2. su bentu de s'istadi ndi portat su fragu de su fogu e is itzérrius de is béstias assuentadas e cansadas ◊ candu seu cantzau mi crocu, candu ndi tèngiu gana trabballu Etymon ctl., spn. cansar Translations French fatiguer English to tire Spanish cansar Italian stancare German anstrengen.

cansài 1 , vrb: cansare 1, cansciare, cansiare, cantzai 1, cassare 1, cassiare Definition cambiare filada, intrare a calecunu logu passandho passandho in d-unu camminu, orruga o istrada; tirare una cosa a una parte Synonyms e antonyms irvertzare, iscansae, scantzai, stressiai / insurcare / frànghere, leai / descansare, pasare Idioms csn: cassiare s'abba de sa cora a su surcu, de sa leada a su riu (e de su riu a sa leada) = cambiai, fai passai s'àcua de unu logu a un'àteru; càssati su corpetu! = pigadindi, bogadindi su corpetu! Sentences candu passat naradhi chi cansit innòi! ◊ ca fit meda apistichinzada est cassiada a dimandhare ◊ no li est pàssiu beru de pòdere issire líbbera e pòdere cassiare a dommo de s'ammorau! ◊ cansciadindhe a domo candho passas in carrela! ◊ no dhi abbastat mancai cantzit s'arriu 2. su catigherarzu drommit inue li capitat e, si cànsciat su cadhu a pasculare, candho intendhet rumore si ndh'ischidat ◊ su surcu est lómpidu: càssia s'abba a un'àteru! 3. si arrimànt in cancu furriadroxu po nci passai sa noti e si cantzai ◊ una dí, passendu in d-una bidhixedha, si fiat firmau in domu de amigus po si cantzai unu pagu ◊ cansciade, comare, chi sezis istraca! Etymon ltn. campsare Translations French détourner, tourner English to deviate Spanish desviar Italian deviare German umleiten.

cansaméntu , nm: cantzamentu Definition su s'intèndhere istracos, immarrios Synonyms e antonyms cansàntzia, cansesa, fadiori, istrachesa, istrachidúdine, istrachidúghine, istrachidúmine, istracúmene, istrachiore Sentences portat sa faci tirada po su cantzamentu e po su disprexeri ◊ artziendi in custu mòri no avertu su cansamentu Etymon srd. Translations French fatigue English tiredness Spanish cansancio Italian stanchézza German Müdigkeit.

cansàntzia, cansàntziu, cansàntzu , nf, nm: cantzàntziu Definition su èssere o su si pàrrere cansaos, immarrios Synonyms e antonyms cansamentu, fiachesa, istrachidúdine, mugna | ctr. pàsiu Sentences su cansàntziu e su giaunu dh'iant ammudhiau is cambas (R.Spissu) Etymon spn. Translations French fatigue English weariness Spanish cansancio Italian stanchézza German Müdigkeit.

cansàre cansài

cansàre 1 cansài 1

cansàu canciàu

cansciàda cansàda

cansciàre cansài 1

cansciolèta , nf Definition camisa de fundhu a coas longas, ala de camisa / essire in c. = in càssiu, agiummai ispollincus Synonyms e antonyms cànsciu Scientific Terminology bst.

cànsciu , nm: (càn-sci-u) cànsiu, cansu 1, càsciu 1 (cà-sci-u) càssiu, cassu Definition fardeta de asuta, genia de bestimentu de féminas, a bisura de gunnedha, de pònnere asuta de sa gunnedha e de lassare a crocare su note; a logos est su corpete de pònnere dónnia die Synonyms e antonyms bidhori, càisciu, canscioleta, cansitu, suntanu, tetela, trintzedhu / cóssiu Sentences suta de sa munnedha zughet su càssiu ◊ so nuda chi non porto mancu cansu ◊ a sas boghes, intro de note, ch'est essida a fora chentza mancu si pònnere sa munnedha, in càssiu etotu Scientific Terminology bst Etymon itl. casso Translations French jupon English petticoat Spanish cancán, enaguas Italian sottogònna, sottovèste German Unterrock.